TAN A PROP, I TAN LLUNY.

Havia llegit els últims dies, crec que al blog del PSOE local en alguna notícia sobre el ple municipal, o potser ho haja vist a la web intercomarcal, que l'Ajuntament de Beneixama ha participat a les fires de Cocentaina i Penàguila exposant productes locals.

Està bé això de participar en fires exposant productes del poble, fins i tot organitzar la corresponent fira local sobre gastronomia i empreses de la localitat. Tota pedra fa paret, però, també cal pensar, de tant en tant, que estem ja instal·lats al segle XXI. Hi ha altres camins.

Recorde tot açò per la notícia que he llegit al diari, hui mateix, sobre l'associació "Terres dels Alforins" que adjunte.

Aquestes persones li encomanen el seu logotip i el mapa de la zona a Javier Mariscal, ho presenten a l'Aula Magna del Centre Cultural La Nau de la Universitat de València, s'enduen tots els seus vins per fer una fira allí mateix amenitzada per la música de la Societat Musical La Constància de Moixent, i ho acompanyen tot  amb els productes tradicionals dels forners i carnissers de la zona. Es tracta de promocionar i donar a conéixer els seus productes i crec, que la idea és bona i el lloc triat i les companyies ben interessants.

Tinc amics i coneguts a la zona, a Moixent i Fontanars, conec algunes de les bodegues i he tingut ocasió de tastar els seus vins. Estan fent-ho bé. Són empreses privades que el·laboren productes de qualitat, que saben comercialitzar-los i tenen idees i projectes de futur. A més, valoren el seu territori, el seu paisatge i el seu patrimoni. (S'imaginen que li diria aquesta gent a aquell que anara a plantar-los un poste d'alta tensió a la seua vinya?).

Supose que els nostres governants, els de Beneixama dic, ja tindran prevista una activitat d'aquest tipus. Segons he escoltat per ahí, aquests ho tenen pensat tot.

M'agradaria tant llegir algun dia una notícia semblant que parlara del meu poble!

JUNT A EL INTERMEDIO, RESISTIRÉ.

Hui ha complit 1.000 programes "El Intermedio". Han tornat a passar el vídeo ja ben conegut: Resistiré. És anterior a Mariano el vídeo, però, premonitori.

Cuando el Gran Hermano sea Mariano:

Cuando pierda todas las ayudas ...

Cuando te jubiles de becario o parado de la construcción ...

Cuando te despidan con un beso en lugar de la indemnización ...

Que el telediario de la uno sea el NODO ...

Aunque el recorte se transforme en un deporte ...

Cuando no haya ley de dependencia y paguemos por la educación ...

Cuando el hospital sea de copago y te cobren por la transfusión ...

Cuando le debamos todo al banco y aun así nos cobren comissión ...

Cuando no me quede solución, resistiré.

Resisitiré aunque me quiten todo.

Resistiré para seguir viviendo.

Resistiré los años de gobierno del PP.

Resisitiré, jodido pero bueno,

soportaré los años del gobierno del PP.

Resistiré, resistiré, ...

ALFREDO PÉREZ I AMAIUR.

Tota l'oposició en el Parlament espanyol havia acordat presentar recurs en contra del Decret Llei del govern sobre les pensions. Seria la primera vegada que tots el grups opositors en conjunt presentaven un recurs en el Tribunal Constitucional contra una norma dictada pels qui manen. 

Però, poc després, el PSOE diu que no firma junt a Amaiur. Diu que "la relación con ellos no está madura".

Alfredo!, però, Alfredo!, què fas?, en què penses?, en quin món vius? Heu aconseguit arribar al 25% dels vots, però, arribareu al 5% d'ací no molt. (Fa pocs dies, deia que es plantejarien traure la religió catòlica de l'escola quan manaren, si tirava endavant la llei Wert. Per cert, cosa que haurien d'haver fet ja fa trenta anys, quan manaven).

Què qui creus que són els diputats d'Amaiur? No són diputats com tu? No estan ahí per què hi ha gent que els ha votat? Què no són un partit legal? Els seus vots no són vàlids? 

Miren vostés el vídeo, escolten el que diu. Després pretenen donar-nos lliçons sobre les mentires del PP. Alfredo, s'ha guanyat vosté suficients mèrits per anar-se'n a casa. I deixar-nos tranquils! De vergonya!

ERC i Compromís-Equo tampoc signaran junt al PSOE. Ben fet. El diputat valencià Joan Baldoví no signarà. Ben fet Joan! Hem de posar a cadascú al seu lloc.

Els peperos estaran descollonant-se.

Rubalcaba: "Por primera vez se recortan derechos con carácter retroactivo"

• Rubalcaba: "Por primera vez se recortan derechos con carácter retroactivo"

HI HA DIES QUE MILLOR QUEDAR-SE AL LLIT.

Acabe de llegir al blog d'un dels grups municipals opositors a l'Ajuntament de Beneixama, l'enorme interés de l'Alcalde pels temes judicials. De veritat que alguns procediments judicials són interessants. Alguns, cada vegada més. Si algun d'ells acaba amb els culpables a la presó i amb tots els seus bens requisats, aplaudirem.

I ara què fem? Què fem amb les antenes? I amb els diners de la multa? Hem de tornar-los? Ara que Canal 9 s'acaba, només tindrem TV3 al País Valencià? En sap greu per l'oratge. Les retransmissions en directe de les nevades del Canal 9 sempre han estat magnífiques. Amb eixes caçadores hivernals de color roig tan boniques. Què veurem, manifestacions independentistes pel carrer Colón? Em preocupa fonamentalment perquè, açò de la TV3, pot posar en perill l'autèntica recepta de la paella.

Dos cèntims per valencià. Aproximadament un per cada valencià i un altre per cada valenciana. Ara bé, quants en contem? Els 4 milions de ZP o el 5 milions de Paco? D'una manera o d'altra, es tracta d'una quantitat important: 8 o 10 millions, encara que siga de cèntims. 

Si agafem 10 milions de cèntims d'euro i els posem en fila, tocant-se els cantons, per no dir altra cosa, el diàmetre del centimet és de 1,5 cm, faríem un rastre de 15 milions de centímetres, o siga 150.000 metres, o el que és el mateix 150 quilòmetres de cultura. No arribem a una distància bicenterària, però, prou més llarga que el tram local del Camino de Santiago, ho és.

Ara, em quede amb el dubte del pes total dels quinze milions de cèntims, no sé que pesa un centimet. Pesarien més que un dels postes d'alta tensió que ja he vist plantats vora Beneixama?

La majoria dels membres de l'associació de contractistes valencians d'obra pública hauran votat a Alberto Fabra o el partit que ell representa, com la majoria dels valencians. Alberto Fabra s'haurà votat ell i haurà votat a Montoro, o al partit de Montoro. Cristobal també s'haurà votat ell i haurà votat a Alberto, o al partit d'Alberto.

Alberto vol 400 milions d'euros que té Cristobal, i Cristobal no li'ls dóna. Alberto no pot pagar els deutes amb els constructors valencians d'obra pública i els constructorts d'obra pública valencians li exigeixen que pague. És tracta d'un problema entre votants d'un mateix partit que haurien d'arreglar com a bons germans, pensant en l'interés general, ja sabeu, "el de todos los españoles". Però, no. El problema resulta que ara és nostre, nosaltres que no hem votat ni  Cristobal ni Alberto, ni coneixem a cap constructor valencià d'obra pública, ni li devem diners a cap dels tres.

La notícia diu, almenys, que els constructors valencians d'obra pública li "exigeixen" a Alberto que pague el que deu. Com deurien fer tots aquells a qui li deuen un euro els nostres governants, inclosos els Ajuntaments als que la Generalitat li deu diners que no li paga. Però, no tots ho fan, alguns quasi els donen per amortitzats. Si no li demanes que et pague els deutes, almenys, no el votes.

I per rematar la crònica, Santiago. Ara va i se'n va a Suïssa. Ja m'ho imagine: "La ville des banques et les caisses d'épargne", "Le pont des horloges et minuteries", "La gare du chocolat au lait", "Le musée du couteau polyvalent", "Les gratte-ciel sous-marins", ... etc, etc.

Alberto, hi ha dies que és millor quedar-se al llit, no eixir de casa per res del món.

ELS PREUS DE LA CRISI.

Estem en crisi. No podem viure per damunt de les nostres possibilitats. No podem gastar el que no tenim. El més important de tot és controlar el dèficit. ...

Aprofitant el pont, el 7 de desembre, el BOE ha adjudicat unes xicotetes subvencions:

FAES, Fundación para el análisis y los estudios sociales (PP): 529.849,88 euros.

Fundación IDEAS/Instituto Pablo Iglesias (PSOE): 238.510,39 euros.

Fundación Rafael Campalans (PSC-PSOE): 36.000,00 euros.

Institut D’Estudis Humanístics-Miquel Coll i Alentorn-INEHCA (UDC): 13.163,97 euros.

Nous Horizonts Fundació (Partit Socialista Unificat de Catalunya, Iniciativa per Catalunya i Entensa dels Nacionalistes d’Esquerra): 8.227,48 euros.

Sabino Arana Fundazioa (PNV): 16.454,97 euros.

Fundació L’Alternativa (Esquerra Unida i Alternativa): 1.645,50 euros.

Fundación Galiza Sempre (BNG): 3.290,99 euros.

Fundació Josep Irla (ERC): 4.936,49 euros.

Fundación Catdem (Convergencia Democrática de Catalunya): 32.909,93 euros.

Fundación por la Europa de los Ciudadanos (IU): 14.808,47 euros.

No cal dir que aquestes subvencions s'adjudiquen aplicant criteris purament tècnics:

- Primer apliquem la fòrmula: (T1*Ep1)=.VT1.
- Rematem la jugada amb una segona fòrmula: {% VT1/ Σ (VT1+VT2+…+VTn)}.

I així és com s'obtenen aquestes ínfimes quantitats en euros.

I diran vostés, qui és el responsable? Com és possible que en època de crisi passe açò?

Doncs, Pitàgores. És clar. Va descobrir allò dels catets i la hipotenusa, i a partir d'ahí, inevitablement, hem hagut d'atorgar aquestes xicotetes ajudes. 

Encara que hi ha opinions divergents. Hi ha algú qui pensa en Piero della Francesca, quan va pintar aquell colom blanc, (gavina, diuen altres), damunt del cap del Nostre Senyor. 

ELECCIONS CATALANES.

HOLA DON ESTEBAN!

Ja saben vostés de la meua fascinació per Esteban.

A una de les notícies de hui dels diaris digitals, llig que ha mort Miliki, un pallasso de la tele de fa uns anys, molts. Diu també la notícia, que moltes persones importants han fet arribar els familiars el seu condol, fins i tot, utilitzant tuiter. 

Una d'aquestes persones modernes, molt moderna, que ha utilitzat el tuiter, ha estat Esteban. El diari el reprodueix:

Jo crec que una declaració com aquesta, per part d'un polític de primera línia, amb importants responsabilitats a l'hora de salvar Espanya, es mereix una destitució fulminant, una dimissió irrevocable, ... o, almenys, que ens apliquen una nova deducció en la declaració de renda per a l'any que ve per haver de suportar aquest tipus de coses. (La deducció se l'aplicarien aquells que mai han votat a aquest individu, per suposat).

Amb aquesta iniciativa crec que milloraríem el nivell de qualitat de l'educació pública, i podríem encetar una campanya informativa que titularíem: "Som educació".

SÓN EDUCACIÓ.

Es tracta de la imatge que aquests últims dies he vist publicada en premsa ocupant una pàgina completa i a tot color. Després, he comprovat a la web de la Generalitat, que també existeix una falca publicitària per a ràdio i un vídeo per a televisió potser.

Com que l'IVA del material escolar de papereria ha pujat del 4% al 21%, la Generalitat, sempre pensant en nosaltres, vol introduïr en la pròxima declaració de renda una nova deducció per l'adquisició de material escolar.

Per a totes aquelles famílies amb rendes baixes i mitjanes i, a més, amb un dels pares en situació de desocupació.

Bé. Imaginem una família on els pares estan desocupats amb el subsidi mínim. No tenen fills. La seua renda és baixa. Compren un llapis i una maquineta de fer punta: 1€.

Quant podran deduïr-se en la seua declaració de renda? Una quantitat fixa, per exemple 1.000 €? Un percentatge dels ingressos bruts, per exemple el 90%? Una part de la inversió en material escolar, per exemple l'1% de la compra? (Un cèntim en aquest cas).

No importa. Es tracta de pura propaganda política. Una ocurrència més de les llumbreres que ens governen i que estan convençudes que vosté i jo som tontos.

Però, no han encertat amb la imatge. La vidriola en forma de porquet jo l'hagués substituïda per un ull, millor un parell, un el meu i l'altre el de vosté, i en un haguera estacat el llapis i en l'altre el clip i la xinxeta.

El millor de tot és la frase final: "Amb esta iniciativa es preten garantir una educació de qualitat per a tots".

El mateix que ha pujat l'IVA, que ha retallat professorat dels nostres fills i filles, que ha deixat de pagar les beques de llibres de text, que ha llevat el bonollibre, que ha augmentat les taxes universitàries, que ha amuntegat el nostre alumnat en aules de 30, 35 o 40 alumnes, que ha deixat sense feina al professorat interí, que no cobreix substitucions de professorat, que no cobreix baixes per malaltia fins que no han passat 15 dies, ... el mateix, vol "una educació de qualitat per a tots".

I si ens encantem i no obrim bé els ulls, els quatre, els dos meus i els dos de vosté, no sé jo que passarà amb el llapis i la xinxeta.

ASSESSORS.

El programa de Jordi Évole "Salvados", va emetre el diumenge el capítol titulat "Dedocracia". Una de les protagonistes és la Diputación Provincial de Alicante. 

Hi ha una escena on troben a un despatx a una assessora de la presidència, secretària personal. Li pregunta quants examen ha passat per arribar al càrrec i la dona diu que molts, per acabar admetent que l'han nomenat a dit. Li pregunta per la seua feina i no sap ni que dir. Jo no vaig poder acabar de veure-la. Vaig haver de tapar-me els ulls i fer com si no escoltara. Intenteu-ho!

SENADORS.

He llegit a les edicions digitals d'alguns periòdics comentaris sobre la nova web del Senado espanyol. Sembla que té alguna errada de programació i permet, o permetia, afegir comentaris externs. Al retall de la foto algú ha escrit: "Aquí no trabaja ni Dios". Hi ha més, tots ells del mateix tipus, el tema ho permet. A més, la web ha costat 500.000 €.

Admetent algunes errades i un cost elevat, la web és impagable. Un dels apartats representa la sala on es reuneixen els senadors i quan poses el ratolí damunt de qualsevol dels puntets que allí apareixen, pots vore la fotografia del senador o senadora amb el seu nom i cognoms.

Si cliques damunt el nom, apareix la seua fitxa parlamentària. 

He fet clic damunt d'un d'ells. És un senador del PP que té el seu escó a la part més alta del saló. A la seua pestanya "Iniciativas parlamentarias", diu que ha presentat una pregunta per escrit, res més. La pregunta l'han escrita entre quatre senadors. La van presentar el 21 de febrer i encara no els ha contestat ningú. 

Aquest home pot estar tranquil, pot pensar que algú està meditant ben bé la resposta. Al cap i a la fi, és una pregunta sobre pressupostos i inversions, sense més importància, i quasi millor que no li contesten, per evitar depressions.

Imaginen vostés, que aquest bon home ha tingut un lapsus de memòria, i la seua pregunta fora: Qui sóc jo? 

I des del mes de febrer no li ha contestat ningú. I allí està l'home, al Senat, esperant la resposta.

A la pàgina d'inici, per presentar-nos la institució, han penjat alguna foto. Per exemple, la d'un dels últims Plens: ple de gom a gom, tots treballant, salvant Espanya de la crisi, salvant-nos a vosté i a mi.

Jo, la mire, i em queda satisfet. Tenia una altra imatge dels Plens del Senat. Estem en bones mans!

UTOPIES.

El passat dijous vaig veure un reportatge ben interessant a TVE2. Dintre del programa Crónicas van emetre el documental "Utopias cercanas". Ens toca de prop. A la veïna comarca del Comtat, Muro d'Alcoi i rodalies, hi ha gent que encara creu en projectes utòpics. És un pas més enllà de les recollides de firmes i de les assemblees a la plaça del poble, i a l'altre costat de l'espill dels plans generals d'urbanisme, dels polígons industrials, de les fires grastronòmiques a l'ús o els emocionants cicles de cultura empresarial de despatx.

Crónicas - Utopías cercanas

• Crónicas - Utopías cercanas

Altres històries semblen utopies, però, són realitats. Aquest home es va passejar com el veieu al vídeo per la Universidad de León, i ens va deixat el seu eslogan.

XE QUE BO!

Bé. Ja sabem que els "populars" els agrada Catalunya.

Jo, m'ho imaginava, però, no sabia que els agradara tant: "el pa amb tumaca", "hacen cosas", ...etc.

De tots, el millor amant de Catalunya és Esteban. Escolteu bé el que diu:

"Catalunya és la terra que està al costat de la meua terra. La gent de Catalunya és la gent que està al costat de la meua gent. Som de la mateixa pell, de la mateixa sang i del mateix sentir, perquè tots som espanyols, tots estem uns al costat dels altres.

A mi, m'agrada Catalunya. A "nosatros", els valencians, ens agrada Catalunya".

Nyas, coca! Si en vols més, para el cabàs!

Aquests vídeos no són nous. Tenen precedents. Aquestes persones són molt afeccionades a dir el que toca i gravar-ho en vídeo:

LES GUSTA CATALUÑA-ELS AGRADA CATALUNYA.

Això diuen!

Miren els vídeos! Vostés i jo som tontos! No cal fer comentaris; almenys jo no sabria que dir. Escolten bé a Esteban. I a Mariano: "hacen cosas".

Tots aquestos són els "líders" de la política espanyola; vostés i jo som tontos.

TANT DE BO!

Ojalá - Silvio Rodriguez

Ojalá que las hojas no te toquen el cuerpo cuando caigan
para que no las puedas convertir en cristal.
Ojalá que la lluvia deje de ser milagro que baja por tu cuerpo.
Ojalá que la luna pueda salir sin ti.
Ojalá que la tierra no te bese los pasos.

Ojalá se te acabe la mirada constante,
la palabra precisa, la sonrisa perfecta.
Ojalá pase algo que te borre de pronto:
una luz cegadora, un disparo de nieve.
Ojalá por lo menos que me lleve la muerte,
para no verte tanto, para no verte siempre
en todos los segundos, en todas las visiones:
ojalá que no pueda tocarte ni en canciones.

Ojalá que la aurora no dé gritos que caigan en mi espalda.
Ojalá que tu nombre se le olvide a esa voz.
Ojalá las paredes no retengan tu ruido de camino cansado.
Ojalá que el deseo se vaya tras de ti,
a tu viejo gobierno de difuntos y flores.

ELECCIONS.

Ahir van haver eleccions a Galícia i al País Basc. Els resultats són ben coneguts.

Però, si es tracta d'eleccions autonòmiques, perquè no es compten els vots junts de tota l'autonomia? Perquè es compten per províncies?

Vaig a sumar tots els vots de totes les províncies de cadascuna de les autonomies. Després, buscaré una pàgina web que calcule el repartiment d'escons segons la famosa Llei d'Hont i vorem els resultats.

Hi ha canvis! A Galícia, s'acaba la majoria absoluta del PP, i al País Basc, menys PP i més nacionalisme.

Perquè no comptar els vots conjunts de tota l'autonomia en unes eleccions autonòmiques? Així, els vots valdrien igual, no dependria el seu valor de la província on votes. Quin és el motiu pel què els nostres polítics no volen comptar així, ells que sempre persegueixen el millor per al poble? 

Què sense grans majories no serien capaços d'arribar a acords? No estan capacitats per posar-se d'acord en els grans temes que afecten a la gran majoria de ciutadans? Els resulta més fàcil apretar el botó, sumar i aprovar allò que li interessa només al partit majoritari? 

O, potser, no és possible, ja què no ho permet la Constitución Española?

Però, hi ha altres formes de comptar. Una, que a mi m'agrada molt, tindria en compte l'abstenció, el vot nul, el vot en blanc. Apliquem la Llei d'Hont repartint amb l'abstenció com si fos un altre partit. Els escons de l'abstenció, quedarien buïts.

31 escons buïts a Galícia i 28 al País Basc. Total: 59 polítics que no ocuparien el seu silló. Aquell que anava quart a la llista, d'aquella província, i que tenia assegurat l'escó, es quedaria a casa. Hauria de buscar treball, o li donaríem un subsidi de 400 €, fins que s'acabara. 

L'abstenció seria el partit majoritari i de majories absolutes res de res. 59 polítics, per 5.000 € al mes, durant 12 mesos a l'any i durant 4 anys de legislatura =14.160.000 €

Enguany 10 o 12 mil universitaris tindrien la matrícula pagada, més de 100.000 xiquets i xiquetes tindrien els llibres gratis, ..., una bona mesura contra la crisi.

Ànim! Total, només cal canviar la Constitución, i això, si s'ho proposen, no costa tant.

L'ALCALDE.

L'Alcalde de Segovia s'ha assegut davant els micròfons per comentar el tractament rebut per la ciutat i la província en els pressupostos generals de l'estat de Don Mariano per a l'any que ve. Fa riure. La primera vegada que l'escoltes et rius, però, el que diu és molt seriós. De manera irònica fa una lectura ben ajustada a la realitat, al que està passant.

I nosaltres què? Si aquest home es sent maltractat, nosaltres tenim motius per sentir-nos maltractats i mig. I adoptem mesures: 3.000 treballadors del sector públic valencià al carrer (no estan inclosos els de la televisió, altres 1.200). I què feien totes aquestes persones? Ara ja no són necessàries? No ho sé, la veritat. El que sí que sé és que s'han quedat curts: mirant la foto, almenys haurien de ser-ne 3.002.

PRESTIGE.

Hui, 10 anys després, ha començat el judici per la catàstrofe del Prestige.

Algú parlava de "hilitos de plastilina", altre de "playas esplendorosas", hi havia qui alabava la "gestión del gobierno de España", algú esquiava i caçava lluny del desastre, fins i tot, hi havia qui s'ocupava en posar els peus damunt la taula.

Mariano, Federico, Miguel, Francisco, José María. Ningun d'ells assistirà al judici. A ningun l'han convidat a assistir al judici. El de la plastilina és hui President del Govern d'Espanya.

ADMIRADORS.

El President del Govern Espanyol i el seu Ministre d'Economia viatgen pel planeta representant la "marca España" amb molt d'èxit. Són dos líders mundials que tenen admiradors arreu del món. Estem en bones mans!

SÓN ELLS!

Són ells. Estan ahí, asseguts a la poltrona, tocant-se el nas, mirant els núvols, llegint, parlant pel mòvil, passejant, en animada conversa, absents, amb el pensament a l'infinit. Diu hui el dirari que ja en són deu els imputats en casos judicials. I continuen ahí.

Com se sol dir, treballant. Des de l'1 de setembre estan treballant sense parar, creant innumerables llocs de treball, fomentant el teixit industrial valencià, impulsant el comerç, les exportacions, millorant la sanitat i l'educació. S'han reunit a les corts un parell de vegades. Estan cansats. El President ha soltat un parell de frases memorables, "històriques", tot va bé, tot és perfecte, quasi com ells. Imagineu les normes legals que han redactat Paco i Rita aquest mes? Sabeu quants "corredors mediterranis" i "transvasaments" ha realitzat el President ? Quantes mesures per acabar amb l'atur?

Rita, Paco, Rafael, Alberto, Vicente, Ricardo, Alfonso, Juan, Sonia, Mª José, ... estan ahí. Treballant, asseguts a la poltrona, (observeu Ricardo), guanyant-se el jornal. I nosaltres, els ho tolerem.

LOS LUNES AL SOL.

La pel·lícula "Los lunes al sol" compleix hui 10 anys. Està de plena actualitat.

Fernando León de Aranoa té pel·lícules memorables: "Los lunes al sol", "Família", "Barrio", "Princesas", ...

Qualsevol d'elles mereix ser vista. Són mirades a dintre de les persones; als adolescents d'un barri marginal o a la soledat i la derrota de persones arrasades per l'atur.

El conflicte de la recorversió industrial al sector de la construcció naval que conta la pel·lícula, s'ha convertit hui en un conflicte general a tots els sectors. Ara aquestes persones són metges, mestres, treballadors industrials, immigrants, treballadors de la construcció, ... Per damunt de tots ells està passant "la crisi", "los mercados", "la prima de riesgo", "el dèficit", ..., mentre es rescaten bancs i "autonomies" enfonsades pels polítics i s'obliden les persones.

Una vergonya!

IMATGES DEL DIA.

Són d'ahir. Estan escampades per tot internet i per tots els diaris del món.

* Una dona ha introduït el cap, sense voler, entre el cos i el braç d'un policia que passejava pacíficament pel carrer, i ara no el pot treure. Altres tres policies, molt atents, intenten ajudar-la a eixir del forat.

* Mariano, passeja per Nova York fumant-se un puro. Ve de l'ONU on acaba de dir que vol que li tornen Gibraltar o va a l'ONU a dir que li tornen Gibraltar. En realitat açò últim té igual que siga d'una manera o altra. No duu casc al cap, no podria fumar, i la porra és ací un puro. Mariano és un home pacífic. Aquest home és, a més, el President del Govern Espanyol.

* Un jove violent intenta agredir a un grup de motoristes que anaven a participar en una carrera. Segurament els haurà furtat alguna moto i els altres li han furtat el casc i intenten arrencar-li el nas.

Es tracta de tres imatges de la "marca España". Dues d'elles preocupants, la del mig, concloent: mentre milers de manifestants envolten el Congrés dels Diputats, on estan reunits en sessió plenària 50 dels seus 350 membres, (els altres 300 estan, ja sabeu, treballant als seus despatxos), i diuen que no, que la cosa no va bé, Mariano, President del Govern d'Espanya, passeja relaxat pels carrers de NY fumant-se un puro.

Encara hem de vore coses més grans. Crec que demà torna.