dissabte, 10 de març del 2012

QUINES COSES PASSEN.

Hui, els diaris parlen de la vaga general del 29 de març, de l'aniversari de la catàstrofe nuclear japonesa, de Grècia, de les hipoteques. Alguns es centren en els ERES d'Andalucia (a la presó han enviat al responsable), en el tren de 11 M o en la manifestació sindical de demà ("una falta de respeto hacia las víctimas". No sé que opinaran de l'accident del Metro de València.)

Però, amagades a les pàgines interiors, sempre hi ha fotos i notícies curioses.

Com vostés saben bé, a la major part de les grans infraestructures, als ponts, se'ls sotmet a una prova d'esforç abans d'obrir-los al públic o al trànsit. Al nou Pont de la Fusta de València també. Això diu el diari, que pot soportar 40.000 persones, encara que siga només durant les Falles. 40.000 persones al mateix temps damunt del pont? No, passaran per ell 40.000 persones durant els quatre dies de Falles. 10.000 diàries. Bé, supose que hauran comprovat la resistència del pont. Ja vorem. De moment, jo, veient la fotografia em quede tranquil.


A la seua columna del diari El País, Adolf Beltran, li dedica uns comentaris a la dona de la foto: "Rita Barberà es el animal político más poderoso..."; "Su fiero populismo..."; "falta de talento y predisposición provinciana..."; "maniqueismo infantiloide de etílicas victorias..."; "una especia de bruja..."; "gesto autoritario..."; "Siempre ha creído que se puede condicionar la realidad negando lo evidente..."; "que la llevó a rugir en el mismo hemiciclo..."; "Era el suyo un zarpazo de animal herido...".

"Ahora sabe, se lo dicta el instinto, que han empezado a perderle el respeto, tanto los suyos como los otros" -diu el columnista. Estic d'acord, o almenys, això pareix.

A l'última pàgina de mateix periòdic, Manuel Rivas, recorda Al Capone i un cas de corrupció "parapolítica" molt famós entre nosaltres: primer s'han carregat al jutge que inicià les investigacions, després, han apartat els policies que dirigien les operacions i fa uns dies han liquidat la "Oficina de Investigación del Fraude de la Agencia Tributaria". 100.000 milions d'euros és el que buscaven, suficient per fer-nos oblidar retallades en escoles i hospitals. La lluita contra el frau s'ha quedat sense caps.  

I acaba dient: "Y la pregunta es: ¿por qué?" 
Això dic jo, per què serà?

José Ciscar, el portaveu del Consell, ix a donar explicacions a la premsa del que s'ha tractat a la reunió del Govern Valencià. I sembla que ho faça sota jurament, amb la mà sobre la Bíblia. O vol dir-nos, miren, les meues mans estan netes, o almenys una. Potser estiga dient, fins ací hem arribat, senyors. Nosaltres no som els anteriors i arreglarem el desficaci que han deixat.

I és que tot es pot arreglar. Fa poc, dos dels nostres líders, estaven asseguts davant el jutge, malgrat ser innocents, i uns dies després, un d'ells es convertia en doctor amb la qualificació "sobresaliente cum laudem" per la Universitat Miguel Hernández.

Nosaltres, els valencians, som persones de sort. Hem perdut una ment preclara com a líder indiscutible, però, tenim repost. I els tenim a parelles. Hem perdut a Paco, però, tenim a Alberto i també a l'home de la foto, que han arribat amb la intenció de salvar-nos, d'ací a poc ja ens oferiran el paradís, (si perdem a Rafael, la cosa ja és més dificil, com ell no hi ha).

Però, la foto, no m'ha cridat l'atenció tant per la persona com pel subtítul: "Som ocupació".
Crec que les dades de febrer diuen que hi ha 566.000 persones que no tenen treball a la Comunidad Valenciana, i són dades que venen creixent un més darrere l'altre, i un vicepresident del Govern Valencià es permet el luxe d'eixir a una roda de premsa amb un cartellet propagandístic que siu "Som ocupació".

No seria motiu, a una societat equilibrada, la dimissió inmediata d'aquest home, per burlar-se dels seus conciutadans?


dimecres, 7 de març del 2012

VOSTÉ I JO SOM ELS CULPABLES DE TOT.

Ja han passat cinc anys des de l'accident del metro de València: 43 morts i 47 ferits.

Potser un familiar nostre, una amiga, el nostre veí, el company de treball, l'amiga de la nostra filla, qualsevol de les persones afectades ha pogut ser un d'ells.

Nosaltres, hem tolerat un aeroport peatonal, diferents "Ciudad de ...", carreres de cotxes, carreres de vaixells americans, terres mítiques, diners publics gastats a cabassos, corrupció, molta corbata i molt poca vergonya, i ho hem aprovat per majoria absoluta, alguns ho han aprovat per majoria absoluta.

I hem consentit fins ara, cinc anys després, que l'associació de víctimes del metro haja de seguir manifestant la seua indignació, exigint drets conculcats, demanant signatures per fer valdre eixos drets, ..., una vergonya tot.

Estem en crisi? Estem en una crisi molt gran i no sols econòmica.


I ara resulta que els responsables de la crisis sembla que som nosaltres. El dèficit públic valencià l'hem creat vosté i jo i som els qui hem de pagar-lo. I l'única manera de solucionar-ho és la que ells diuen, no hi ha altra. 

I qui són ells? He de fer un àlbum de fotos d'alguns d'aquestos personatges. Pot estar el responsable de l'aeroport de Castelló, el de la maqueta dels quinze milions d'euros, els qui passejaven amb el Ferrari per Xest, el qui va convidar al Papa i va dilapidar els nostres diners en equips de sò, els qui no volen cobrar l'impost de patrimoni als més rics i retallen en jornals de metges i ensenyants, i en llocs de treball de metges i ensenyants, els qui no paguen els diners de la dependència, els responsables de la construcció de l'Àgora, de la Ciutat de les Arts, de la Luz, els autors del Plan Confianza que promou despeses per a després no pagar, el qui no paga a l'hora els productes farmacèutics, ni el bono-llibre, ni les escoles i instituts, els saquejadors d'empreses públiques, els grans directius de les grans caixes d'estalvis valencianes que després d'arrabassar amb tot es jubilen amb sous milionaris, els destructors del territori omplint-ho tot de formigó, de PAIs, de camps de golf, d'edificis emblemàtics que han costat 100 vegades el que valen, els censors de la informació, els de la porra, els qui donen ordres als de la porra, els qui callen davant dels censors, davant dels qui manen els de la porra, els qui es riuen de nosaltres i es canvien el rellotge d'or per un de plàstic, els polítics que diuen ens representen quan, potser, no arriben a representar-se ni ells mateix ... i molts més. 

L'àlbum serà molt gran. Però, quan algú pregunte, qui és el responsable? Li diré que jo tinc un àlbum molt bonic i amb moltes fotos, i entre elles, tal vegada, trobe a qui busca.


Entre les fotos de l'àlbum hi haurà, segur, molts dels polítics que nosaltres hem votat, o que alguns han votat. Polítics que han estat manant durant els últims anys, que han tingut i tenen tota la responsabilitat, que els van donar majoria absoluta de vots una legislatura darrera l'altra, i ara, com a balanç final, ens diuen que no podem gastar més del que ingressem. 

Miren la foto. Qui són? Són tres consellers del Govern Valencià. Ens han dit, i ens diran els pròxims mesos i anys, que no podem gastar el que no tenim. I miren el titular: "El déficit de la Generalitat se multiplica por cuatro en 2011". I què fan ahí? Per què són encara consellers?

Miren l'altra foto. Qui és? Una consellera del Govern Valencià. Miren la idea genial que se li ha ocorregut? Què fa encara de consellera? Per què ha de pagar-li centenars de milers d'euros a una empresa quan no té diners per contractar personal propi? Diu el diari que si contractara el personal li eixiria a meitat de preu, però, hauria de pagar la nòmina al mes i a l'empresa li pagarà no sabem quan. Una més a la cua.

Miren la notícia del diari de hui sobre el que publica el diari francés "Le Monde": "Hoy, aquel puerto que costó 1.800 millones de euros, está desierto".



Facen una excursió a València. Entren per la Ciutat de les Arts, què bonica! Miren l'Àgora: no està acabada, però, contemplen quin blau més preciós! Passejant per la Malvarrosa poden acostar-se a la zona del port on la Copa del América ens va situar al mapa mundial. Espectacular l'edifici Veles e Vents. Igual troben una boda o una comunió. Igual troben runa i abandó per tot arreu. Però recorden que no podem gastar més del que tenim. Qui són els responsables? On estan? Encara pugen al balcó?

Encara pugen al balcó. I es cabregen al vore alguna pancarta durant la mascletà. Les pobres falleres majors han de vore una pancarta com la de la foto. Pobres! Però, recorden que encara no fa un any, nosaltres, alguns de nosaltres, els vam ajudar a pujar al balcó per majoria absoluta del vots.


I és que hi ha gent per a tot. Anar a la mascletà amb una pancarta que diu CORRUPPCIÓ! Quan el realment important és el dèficit públic. El dèficit que diuen hem creat vosté i jo gastant el que no teníem i que ara haurem de pagar. Però, no es preocupen, és molt fàcil! El Centre de Salut que té a la vora de casa el tancarem el diumenge. Només haurà d'anar a altre Centre o a altre hospital en cas de necessitat. Hi haurà metge, algun vindrà de fer la seua jornada habitual o d'una guàrdia de 24 hores, però, no es preocupe, és un profesional i, a més, un altre responsable del dèficit. Estudia el seu fill a un Centre públic? Retallarem professorat, li retallarem part del sou, si hi ha algú de baixa funcionarem millor sense substituir-la. Igual ha de pagar vosté uns dinerets, però, és per reduïr el dèficit públic que vosté també ha ajudat a crear. Fa declaració de renda? No es preocupe, li pugem l'IRPF i el pagarà a poc a poc el dèficit que vosté a creat. És un xicotet sacrifici, recorde que als banquers els hem retallat el sou, cobraven 10 milions d'euros a l'any i ara en cobraran 9. El seu Ajuntament està endeutat? No pot pagar als proveïdors? No cal preocupar-se, agafaran la factura i aniran al banc i cobraran. Després, a poc a poc, vosté, el seu Ajuntament, el Govern, li pagarà al banc les factures i els interessos. Mentre el compensarem, al banc, li donarem un fum de milions a interés molt baix perquè compre eixe deute que vosté ha creat i ens cobre un interés molt més alt per la compra. I la seua hipoteca? Tampoc té motius de preocupació, ara quan arreglem l'enorme dèficit que vosté ha creat, arreglarem l'assumpte de la hipoteca. Mentretant ens quedarem amb la que vosté creu que és la seua casa i que en realitat és la casa del banc al que vosté va demanar el prèstec i va ajudar així vosté a iniciar aquesta gran crisi econòmica, hipotecària, inmobiliària, ..., situant la "prima de riesgo" en límits inimaginables. (Perdó, quasi m'oblidava de la "prima de riesgo".)

I recorde que d'ací a tres o quatre anys hi haurà eleccions i gràcies a nosaltres, els de l'àlbum de fotos, quasi haurem eixit de la crisi. No parem, al Senat, al Congrés dels Diputats, al Parlament i al Govern Valencià, a les Diputacions, ..., no parem de treballar per traure'l a vosté de la crisi que vosté mateix ha creat, o ha ajudat a crear, o almenys, ha gastat més del que tenia. Recorde que nosaltres volem tornar a pujar al balcó, volem ocupar el silló al govern, volem seure a la poltrona de la Diputació, volem treballar a l'escó del Parlament. I ens ho mereixem, eh!

Tot no és negatiu! No totes són notícies catastròfiques! Miren aquesta:


Què bona idea! És el que necessitem! 

A Beneixama estem fent el ridícul. Hem de definir ja un gran projecte! Crec que ja he proposat traslladar al poble el circuit de Fòrmula 1, en altra ocasió ja fa un temps, aprofitant les rodones que tenim. Crearia llocs de treball, fixes i eventuals, directes i indirectes, acabaria amb el "paro" del poble i de la contornà, atrauria turisme a mansalva i situaria a Beneixama al món. 


Sona la cançoneta, no?

Si algú se sent molest, disculpes. No sé si és indignació o sentiment de culpa per la crisi que jo, gastant el que no tenia, he ajudat a crear. Millor dit, la crisi de la qual sóc l'únic responsable o com a molt, junt a vosté, un dels únics responsables.

diumenge, 4 de març del 2012

#PRIMAVERA VALENCIANA

La notícia és del diari Levante. Diu que l'etiqueta "#primavera valenciana" arrasa en Internet. I potser siga cert: al bloc de "Junts per Beneixama" i al bloc "El Blanquinal" ja apareixen entrades amb aquest mateix títol, encara que amb diferent contingut.

Al Partit Popular sembla que el nom no li agrada, conta el diari. Un dels seus dirigents, un tal David Serra, diu que Compromís ""tiene mucho que explicar" de por qué "registró el dominio de la web primaveravalenciana mucho antes de que las redes sociales comenzaran a hablar de este supuesto movimiento"".(És asombrós, vol que Compromís explique això de "primavera valenciana" quan ell podria explicar-nos perquè un aeroport sense avions, o perquè una maqueta de 15 milions de euros, o perquè, resumint, el desficaci tan gran de malbaratament de diners públics. I, sobretot, qui en són els responsables).

Jo, que estic a casa avorrit, millor, relaxat, una vesprada de diumenge, esperant que arribe una vesprada de divendres, vull fer la meua aportació al tema, però, no a la #primavera valenciana, sinó sobre el seu autor, o potser el que diuen és el seu autor.

Pau Alabajos és, hui, un jove músic valencià d'èxit. L'any 2003, era un més jove encara poeta, que va guanyar el primer premi del XVIIIé Concurs de Poesia Poeta Pastor Aicart. Segurament rebria el trofeu i el premi, o almenys la felicitació, de mans del que era en aquell moment l'alcalde de Beneixama, i ho és ara també, i ademés ha utilitzat al seu bloc, "El Blanquinal", l'expressió tuitera creada per Alabajos.

"Quadern de la inèrcia" era el títol del poemari guanyador:

"VIII
Tants projectes en peu
per a tan poques 
forces
tantes promeses debades
per a tan profundes
clavegueres
massa minuts perduts
per tan utòpics 
paradisos."

escrivia Pau a una de les seus estrofes.

Aquesta fou la cinquena edició del Sopar Literari que es feia amb motiu del lliurament del Premi, i la tercera vegada que es lliurava el magnífic trofeu creat per Leonor Sanchis i Hernàndez. 

Uns anys abans, l'alcalde s'havia mostrat molt interessat en la creació de la "Fundació Pastor Aicart" i considerava el certàment com un acte cultural importantíssim. Uns anys després, a partir del 2007, aquesta importància ja no n'era tanta: ja no era alcalde, el Partit Popular ja no governava a l'Ajuntament i a l'acte de lliurament ni acodia. 

Supose que a partir d'ara aquest premi tornarà a tindre la importància que havia deixat de tindre i la "Fundació Pastor Aicart" serà una idea bona, ara quan s'acabe la crisi.

I espere que la "#primaveravalenciana" arribe a bon port, que els reponsables del desgavell econòmic i moral valencià paguen les seues culpes i els seus pecats, que Pau Alabajos continue fent bona música i bones cançons i escrivint més i millor poesia, i que el senyor alcalde trobe de nou en la lírica, el contrapés a les seues moltes preocupacions pel benestar del nostre poble.

No sóc jo lector habitual de poesia, però, de tant en tant, mentre espere m'arriben les obres completes de Pérez Reverte que he demanat a Amazon, he repassat alguns dels incomprensibles poemes de Juan Ramón que tant m'agraden:

"Te veo infatigable variando
con maestría inmensamente hermosa
decoraciones infinitas
en el desierto oeste de la mar;
te veo abrir, mudar tesoros,
sin mirar que haya ojo que te mire,
¡rey del gozo en la obra sola y alta, 
hado inventor, ente continuador
de la áureo y la insólito!

Arxiu del blog