divendres, 14 de febrer del 2014

LA FOTO.



Què fan aquestes tres persones agafadetes de la mà? No és difícil d'encertar. Fan exactament el mateix que quan no estan agafadets de la mà. O siga, res. Com a molt, fer-se la foto.

El titular del diari que l'acompanya diu: "Fabra, Bauzá y Valcárcel se unen frente a Montoro". Podria haver dit perfectament "tres al sac i el sac en terra", però, no, diu que "C. Valenciana, Baleares y Murcia exigen mejor financiación ...". "Exigen", diu. Se'ls nota en la cara. Són persones exigents. Dediquen les 24 hores del dia a solucionar els problemes de "todos los murcianos", "todos los valencianos" i "todos los ciudadanos de la Islas Baleares".

I no sols això. Valcárcel, la setmana passada o l'altra, estava a Ucraïna com a membre de no sé quina comissió europea per resoldre el greu conflicte que tenen allí plantejat. Escoltar-lo en la ràdio parlar sobre el tema fa por, si superes la vergonya inicial quan escoltes les primeres respostes que li solta a l'entrevistadora. Aquest home no sap absolutament res del que diu. Li han escrit quatre frases i va repetint-les una darrera l'altra. La por és pels ciutadans d'aquell país llunyà si Ramón Luis continúa uns dies més per Kíev.

Però, per a entrevistes radiofòniques modèliques, la de Fabra en la SER aquesta mateixa setmana. L'entrevistadora comença la conversa amb el "Bon dia, Buenos días", una fòrmula de cortesia i de bona educació, creu, per dirigir-se al President. Alberto, evidentment, contesta "Buenos dias" i prou. Supose que no enten "bon dia", ni sap dir "bon dia", però, un o dos dies després es permetrà donar-nos lliçons sobre filologia, lingüística, valencià, català, diccionaris normatius i redacció estatutària.

L'entrevista, com l'anterior, quatre frases que sap de memòria i prou. Res més. I quan les diu semblen falses, sonen falses. Com si ell mateix no es creguera el que diu. Més encara, com si no sapiera el que està  dient. Li pregunten per corrupció, imputats i diferents barbaritats de les èpoques anteriors dels seus companys Zaplana i Camps i diu que "no le gusta mirar al pasado, que le gusta mirar al futuro".

En les circumstàncies actuals, una resposta com aquesta hauria de ser motiu per cessar d'immediat a aquest home, o a qualsevol altre, del seu càrrec i enviar-lo a sa casa.

- Mire, el que necessitem és altra cosa. Ens fa falta una persona mínimament capacitada. Vosté és una bellíssima persona, meravellós, segur, però, el que necessitem és una altra cosa. Per fer-se eixa foto i per a dir eixes coses en tenim 25 o 30. Necessitem altra cosa.

I en la foto no està el que necessitem. Algú creu de veritat que estan capacitats per exigir res? Què son capaços de solucionar res? No seria més lògic preguntar-se, de què es riuen?

No vull ser pesimista, però, estic convençut, es riuen de nosaltres.

Arxiu del blog