JO VULL UN FERRARI PER EIXIR FUGINT.

Què, us sona, no?

2.000 llocs de treball.

Turisme: uns quants milions de turistes, posem 20 o 30 milions de visitants a l'any.

Ah! I a cost zero! Només un milió de metres quadrats de terreny gratis i el que diga la lletra menuda dels contractes. (Encara acabem havent de rescatar a algun banc de Suïssa).

És clar que necessitarem un parell de camps de golf, 4 hotels de luxe, 12.000 adossats i un aeroport a Xest. (Per suposat que farà falta el trasvassament de l'Ebre).

Un port per a creuers de luxe que construirem a Buñol, per exemple, amb un canal navegable d'una trentena de quilòmetres. Aprofitarem per fer la Universal Cups de piragüisme i també necessitarem algun hotelet per allotjar els esportistes: 4 o 5 torres d'un centenar de metres, o 200, d'alçada, que li encomanarem a algun arquitecte famós.

Serem de nou capdavanters al món.

Torna-li la trompa al xic! Tolerarem altra vegada tan gran barbaritat?

SERIETAT.

La foto és del President Fabra hui a les Corts Valencianes. La taxa d'atur a la Comunitat és del 27%, la més alta de la història autonòmica i una de les més altes de tot l'Estat.

Doncs, ens mostra uns gràfics que diuen que "està creant-se ocupació". Ho diu i s'ho creu. Alberto té futur en la política valenciana: el rellotge és molt millor que el de Ricardo i el dit, el dit apunta amb molta més precissió que quant Paco utilitzava el seu per assenyalar el no res que l'envoltava.

Però tot s'arreglarà, sigau optimistes. Diu Alberto que açò s'arreglarà amb el "rigor, serietat i responsabilitat" d'ell i tot el PP valencià. El "rigor" en les retallades ens l'apliquen a nosaltres, la "serietat" és la de les mesures que han pres a la sanitat i l'educació i la "responsabilitat" del desastre, de la crisi, del dèficit, de la corrupció, de la "prima de riesgo", de la CAM, de Bancaixa i de la lentitud del Ferrari de F1, és de vosté i meua, que nosaltres som també els culpables.

Mariano també és aficionat a dir-nos que "seamos serios". Vol que "seamos serios" quant en realitat el que hauríem de fer és estar plorant sense parar. O prendre també altres mesures.


Jo, igual que Luis García Montero, açò que està passant no ho veig seriós, possiblement és, millor, "un mal chiste".

DE NOU HERMANO LOBO.

Fa uns dies havia penjat jo al bloc unes imatges de la revista HERMANO LOBO dels anys setanta. Les havia rebudes per correu electrònic.

Hui, visite una web que tinc a la carpeta de favorits, però, que feia un temps que no llegia: es tracta del bloc "No le digas a mi madre que trabajo en bolsa" de Francisco Álvarez Molina, col·laborador habitual del programa de RNE "No es un día cualquiera". Allí, té una secció titulada "La bolsa y la vida" on fa uns comentaris ben interessants. (Crec que són els dissabtes quan l'escolte, però, a la web de la ràdio estan totes les seues reflexions).

http://noledigasamimadrequetrabajoenbolsa.blogspot.com.es/

I em sorprenc al veure un parell d'entrades on utilitza la referència de la revista HERMANO LOBO: 

- Nada nuevo ... desde 1970.

- ¿Dónde dije digo, digo Diego?

Molt interessants les dues, com totes les del bloc i com tots els comentaris que fa a la ràdio. Un fragment d'un dels seus escrits diu:

No tardaremos en escuchar cambiar de discurso a los 'líderes europeos', y donde ayer decían que sólo había un camino posible, dentro de poco dirán que hay más caminos por los que transitar. Nada nuevo por otra parte para los asiduos escuchantes de 'La Bolsa y la vida'.

Escolteu els propers dies, després que Hollande guanye les eleccions franceses, els nostres grans líders polítics i econòmics: Mariano, Soraya, Luis, Cristobal, Fàtima, Mª Dolores, ...De Alberto, per a què parlar.

Uns dels últims vídeos que ha penjat aquest home al seu bloc és el que us adjunte. Molt divertit: "Hablando en plata". Jo vaig a deixar de veure el Canal 9 per dedicar-me a la lectura en profunditat del Finalcial Times.