Aquest últims anys estem assistint (impàvids) al desmantellament de l'ensenyament públic, en nom de la crisi i amparats en el dèficit, en tots els seus nivells, des de l'ensenyament primari a l'universitari.
No és una novetat. En altres èpoques s'ha intentat amb altres mètodes. Aquest diumenge, Manuel Vicent, ha publicat un interessant article al diari El País sobre el tema:
Costa poc llegir-lo i els el recomane. També els comentaris que hi ha a la web sobre la notícia. Jo pensava que la beneïda "transición española" havia finiquitat el problema. Sembla que no.
Sobre aquest mateix assumpte, referit a la Universitat Espanyola, hi ha un llibre també interessant, "El atroz desmoche" de Jaume Claret Miranda. L'expressió que li dóna títol és de Pedro Laín Entralgo: "La ciencia, a la que se quiso alejar de las corrientes intelectuales de la Europa de su tiempo, quedó sometida a la ideología nacional-católica y se procedió a asesinar, cesar, encarcelar, trasladar, inhabilitar y sancionar a decenas de profesores, cuyas vacantes se conviertieron en botín de guerra para los adictos que superaban el filtro en que la "adhesión inquebrantable" había desplazado al mérito científico como argumento para el acceso a la enseñanza".
