divendres, 25 de maig del 2012

JUAN SEBASTIÁN BANKIA.

Escoltar la ràdio i llegir la premsa hui, és un costum molt lleig. Jo, tinc el costum de llegir la premsa i també tinc el costum d'escoltar la ràdio. Dos costums molt roïns per a la salut.
Esta vesprada he escoltat el programa de la Cadena Ser "La Ventana". Gemma Nierga, Ortega i Millàs parlaven de Bankia. La indignació de Millàs és antològica, és la de tots nosaltres o almenys la que hauria de ser la de tots nosaltres. (Si voleu escoltar el tema Bankia proveu a partir del minut 24. És memorable).

 
Durant els últims dies la premsa també s'ha ocupat de Bankia. Tots els retalls són dels últims dies. Els nostres governants no saben sumar o és cert que creuen que tots nosaltres som bovos.(O, potser, les dues coses).










Acaba el consell de ministres i diu Soraya que Bankia "tiene futuro". I tant!




Per acabar de rematar la jugada, hui, el govern espanyol ha trobat la solució a la crisi. Quan ens vam posar a construir vivendes vam superar tots els récords mundials. Si ara ens posem a fabricar armes que tremolen els rusos i els americans. Suprimim les ajudes a la investigació i tanquem la Universitat i ens dediquem a fabricar mísils, encara que acabarem fabricant arcs i fletxes.



Els nostres governants, els de València, no es queden curts. La frase és d'una conversa entre dos responsables de cooperació de la Generalitat Valenciana. S'encarregaven de l'ajuda al tercer món, de construir un hospital en Haití, ... etc.



Els de La Ventana, per relaxar-se, han posat musiqueta: l'Aria de la Suite nº 3 de Juan Sebastián Bankia.


Arxiu del blog