"LOS BARONES" I LA CUP.

No ho sabia jo, però, me n'acabe d'assabentar que al PSOE hi ha "barones". També una "baronesa", tot siga dit.

I qui són? No els conec a tots, sols alguns que indiquen els diaris: Susana Díaz, García-Page, Guillermo Fernández Vara i sembla que últimament s'afig també el nostre, Ximo Puig. Tots ells autèntics "líders" mundials, com podeu comprovar només llegint el nom.

Aquestos "líders" aporten diputats, en les últimes eleccions, als resultats electorals, els pitjors de la història, del PSOE.  Es creuen molt importants i volen fer fora al secretari general Pedro Sánchez. Evidentment per manar ells. O, potser, pel bé d'España i dels espanyols.

Susana Díaz, presidenta d'Andalusia, és una dona jove, amb un discurs vell, molt vell. D'eixos que diuen un rastre de paraules darrera d'un altre, però, sense cap contingut. Escoltar-la és esgotador. Aquestes eleccions ha tret menys vots que a les autonòmiques i vora dos-cents mil menys que a les anteriors eleccions generals. O siga, ha guanyat.

Guillermo Fernández Vara president d'Extremadura. Ha perdut vots respecte de les autonòmiques i també respecte de les anteriors generals. Però, ha aconseguit guanyar-li al PP en Badajoz. En Cáceres, no. Un polític d'altura.

Emiliano García-Page, amb guionet. President de Castilla-La Mancha gràcies a Podemos. El PP li va guanyar les eleccions autonòmiques i també ha tret més vots que ell en aquestes generals. També ha perdut vots aquesta vegada respecte de les anteriors eleccions i ha perdut en totes les províncies manxegues amb el PP. Un altre autèntic "líder".

I, Ximo. Ai Ximo! De les anteriors generals del 2011 a les del 2015 ha perdut vora 170.000 vots d'una tacada. I això sent President de la Generalitat. Han tret més vots que ell, el PP i també Compromís. Un "lider" amb un gran futur per davant.

Ara li donen instruccions a Pedro Sánchez sobre pactes i espanyolitat. Uns altres que s'apunten al llistat de patriotes.

Pobres votants del PSOE. I pobres espanyols si cauen en mans d'aquesta colla.

I la CUP? Un grupúscul d'extrema esquerra, antisistema i antitot, diuen per ahí que són. Estan pensant si voten Artur Mas com a President de la Generalitat de Catalunya o no (1515 diuen que sí i 1515 diuen que no). I els d'Artur Mas volen que els voten a favor aquestos antisistema, quan ells són el sistema. Sobre nacions i nacionalisme també estan dubtosos, igual són independentistes també o, potser no. Crec que el que realment pensen és si començar la revolució en Manresa o en Sabadell. (No s'han presentat a les generals. Haguera estat interessant que haguessen tret un diputat i al PP li'n faltara un per a la majoria absoluta).

El panorama és desolador. Què li farem!

LA DEMOCRÀCIA ESPANYOLA.

Ja s'han celebrat les eleccions espanyoles. Ha votat molta gent. La major part d'eixa gent ha votat les diferents candidatures, alguns al PP, altres a la Falange Española de las JONS. 

Però, quanta gent no ha votat a cap de les candidatures que presentaven llista electoral? 9.695.189 persones s'han abstés, han votat en blanc o han dipositat un vot nul, o siga, el 28% del cens electoral.

Quants vots té el PP? 7.215.530, el 20, 8% del cens. Diuen que és el guanyador de les eleccions.

Quants escons té el PP? 123 pels 7 milions de vots.

Quants escons té Esquerra Unida? 2 pels 923.105 vots.

Si prenem com a bona la proporció d'Esquerra Unida, el PP n'hauria de tindre 16 diputats, però, en té 123.

Si prenem com a norma la relació del PP, Esquerra Unida n'hauria de tenir 16 diputats, però, en té 2.

I un parell d'exemples de "patriotisme":

- El número dos del PP per Segovia, Pedro Gómez de la Serna, ha estat elegit diputat. El "patriota", desaparegut aquestos dies, suposadament cobrava comissions de diferents empreses i cobrava també com a diputat, que ja ho era.

- L'altre cas, José Julio Rodríguez, anteriorment general de l'exercit de l'aire i "Jefe del Estado Mayor de la Defensa", que es presentava com a número dos de Podemos en Zaragoza, no ha estat elegit diputat. En aquest cas, el "patriotisme", no li ha servit.

Són exemples de la democràcia espanyola, del "estado de derecho" i totes eixes coses que tantes vegades ens conten els polítics i partits democràtics. Tot garantit per la "Constitución Española".

ELECCIONS GENERALS 2015

EL DEBAT.

Vaig veure el debat a trossos. Vaja quatre! Allí, de plantó un parell d'hores, repetint les mateixes "frases fetes" que tantes vegades hem escoltat. I el que fa cinc s'havia quedat a Doñana veient-los per la tele, i això que era el debat del segle. A la porta hi havia un tal Herzog que volia entrar i no el deixaven.

Aquest matí a 13TV diuen que és una injustícia, que Andrés Herzog, d'UPiD, té 1.200.000 vots de les passades eleccions i també hi havia d'estar al debat. S'obliden que Esquerra Unida en té 1.600.000. Però, estan contents, Soraya, a l'entrar el va saludar. Els altres tres no.

Fan una enquesta telefònica que diu que el debat el "va guanyar" Soraya. Imagineu si arriba anar el "lider", el qui va preferir quedar-se al sofà de casa veient-los per la tele. Ell diu que anirà el dilluns que ve a debatir amb l'altre "lider". Un altre debat del segle. Serà memorable.

Aquesta vesprada he estat llegint Konstantin Kavafis. Supose que a Mariano també li agradarà Kavafis. El llegirà sovint assegut al sofà de casa, esperant que arriben els "bàrbars". Ja vorem si són, com diu ell dels espanyols, "personas normales".

ESPERANT ELS BÀRBARS

---

¿Què esperem a la plaça tanta gent reunida?

Diu que els bàrbars avui seran aquí.

¿De què ve al Senat aquesta inacció?
¿Per què seuen els Senadors i no legislen?

És que els bàrbars arribaran avui.
¿Per què han de fer lleis ja els Senadors?
Les dictaran els bàrbars quan vindran.

¿Per què l'Emperador se'ns ha llevat tan d'hora
i és a seure al portal més gran de la ciutat,
dalt del tron, revestit i portant la corona? 

És que els bàrbars arribaran avui,
i el nostre Emperador creu que ha de rebre
llur cap. I fins i tot té preparat,
per dar-l'hi, un pergamí. Allí li ha escrit
una llista de títols i de noms. 

¿Per què els nostres dos cònsols i els pretors van avui
amb les togues vermelles, les togues recamades?
¿Per què porten braçals amb tantes ametistes
i anells amb esplèndides, cristal·lines maragdes?
¿Per què han pres avui uns bastons tan preciosos
amb tot de plata i or cisellats de mà mestra? 

És que els bàrbars arribaran avui;
i tot això són coses que fascinen els bàrbars. 

¿Per què els bons oradors no han vingut com sempre
a engegar llurs discursos, a dir el que d'ells s'espera? 

És que els bàrbars arribaran avui;
i són gent que els empipen retòriques i arengues. 

¿Per què ha començat de sobte aquesta angúnia
i aquest renou? (Oh, com s'han allargat les cares!) 

¿Per què es buiden de pressa els carrers i les places
i tothom va tornant a casa molt pensívol? 

És que s'ha fet de nit i els bàrbars no han vingut.
I uns homes arribats de la frontera
han dit com ja, de bàrbars, no se'n veuen enlloc. 

¿I de nosaltres ara què serà sense bàrbars?
Aquesta gent alguna cosa bé resolia. 

Konstantinos P. Kavafis (la traducció al català és de Carles Riba).

EL FUTURO DE ALICANTE.

Les properes eleccions generals, les del 20 de desembre, he de votar a Beneixama. O siga que he de votar les candidatures que es presenten per la província d'Alacant. I qui es presenta? Quins són els candidats a solucionar-me la vida, a mi i a tots el alacantins, durant els propers 4 anys almenys?

Aquest home és el cap de llista del PP. La imatge és de la web del PP. És un jovençol amb una llarga carrera política, el que es diu "un emprendedor". S'ha presentat per la província de València en altres ocasions, ara ho farà per Alacant. La propera vegada ho pot fer per Castelló i així haurà aconseguit representar a tots els habitants de la "Comunidad Valenciana". Un repte.

A la mateixa llista hi ha altres també coneguts. Per exemple Gerardo. També un exemple de dedicació al nostre benestar. Profundament preocupat pel nostre futur.

I si busqueu més a prop, ahí està Magdalena. Era alcaldessa de Biar, però, ha deixat de ser-ho i volen reconèixer-li els serveis prestats. És la número 12 de la llista. Si tota la província d'Alacant els vota, ella serà diputada, se'n trien 12 diputats per Alacant. (Hi altres ex-alcaldes, també amb un bon full de serveis, que haurien d'estar a la llista).

Vaja candidata que no ha posat ni la foto. La biografia és impecable. Ni una taca. Això no ho podem dir tots.

Altre candidat il·lustre és Antonio Luis. No sé qui és, però, Martínez Pujalte López em sona. No sé de què, però em sona.

I també he trobat una senadora interessant, Mª del Mar. És presidenta del PP d'Alfarnate. No sabeu on està Alfarnate, veritat? És un poble de la província de Málaga. El "Senado" és una "cámara de representación territorial", per tant, qui millor que Mª del Mar per representar la província d'Alacant a la "cámara de representación territorial"?

La presenten com a segona suplent de la cap de llista al "Senado" per Alacant. Quins motius tindran per col·locar de suplent a la llista del Senado per Alacant a la presidenta del PP d'Alfarnate? Per a mi, és un misteri.

Bé, ja he repassat la primera llista. És una bona llista, no? Jo, segurament no la votaré, però, reconec, que deu ser representativa de l'opinió que el PP alacantí té dels propis alacantins.

DEBATS ELECTORALS.

Estem en campanya electoral. Ja han començat els debats, a dos, a tres, ... en vindran a quatre. Els periòdics omplen les seues pàgines amb entrevistes, fotografies, actes electorals, ... dels principals "liders" polítics. Pablo, Pedro, Albert, Mariano, Soraya, Isabel Bonig, ... un rastre. 

A les emissores de ràdio també. El passat dissabte el diari El País dedicà dues pàgines senseres a contar-nos la vida i miracles d'Albert Rivera, potser el futur president del govern espanyol. El dilluns, també el mateix diari, per Internet i per la seua emissora de ràdio, la Ser, transmet un debat a tres, Albert, Pedro i Pablo; Mariano està al futbol, fent coses o jugant al dòmino i no ha pogut anar a debatir amb els seus companys "líders", el pobre.

El 20 de desembre de 2015 es celebraran eleccions generals al parlament espanyol. Les anteriors foren en novembre del 2011.

Mariano i el seu partit, el PP, van aconseguir quasi 11 milions de vots; el partit de Pedro Sanchez, el PSOE, va aconseguir-ne quasi 7 milions; Pablo i el seu partit, Podemos, encara no havien nascut, no es van presentar i no van obtenir cap vot i, Albert Rivera i el seu partit, Ciudadanos, no es van presentar perquè no van voler (les anteriors generals, el 2008, van obtenir 46.000 vots a tota Espanya). 

Eixes mateixes eleccions va haver un partit, Izquierda Unida, que va obtenir 1,6 milions de vots, i també es presenta a aquestes eleccions del 2015 encapçalat per Alberto Garzón. Però, Alberto Garzón sembla que no existeix. No està en els debats, no està als diaris, no està a les ràdios, no compta per a res, com si no es presentara a les eleccions.

Al cap de llista d'un partit amb 1,6 milions de vots les eleccions anteriors, no se li dóna cap importància; a un tal Albert Rivera o Pablo Iglesias, caps de llista de partits sense representació parlamentària ens els mostren matí, vesprada i nit a tots els mitjans de comunicació.

Les eleccions anteriors, el PP, amb 11 milions de vots va aconseguir 186 diputats; el PSOE, amb 7 milions, tingué 110 diputats; Izquierda Unida amb 1,6 milions, 11 diputats. Si donem per bona la relació de vots i diputats del partit d'Alberto Garzón, el partit de Pedro Sánchez n'hauria de tindre 48 i, el partit de Mariano, en tindria 69. Hi hauria 179 diputats menys al parlament espanyol amb el corresponent estalvi en sous, dietes, tauletes tàctils, telèfons mòbils, viatges, ...

Vivim a un "estado de derecho", tenim un "sistema parlamentario representativo", som una "democracia occidental", un dels 12 o 15 països més rics del món, la "Constitución" és intocable, del sistema electoral ni parlar-ne, ... i "los pajaritos cantan y las nubes se levantan".

Hi ha alguna cosa que no entenc.

MEMÒRIA HISTÒRICA.

AL PP NO LI AGRADA LA POESIA.

Deia l'altre dia que havien clausurat el blog dels Populars locals. Cert, però, per obrir una nova web. Una web de color blau, producte PP. I la primera notícia que llig, un altre producte típic del PP opositor. Anem a per totes! El lliurament del premi Poeta Pastor en la seua XXXa edició no els va agradar. A mi, sí. Jo estava allí, en anys anteriors també, i a mi si que em va agradar.

Als Populars de Beneixama no els agrada la poesia.

És així, què voleu que us diga? No els agrada la poesia.

És precís que a tot el món, a totes les persones humanes, li agrade la poesia? Doncs, no. I a les persones humanes que formen part del PP de Beneixama no les agrada la poesia. Ells, "hacen cosas", però, poesia no.

Poeta es Pastor y Aicart

qu'escriu bònes poesíes,

més com n'escriu tots los dies

d'elles está el públic fart:

que mes inspiració qu'art

té este chic, no es cosa nòva;

y eixe motiu es la pròba

perque escriu molt; pues es sèrt

qu'Aicart com el cholivèrt

en tot sertámen se tròva.

I els cantautors valencians? Els agraden els cantautors valencians? Doncs, tampoc. Almenys algun d'ells. I, mira per on, apareix Alabajos damunt l'escenari. I comença la retafila: Juan Cotino, i el PP, i l'accident del metro de València, i els estudians de l'Institut Lluis Vives, i Miquel Grau, i Ovidi Montllor, ..., i com a remat final L'Estaca de Lluis Llach. A més a més, Pau Alabajos és regidor de l'Ajuntament de Torrent, i regidor de Compromís. Sí, de Compromís. Els membres del PP local que hi havia a l'Auditori,bocabadats amb una "sorpresa mayúscula", els pobres.

Com no se li va ocórrer ningú dir-li a Pau que no cantara L'Estaca, que no volíem saber res de les víctimes del Metro, ni de les retallades en educació, ni d'assassinats durant la "Transición", ni de desapareguts del franquisme, ...? Això no es fa a un lliurament de premis de poesia. I damunt, un regidor de Compromís. Una "manipulació política" en un premi de poesia. I mira que Pau Alabajos el coneix, ell ja coneixia el Premi, va estar guanyador d'aquest mateix Premi el 2003 en la seua XVIIIa edició (també vaig estar allí). Va estar al mateix escenari recollint-lo. Aquell any, el 2003 li van donar el Primer Premi pel seu poema "Quadern de la inèrcia" -us ho assegure, jo també ho vaig vore. No recorde qui era la Regidora ni qui era l'Alcalde, però, eixe any li van donar el Primer Premi. 

X

Mai ha dit ningú que la llibertat

fóra un dret

però és més bé

una comdemna

indefugible

una mordassa

espontània

que ens renta

les paraules 

subversives

de la boca

un jou

persistent

que ens obliga

a caminar 

sempre.

I als membres del PP local, segons conten a la web, tampoc els va agradar la poca presència de l'Alcalde en l'acte. Volien més participació de la primera autoritat local; menys "speech" per part de la regidora i més Alcalde. 

I això què és? Speech?-diran vostés.

Un exemple: "Free speech is a necessity in a democracy". És l'exemple que hi ha a la primera accepció del "WordReference.English-Spanish Dictionary": "La libertad de expresión es una necesidad dentro de una democracia".

"Libertad de expresión", llibertat, comdemna, mordassa, paraules subversives, jou persistent, ...; açò era una premonició.

Ah! M'oblidava! "Fosses del silenci" també la va cantar. 
Vinga, tampoc cal prendre les coses tan a pit. L'any que ve unes cançonetes de Machín.

I ARA EL PP LOCAL.

L'anterior entrada em preguntava, què li passa al PP? Ara, he de preguntar-me, què li passa al PP local?

Hui, he intentat llegir els blogs polítics locals i, només faig el primer clic, a Populars de Beneixama, apareix açò:

S'ha suprimit el blog, diu el missatge. Què ha passat? Què ha sigut de la "passió per Beneixama"? I què fem ara amb el "nuevo comienzo"? El blog desaparegut, el facebook pràcticament paralitzat, ..., què passa en el PP local? Se'n passen a Ciudadanos?, s'han fet de Podemos?, no hi ha cap lideratge?, no hi ha ningú que marque el camí a seguir?, ..., estic desconcertat.

Només em salva que tinc guardades totes les entrades del blog. Almenys podré rellegir-les de tant en tant.

LECTURES.

Sóc lector habitual del blog "El Blanquinal". Més com a costum que no com a hàbit, però, solc llegir el que allí s'escriu. No tot, és clar. I no cal dir, tampoc, que discrepe, pràcticament sempre, del que opina: els debats catalans i els problemes espanyols són opinions allunyades de la meua comprensió; els temes locals són tractats com a personals i ideològics i no com a temes locals, o siga, de la localitat, i per tant, de la ciutadania de Beneixama (encara que segur l'autor els coneix molt millor que jo); sobre llengua, cultura i nació, no compartim les mateixes; Pérez Reverte tampoc és el meu escriptor favorit, ni Vargas Llosa, ni Xavier Casp, ni Ruiz Zafón; ...

Però, en els comentaris que ha escrit d'algunes de les seues últimes lectures, veig que, almenys en aquestes, coincidim. M'agrada Javier Cercas, l'escriptor, no tant l'articulista del diari, i m'agrada Javier Marías, l'escriptor i també l'articulista del diari. (El mateix puc dir d'Ignacio Martínez de Pisón).

Com que desconec si l'autor del blog ha llegit altres obres d'aquests autors i jo sí que ho he fet (no totes, però bona part d'elles sí), em permet recomanar-li la lectura d'un parell de novel·les de Javier Cercas que estic segur li agradaran, li agradaran molt. I una molt recent publicació de Javier Marías. Si ja les ha llegides que done per no escrit el que ací aconselle.

La primera és "Anatomía de un instante", eixa novel·la, o crònica, que dóna una mirada a la foto d'Adolfo Suárez sentat en el banc del Congrés del Diputats, mentre Tejero s'acomoda el "tricornio", i la pistola, en la tribuna d'oradors. La segona, "El impostor", la increible història d'Enric Marco, un supervivent dels camps nazis, o almenys així ho creia ell, i així ho fa fer creure a tots durant molts anys, que és simplement això, un impostor, segur que en alguns aspectes, com vosté i com jo.

Javier Marías acaba de publicar aquest mes "Juro no decir nunca la verdad". Recull els articles publicats al suplement del diumenge del diari El País durant els dos anys anteriors. Segur que també li agradarà, però, ací he d'advertir-lo de l'especial fixació de Marías per Rajoy i Montoro. Marías pot provocar indignació, però també mostrar un camí de reflexió.

I ja que estic, per si de cas no l'ha llegida, "Gegants de gel", del nostre escriptor Joan Benesiu; l'acabe de llegir i m'ha agradat, és una bona novel·la, perfecta per endur-se-la i passejar-se amb ella per l'Illa de Xàtiva, o també al Blanquinal, i començar a llegir-la una vesprada de tardor.

Bona lectura.