THE MOTHER WHO GOES!

The Mother who goes!
La mare que va!

Un dels meus eslògans favorits ha sigut "Anem a més", junt a aquell altre de la foto d'Esteban i Alejandro: "Perquè és la nostra llengua..." (haguera estat més adequat "la llengua fora).

I és cert que hem arribat molt lluny, massa lluny. Però, veig difícil que pugam "arribar a més". Mireu unes mostres:

He de rellegir de nou a José Agustín Goytisolo i el seu Bolero para Gil de Biedma:

A ti te ocurre algo,
yo entiendo de estas cosas,
hablas a cada rato
de gente ya olvidada,
de calles lejanísimas
con farolas a gas,
de amaneceres húmedos
de huelgas de tranvías.

A ti te ocurre algo,
yo entiendo de estas cosas,
cantas horriblemente,
no dejas de beber
y al poco estás peleando
por cualquier tontería,
yo que tú ya arrancaba
a que me viera el médico
pues si no un día de éstos
en un lugar absurdo
en un parque, en un bar
o entre las frías sábanas
de una cama que odies
te pondrás a pensar,
a pensar, a pensar
y eso no es bueno nunca...
...porque sin darte cuenta
te irás sintiendo solo
igual que un perro viejo
sin dueño y sin cadena,
te pondrás a pensar,
a pensar, a pensar
y eso no es bueno nunca.

A ti te ocurre algo,
yo entiendo de estas cosas.

ALWAYS THE SAME SONG!

Always the same song!
Sempre la mateixa cançó!

Ja vaig comentar ací la passió per l'art grec i romà del president José Joaquín i m'assabente ara, llegint el diari, que l'altre president, Alfonso, també és un apassionat de l'escultura, però, en aquest cas, contemporània.

Li regalen un bust del Papa de Roma i va i l'amaga ben amagat per contemplar-lo ell a soles.

No siga cosa que me'l furten - pensarà l'home- i amb raó.

I mira que tampoc és que siga car: només 46.000 € de res. Res a veure amb altres donatius, que ell ha fet: És un mecenes! Un filantrop, aquest home és un filantrop!

Ric també és un entusiasta de l'escultura. Ara bé, ni tan clàssic ni tan modern. A Ric li agrada Rodin: és un fanàtic de "El Pensador".

Al President, a l'autèntic, no li va l'escultura. Veus el Discòbol i està llançant el disc, però, nuet. El Pensador, pensant l'home, però, també nu. Al President li va més la indumentària. Després de la Ciutat de la Llum, de la Ciutat de les Arts, de la Ciutat del Teatre, ... crec que ha arribat l'hora de la Ciutat de la Indumentària, amb un bon Museu del Trage.