Estic de vacances. I he estat alguns dies per Beneixama. A mitjan juliol vaig assistir a la presentació del programa de festes a l’antic convent de les monges. Ha adquirit el programa un toc modern que no tenia i té també, alguns continguts curiosos. Per exemple, a l’apartat d’història, hi ha un parell d’individus que no conec que venen destripant, any rere any, documents sobre castells, impostos i personatges del segle tretze valencià amb una minuciositat corprenedora. Hi ha gent per a tot!
En quant a les fotografies cal tenir especial cura. La fotografia digital té els seus avantatges, però, també molts inconvenients. Algunes són de qualitat molt baixa i això es nota a l’hora de la impressió en paper. Però, el que realment em va sorprendre a l’acte de presentació fou l’actuació del parell de percussionistes. Gent molt jove amb un domini de la tècnica i de la interpretació màgnífic.
També he tingut ocasió d’escoltar diferents comentaris i rumors dels que corren pel poble. Ja sabeu, funcionaris que se’n van i funcionaris que venen; paralització d’obres impossibles; canvis a l’edifici municipal amb la finalitat de dilapidar els diners dels ciutadans que duran més impostos i dèficits exponencials. En fi, el desastre que va començar el 2007 continua vigent. I els nostres salvadors desapareguts. (És necessari un número especial de EL POPULAR ara per a festes).
Amb les actuacions sobre el patrimoni caldria posar especial atenció. Amb projectes ben definits, amb idees clares i ben assessorats per especialistes. S’haurien d’evitar idees genials i ocurrències personals. A la Torre de Beneixama s’ha canviat la grava per gespa artificial i li han col.locat una cordeta per evitar que els qui escampaven la grava ara xafen l’herba de plàstic. De segur que hi ha qui opina que ha quedat molt bonic. I a la façana de l’església li han donat una bona rentada de cara. També hi ha qui creu que ha quedat preciosa. Per a mi, simplement li han esborrat vora els dos-cents anys d’història que estaven gravats a la pedra amb la força del temps.
Però, aquest cap de setmana he assistit a un parell d’actes que m’han sorprés:
El passat divendres ha hagut una FIESTA IBICENCA a la piscina municipal, (el cartell anunciador de la festa s’hauria d’emmarcar i penjar al museu etnogràfic), on no va faltar ningú que tingués un vestit blanc. El dissabte va actuar al jardí del Museu del Paper el grup alcoià VerdCel, on va faltar molta gent i en sobraven uns quants.
La Fiesta Ibicenca la va organitzar l’ajuntament socialista de Beneixama i el concert de VerdCel l’ajuntament popular de Banyeres de Mariola. No som ningú!
Aprofite una de les frases que va dir el cantant de VerdCel, de la cançò Encara nois, encara de l’Ovidi Montllor, també alcoià:
Aquell que anava d'ocre, ara va de groc.
Canvia poc.
No us preocupeu, la fi del món encara no arriba. Els nostres líders continuen treballant per convertir-nos en el que ja som: els millors de l'univers. (Una planxadeta no vindria malament).
