dijous, 26 de desembre del 2013

EL MÓN HO HA DE SABER.

Acabe d'assabentar-me'n, llegint el blog "TIRANT AL BLANC", d'una interessant iniciativa que ha suposat l'edició d'un llibre.

Adjunte ací informació sobre l'assumpte i un enllaç al blog on trobareu la informació completa. És la meua aportació al "debate catalán" que des d'"EL BLANQUINAL" tant s'insisteix. No podem deixar a soles a aquest home, arrastrant tan gran càrrega. 



dilluns, 28 d’octubre del 2013

LA RELIGIÓ I LES PROVES D'AVALUACIÓ PISA.

Han passat a penes uns dies de la vaga d'educació contra la llei Wert. Moltíssima gent es va manifestar als carrers. Ja sabíem que aquests governants no anaven a fer ni cas, però, la cosa no para ahí, acabe de llegir la següent notícia a un dels diaris d'internet (també he escoltat el comentari de la llumbrera de guàrdia a la ràdio):

  
No pot ser! Es tracta d'un malson, veritat? Què algú els diga a tota aquesta colla que estem en el segle XXI! Estic dormint la "siesta" i és un malson? Açò no pot ser real! Estic vivint en Matrix! Doneu-me la pastilla roja, per favor! Preferisc que em perseguisquen calamars metàl·lics a Rouco! Jo me'n vaig a consultar "el oráculo", açò no pot ser real!

[Per cert, El Blanquinal, jo crec que també forma part de Matrix. El "problema de España" i el "debate catalán", que duu aquest home entre mans, també formen part d'un univers paral·lel de Matrix. I Xavier Casp no és la solució. Millor Quevedo i Góngora. Imagine que Góngora és Mariano i Quevedo és Artur. Deixe vosté a Casp i llegisca a Quevedo i Góngora, vorà com tot es suavitza. I recorde que Trinity al qui busca és "al elegido".]

dissabte, 7 de setembre del 2013

"LO IMPORTANTE ES PARTICIPAR"

Acabe d'escoltar a la ràdio que els jocs olímpics 2020 no seran a Madrid. Però, com és possible? Si erem els millors! Porten un parell de mesos comptant els minuts que faltaven per triar Madrid ciutat olímpica, dient-nos que era la millor candidatura, la més valorada, ..., doncs que ha passat?

Només acabada la votació entrevisten un antic atleta, amb medalla olímpica inclosa, que diu, poc més o menys, que ha sigut una confabulació "judeo masónica". El periodista diu que "el COI no nos quiere". I l'alcaldessa Ana Botella argumenta que "es horrible". Com poden comprovar, arguments de pes, reflexions filosófiques.

Jo sóc part d'eixe 0,1% que no volia el Jocs Olímpics per a Madrid. Per què? Odie Madrid? No m'agrada l'esport? Em faria por la programació televisiva el 2020? No. No és això, companys, no és això. Jo, simplement, no confie en els seus possibles gestors i responsables. A mi em diuen, el jocs per a Madrid, i el primer que em ve al cap és la quantitat de nous "amiguitos del alma" que apareixerien, la gran quantiat de "bigotes" que coneixeríem de nou.

Una vegada ja es feren Jocs Olímpics a Barcelona. Saben a qui acabaven d'elegir President del Govern? Felipe González. Saben qui era el President de Catalunya? Jordi Pujol. Saben qui era l'alcalde de la ciutat triada? Pasqual Maragall. Saben qui era el ministre de l'esport? José Antonio Maravall. I saben qui presidia el COI? Juan Antonio Samaranch.

Saben qui presideix el govern espanyol ara? Mariano Rajoy. Saben qui és el President de la Comunidad de Madrid? Ignacio González. Saben qui és l'alcaldessa de Madrid? Ana Botella. Saben qui és el ministre d'Educació i Esport? José Ignacio Wert. I saben qui és el president del Comité Olímpic Espanyol? Jo tampoc.



El vídeo de presentació de la candidatura seria preciós, segur. La candidatura, magnífica, per descomptat. Però, tots aquestos, ..., algú pensa que aquesta gent és capaç de fer res?, algun organisme internacional pot dipositar la seua confiança en aquestes persones? No ho sé, però, jo no.

Ah! Se m'havia oblidat! Qui ha permés el viatge d'aquesta altra a Buenos Aires? I, qui paga el viatge? Deien que les infraestructures estaven pràcticament acabades. Pagades també? Li les descomptaran del sou a totes aquestes figures internacionals?



Llegir els comentaris que hi ha a les pàgines d'Internet no té desperdici. Miren un exemple:


I per relaxar-se escolten açò. És el que hi ha!

dilluns, 19 d’agost del 2013

MESTRES.

Aquest últims anys estem assistint (impàvids) al desmantellament de l'ensenyament públic, en nom de la crisi i amparats en el dèficit, en tots els seus nivells, des de l'ensenyament primari a l'universitari.
No és una novetat. En altres èpoques s'ha intentat amb altres mètodes. Aquest diumenge, Manuel Vicent, ha publicat un interessant article al diari El País sobre el tema:



Costa poc llegir-lo i els el recomane. També els comentaris que hi ha a la web sobre la notícia. Jo pensava que la beneïda "transición española" havia finiquitat el problema. Sembla que no.

Sobre aquest mateix assumpte, referit a la Universitat Espanyola, hi ha un llibre també interessant, "El atroz desmoche" de Jaume Claret Miranda. L'expressió que li dóna títol és de Pedro Laín Entralgo: "La ciencia, a la que se quiso alejar de las corrientes intelectuales de la Europa de su tiempo, quedó sometida a la ideología nacional-católica y se procedió a asesinar, cesar, encarcelar, trasladar, inhabilitar y sancionar a decenas de profesores, cuyas vacantes se conviertieron en botín de guerra para los adictos que superaban el filtro en que la "adhesión inquebrantable" había desplazado al mérito científico como argumento para el acceso a la enseñanza".


dijous, 15 d’agost del 2013

"COMPAÑEROS DE PUPITRE"



El Consell paga 300.000 euros per jugar el partit de la final del mundial de bàsquet a Castelló de la Plana entre Espanya i USA. No, és una errada, el partit és amistós i juguen Espanya i Polònia. El President de la Generalitat ha sigut alcalde de Castelló de la Plana. El President i el seleccionador nacional han jugat al mateix equip de bàsquet a l'institut, diu el diari.

L'esdeveniment és mereixedor de 300.000 euros que pagará el Consell, o siga, vosté i jo. (Això de "pagarà", entre cometes). Quaranta minuts de joc per 300 mil euros, a 7.500 euros el minut.

Què cobra un mestre a l'any? 25.000, 30.000 €? 10 mestres tindrien feina el proper curs amb el preu d'aquest partit. Si foren mestres que cobreixen la baixa per malaltia del mestre del seu fill durant un mes, en serien cent vint. 120 aules estarien ateses durant eixa baixa per malaltia del mestre o de la mestra del seu fill.

Què guanya un metge? 40.000, 50.000 euros? Sis, set o huit metges treballarien durant tot un any a l'hospital o centre de salut públic amb els diners que costa el partit. Per substituir les vacances d'alguns metges durant el mes d'agost, els diners del partit permetrien fer-ho amb un centenar de metges.

I per pagar les beques de llibres de l'alumnat d'ESO que fa dos anys que no han cobrat? Uns tres mil alumnes cobrarien la seua beca.

Quants alumnes tindrien matrícula gratuïta a la Universitat? 150 o 200 alumnes que per motius econòmics no podran matricular-se el proper curs universitari, tindrien la seua matrícula pagada amb aquestos 300.000 €.

Quantes persones no serien desallotjades de sa casa? Quantes persones de les que treballen atenent a altres persones que ho necessiten, cobrarien el seu jornal? Quants alumnes assistirien a un menjador escolar el proper curs?

O, quants ordinadors personals, tauletes tàctils, telèfons mòbils, ... etc. podríem comprar-los als nostres diputats a les Corts? Quants menús subvencionats els pagaríem a eixos diputats? 

Quants "compañeros de pupitre" hi ha? Quants companys d'institut queden per ahí amagats? Qui són? Qui són tots aquests? Què hem fet malament permetent que estiguen on estan? Quant de temps permetrem que continuen?

Moltes preguntes, veritat? La resposta és molt fàcil i la tenim a les nostres mans.

dissabte, 20 de juliol del 2013

NEOFATXES GLOBALS.

Mireu-los com vam,
senyorets des de sempre
se'ls hi nota a l'esquena
que no han acotat mai.

Mireu-los com van,
són la vella caverna
però amb les noves caretes
per seguir mal manant. 

Mireu-los com van,
neofatxes de sempre,
neofatxes per sempre
neofatxes globals.

Mireu com anem,
engreixant als bandarres, 
empenyent el desastre
fins el dia de ...

"Neofatxes Globals". jocs. Lluis Llach.

dijous, 11 de juliol del 2013

NOTÍCIES ESPERANÇADORES.

Fa uns dies vaig escoltar a la ràdio, i després vaig poder llegir a la premsa, que el President Alberto Fabra se n'havia anat de viatge Algèria. Deia el titular que "el presidente inicia una visita oficial al país magrebí para impulsar las exportaciones y las inversiones valencianas".
Anava acompanyat per José Vicente, l'altre José Vicente i un tal Rafael. Com se sol dir, "tres al sac i el sac en terra". Només havia faltat Esteban per acabar-ho d'arreglar.
Conten que ha dit que "Argelia es una prioridad para el Gobierno valenciano" i "queremos ser un aliado estratégico, porque estamos convencidos de que tenemos mucho que ofrecer". Diu que li ha dit al ministre de recursos hídrics que "las empresas valencianas podrían afrontar cualquier proyecto de abastecimiento, saneamiento y depuración de aguas". (Per exemple Emarsa). I també que vol recuperar la línia aèria Alger-València, encara que seria molt millor Alger-Castelló.
Estic segur que a partir d'ara es multiplicaran les inversions milionàries valencianes, si queda algun milió, a Algèria, les empreses constructores valencianes, si en queda alguna, construiran milions de xalets a la costa d'aquell país, les empreses energètiques, cas que hi haja alguna, ompliran el desert de plaques solars i de molins de vent, els turistes magrebins acodiran per milions a l'aeroport de Castelló i d'allí a Marina d'Or on compraran apartaments a cabaços, el "corredor mediterráneo" enllaçarà València amb Alger mitjançant el pont que li encarregarem a Santiago i el ferri d'Alacant, que ja serà un creuer de luxe, encetarà un viatge cada mitja hora per traslladar ministres, executius, consellers, empresaris i diversos tipus de llumbreres que ens faran a tots nosaltres rics.
A Alberto, les pròximes eleccions, el votarem per milions per agrair-li tot el que està fent per nosaltres. Açò és el que hi ha, notícies esperançadores.




dimecres, 3 de juliol del 2013

ZERO RESPONSABLES.




dimecres, 19 de juny del 2013

#VALENCIÀÍBER.


Hui ha publicat el diari Levante la següent notícia:


És bona. Aquestes últimes setmanes hi ha de molt bones de notícies als diaris, però, aquesta les supera.

No fa massa dies, Esteban -desaparegut Ric, Esteban és el meu favorit-, a un dels seus vídeos promocionals,   parlava de "los 300" i de la "batalla de las Termópilas". Abans, durant la campanya electoral, ja ens havia contat altres batalletes: recorden vostés aquella del "millón de emprendedores" i dels 3,5 milions de llocs de treball creats en pocs dies.
Passem, doncs, d'Esparta i els perses als íbers. Però, de seguida ha aparegut gent que discrepa:


Jo també! No n'estic d'acord. I he trobat proves contundents. En un principi semblava que la documentació històrica estava a favor de la tesi ibèrica:


Però, no, he trobat proves contundents que demostren que és molt anterior als íbers:




I sobretot, l'últim descobriment de diferents premis Nobel, que mirant el trencadís de l'Àgora de Calatrava se n'adonaren que el Big Bang fou en realitat la primera mascletà de la història.

Açò es mereix un parell de canvis en els articles de l'Estatut d'Autonomia i, fins i tot, del Títol Preliminar de la Constitució Espanyola.

Com arribe la notícia a oïdes del Fons Monetari Internacional i d'Angela Merkel, anem a passar-les "pu.....". De la "prima de riesgo", millor ni parlar.

* Post scriptum: els científics descobridors de la primera mascletà han arribat a les nostres terres amb l'AVE, baixant a l'estació de Villena, una altra notícia que mereix un seguiment exhaustiu. La de l'estació de l'AVE de Villena, vull dir. He vist les imatges de la inauguració. Cal recordar-se'n de tots aquells que estaven allí en fila índia donant-se la maneta i recordar-se'n també del mòdic preu de la barbaritat: 10 o 12 milions d'euros diuen que costa l'estació.

divendres, 17 de maig del 2013

EL "PROBLEMON" D'ESPANYA.

Durant el paleolític "Espanya" no tenia massa problemes. Mariano no havia caigut encara de la branca més alta de l'arbre, (desconec l'espècie exacta on es columpiava, però, segurament seria un guindo), mal que ja venia observant els seus companys de "tribu" preparar les maletes per encetar la seua etapa nòmada. 

A penes havien plantat algun cantal vora la platja amb moltes dificultats, potser ajudats pels extraterrestres, i algun d'ells, s'entretenia cosint amb agulla d'os la bandera amb tires de cuir i pensant com tintar-la de blau per la part que es nuga al pal i plantar-la al centre del Regne o del País.

Les cèl·lules humanes encara no s'havien fotocopiat, Zaplana no s'havia operat de rinoplàstia per motius respiratoris i tampoc s'havia descobert la llei de la gravetat, malgrat que les pomes, al madurar, acabaven totes pel terra.

Però, ja s'adivinava que una "investigadora valenciana" (el titular és del Canal 9), acabaria participant de la clonació humana; un jove estudiant gallec seria nomenat "millor físic jove europeu" de l'any i José Ignacio Wert, ministre d'educació, acabaria exigint-nos les claus del cel per aprovar l'ESO.

Uns quants mils d'anys després que Mariano tropessara amb aquell monolit en forma de prisma rectangular negre, tan negre com es pintava el present, i no diguem el futur, dels més joves de l'espècie, la "investigadora valenciana" hauria d'eixir fugint del Centre d'Investigació Principe Felipe cap a terres d'Oregon, que no Waioming; al "millor físic jove europeu" li denegarien una beca d'investigació; i els problemes d'Espanya n'eren ja uns quants, com a mínim sis.

El cap de la tribu vol repetir la tòpica frase de Unamuno "¡Que inventen ellos!" i al seu bruixot haurem de repetir-li l'altra no menys coneguda: "Venceréis, porque tenéis sobrada fuerza bruta. Pero no convenceréis, porque para convencer hay que persuadir. Y para persuadir necesitaréis algo que os falta: razón y derecho en la lucha. Me parece inútil el pediros que penséis en España. He dicho".

Ara quan despertem, ens n'adonarem que es tracta d'una ficció projectada a una televisió de plasma i que  aquest malson s'acaba apretant el botonet que la desconnecta. Podrem respirar tranquils, nosaltres i Eduardo!









dilluns, 29 d’abril del 2013

... FINS ACÍ ENS HEU FET ARRIBAR...

Supose que vostés també hauran vist el programa Salvados del diumenge, o algunes de les imatges que hi ha als diaris o al youtube. Supose que hauran vist l'entrevista a Cotino i al seu "germà" per part de Jordi Évole.

http://elpais.com/cultura/2013/04/29/television/1367224313_514014.html

Aquest home és el President de les Corts Valencianes. Ja ho he dit en alguna ocasió, amb el vot majoritari dels valencians. Estem tolerant massa coses. I açò ens fa també responsables. El tema que tractava el programa, l'accident del metro de València, té al darrera 43 morts. També crec que he escrit ací algun comentari sobre l'assumpte: a mi en venen ganes de plorar cada vegada que ho pense.

Enguany és el primer, des de fa molts, que no he assistit a la manifestació del 25 d'abril. "Per un finançament just per al País Valencià" és una reivindicació que no em mobilitza. Jo no vull un finançament just per al País Valencià si es refereix a "açò" on vivim. A aquests governants que tenim jo no vull donar-los ni un cèntim. És millor tancar la paradeta. 


Me'n vaig recordar molt el dissabte de l'Ovidi Montllor, (me'n recorde d'ell, aquell any, a La talaeta, per la festa de Sant Isidre, com se'n recordaran alguns de vostés): "... fins ací ens heu fet arribar, ..."


dissabte, 13 d’abril del 2013

EL "PROBLEMA" D'ESPANYA.

Estic preocupat. Cada dia més preocupat per la situació que estem vivint. A més, la web amiga, "la libreta para compartir ideas", només fa que preocupar-me més encara.

Full fer jo la meua aportació al "problema" de Espanya per intentar trobar-li solució, però, no vaig a tornar al segle XIII ni al paleolític, no, jo el principal problema el veig ara i ací.

Un dels "problemes" que té Espanya, i ben gros, és aquest:


Encara que hi ha més, com per exemple aquestos altres:

Açò si que són "problemes". Però, no cal ser tan negatius, tot problema té la seua solució. I és ben fàcil, sabeu?

dimarts, 19 de març del 2013

NO A LA GUERRA!

Hui es compleixen 10 anys de l'inici de la guerra d'Irak. La de les "armes de destrucció massiva", la de les multitudinàries manifestacions del "no a la guerra" i la de la foto del "trio de les Açores".


La mà damunt del muscle de l'home del bigot és enormement suggerent, (uns anys després la mà de Bush seria la mà d'Obama i el muscle d'Aznar seria el muscle de Zapatero, en una foto molt similar, però tan diferent): és la viva presència de la mort. Reflexionar al voltant de la mort és reflexionar al voltant d'aquesta foto. Però, no per conformar-nos amb "l'inevitable tràgic final" on ens va conduir, no, ben al contrari, per demanar-los les seues responsabilitats als culpables.


dilluns, 18 de març del 2013

QUÈ ESTÀ PASSANT?

Diuen els diaris que l'Eurogrup ha decidit bloquejar un percentatge dels diners que tenen els bancs de Xipre i que són en realitat de les persones que allí els tenien estalviats. Han de pagar el "rescat". Aquestes persones també han gastat per damunt de les seues possibilitats. 


Hi ha algú que no n'està d'acord. Com que el banc estava tancat s'ha presentat allí amb la clau per obrir-lo.


Altres avisen.


Però, tranquils, no tots opinen igual.


 


Dues opinions de pes: Mª Dolores de Cospedal i Arias Cañete. Guindos, Montoro i companyia encara no han obert la boca.

Mariano tampoc. Estava hui molt atrafegat. Rebia als membres del COI que visiten Madrid per decidir si serà seu olímpica el 2020. 



Ha acabat prompte, tenia fred. La vegada anterior estava cansat i tenia son. (Aquest home no sap ni les vegades que Madrid ha presentat la seua candidatura olímpica. Se li oblida la candidatura que va presentar per a les olimpiades de 1972, les de Munich. És el que hi ha).

Mentre, l'alternativa, està ocupada en temes realment importants. I Esteban, on està? Està també ocupat, al pobre la citat el jutge el dia de la Cremà.


Què està passant? En mans de qui estem?


dimecres, 13 de març del 2013

HABEMUS PAPAM.

Habemus papam.


Perdonen, m'he equivocat de foto. 




dilluns, 25 de febrer del 2013

INDEMNITZACIÓ EN DIFERIT.




"La indemnización que se pactó fue una indemnización en diferido, ... y como fue una indemnización en diferido, ... en forma efectivamente de simulación de ... simulación o de lo que hubiera sido en partes de una ... de lo que antes era una retribución tenía que tener la retención a la seguridad social, es que si no hubiera sido..."

Què? Ho han escoltat bé? És així. Açò és el que hi ha. La cosa no dóna per a més. Què volen? En directe? Gratis i en directe? No. Això no pot ser. En diferit i gràcies.

Com a cosa extraordinària els oferesc, en el mateix lot, el gol d'Iniesta, per suposat en diferit, i gratis.

dijous, 21 de febrer del 2013

EL DEBAT

El Diputat de Compromís, Joan Baldoví, va participar en el debat del "estado de la nación".



El "diputat" Luis Díaz Alperi, exalcalde d'Alacant, també duu una interessant feina parlamentària a les Corts Valencianes. Igual aquest mes cobra també el jornal.


dimecres, 13 de febrer del 2013

NO HO ENTENC.

Jo no entenc el que passa. Les tres notícies són del diari de hui. Les dues primeres les causes de la "crisi". La tercera i el vídeo, les causes de les últimes eleccions. 

Pel matí eren partidaris dels bous i els toreros i no volien saber-se'n res d'aquells que es queden sense casa: s'havia presentat una iniciativa legislativa popular amb 1.500.000 firmes contra els desnonaments,  per la "dación en pago", ..., i el PP anava a votar en contra d'admetre-la a tràmit, mentre que pensava convertir els bous en bé d'interés cultural. Per la vesprada continuaven admirant els toreros, però canviaven el sentit del vot, els del PP, per acceptar la proposta de la Plataforma de Afectados por la Hipoteca.

Al vídeo, el públic assistent a la sessió del Congrés dels Diputats protesta, mentre s'escolta una veu que diu:

- "¡Procedan a la expulsión, coño! ¡Expúlsenlos!

Crida l'home de la corbata verda, el President del Congrés. I els expulsats són els altres, mentre ell es queda assegut a la poltrona, tan tranquil.

No ho entenc jo, perquè passen aquestes coses.








dimecres, 6 de febrer del 2013

LATAS MARIANAS.

Tot el que segueix són titulars de diferents notícies de hui del diari Levante. Està tot al mateix periòdic, el de hui:

Cinco detenidos en Valencia por delito fiscal vinculados a la firma investigada por la visita del Papa.

La policía arresta a la mujer de De Cabo y otros cuatro valencianos por blanquear capitales.

Los agentes encuentran en el chalé familiar 100.000€ en cheques y 30.000 en efectivo en una operación contra Teconsa, la contratista de la visita del Papa investigada en Gürtel.

Un hijo de José María Cuevas, expresidente de la CEOE, entre los 16 detenidos en toda España.

El montaje audiovisual para la visita del Papa se contrató por 7,5 millones pero los trabajos costaron realmente 3,6.

El PSPV exige a Cotino que explique los 900 millones adjudicados a Sedesa en 9 años.

Urdangarín agradeció a Barberá su "aportación" y se ofreció para realizar gestiones en Suiza.

Carlos Fabra critica al Consell por prohibir bólidos en el aeropuerto pero no el tenis en el Ágora.

El PP mantiene en nómina al exmarido de Mato pese a estar imputado en Gürtel.

El fiscal pide que se impute a Oriol Pujol por tráfico de influencias en la trama de ITV.

El hermano de De Guindos dimite tras ser imputado por el caso Madrid Arena.

La Comunitat Valenciana comienza 2013 con la destrucción de 556 empleos diarios.

El Banco de Valencia acumuló en 2012 unas pérdidas de 3.585 millones.

I també la famosa frase de Mariano:

"Todo lo que se refiere a mí y al PP no es cierto, salvo alguna cosa" - Mariano Rajoy.

Bé. El diari s'acompanya hui també d'una "lata mariana" per un euro. No tot ha estat catastròfic.


LOCUTORS.

El tema helvètic es complica, com vostés bé sabran si són lectors de diaris, si s'atreveixen a llegir els diaris.
És millor la televisió. El locutor ho conta tan bé. Un parell d'exemples de presentadors televisius admirats pel que açò escriu: Iñaki i Esteban.






dijous, 17 de gener del 2013

VISCA SUÏSSA.



diumenge, 13 de gener del 2013

ENHORABONA!

El meu favorit, sense cap dubte, és Esteban.

Però, hi ha altres que també m'interessen molt i seguisc la seua "carrera" de prop.

Un és Juan José Güemes. Era un home que cobrava de càrrec públic i això feia augmentar el "déficit público" espanyol. Va deixar el càrrec i ara ha passat a l'empresa privada. Es tracta d'un "joven emprendedor" que ajudarà, i molt, a sortir de la crisi.


Altre és Carromero. Ja està a casa. Si hagués continuat a la presó també haguera augmentat el dèficit públic. A més, ja ha trobat treball, un aturat menys que ajudarà a la sortida de la crisi.


Enhorabona!

NOTÍCIES PERIODÍSTIQUES.

M'acaba d'arribar per correu electrònic una notícia esperançadora. Dic esperançadora pel que conta al final: "A pesar de todo, ha señalado que los vecinos del pueblo creyeron en mi inocencia".

Tot açò degut a què, malgrat "una campaña de acoso y derribo", ha revalidat la majoria absoluta en les eleccions del 2011.

Vol dir que són els qui l'han votat, 664, els qui "creuen  en la seua innocència"? I els qui no l'han votat, què "creuen"?

No és això, companys, no és això. Innocent és un mentre no és demostra el contrari. I els qui no l'hem votat mai, ni mai el votarem, com jo, no creiem que siga innocent, ni que siga culpable, ni que a la foto se li parega a Ruíz Gallardón. Creiem moltes altres coses, per exemple, que representa el passat del poble, que res pot aportar al futur i que, com fan els "grans polítics actuals", una vegada plenament satisfets, se'n van a casa i deixen que el temps, la vida, la societat, seguisca pel camí que li pertoca.





Sóc lector habitual de periòdics i crec que les notícies periodístiques sempre tenen, almenys, un parell de lectures (i un fum d'errades). I aquesta, possiblement, més de dues. Només vore-la em pregunte qui ha redactat la notícia, la periodista o l'interessat? Ha contrastat la informant la notícia amb l'altra part? Coneix la periodista els antecedents, la resolució del jutjat, les circumstàncies dels fets?

A l'article podem llegir que l'anterior alcaldesa "denúncia" i "acusa" a Antonio Valdés, però, també es llig que Amparo Barceló el que va fer és traslladar la seua "preocupació" a la Fiscalia d'Alacant. No és el mateix estar "preocupada" que "acusar" i "denunciar".

A un dels paràgrafs de l'article, el tresorer de l'Ajuntament en el moment dels fets és un tal Rafael Campos, l'anterior secretari de l'Ajuntament potser, i a un altre paràgraf és tresorer un regidor socialista de l'oposició.

Es diu a l'article que hi ha una "sentencia firme", però, també que el que el jutge ha decretat és el "sobreseimiento provisional". És el mateix una "sentencia firme" que un "sobreseimiento provisional"?

I diu també que "ha pasado el tiempo oportuno para que se interpusiera recurso y ninguna de las partes lo ha hecho", paraules de l'Alcalde. 
Jo no conec res ni de sentències ni de denúncies, però, he pogut llegir els comentaris que fan els blogs de l'oposició sobre un Ple Extraordinari, on precisament tractaven eixe tema, i els dos grups opositors si que volien personar-se i foren els vots del PP en contra els que ho impediren. En aquest cas no fou com els d'altres "grans polítics actuals" que estan desitjant que els criden al jutjat per aclarir i deixar constància del seu "bon nom".

En fi, una notícia periodística a la que se li poden fer diferents lectures. Sobre la foto, no vull dir res, sempre he preferit Tierno Galván. 

Arxiu del blog