diumenge, 30 de desembre del 2007

ESPERIT NADALENC

Ja feia temps que no visitava el bloc de L’OPOSICON, la feina dels últims dies de l’any, atrafegats, m’ho ha impedit. Ara, he rejuntat un dies solts, i puc gaudir d’unes bones vacances fins al set de gener.
Visite el bloc i em reconforta:

FELIZ NAVIDAD A TODOS

Supose que també m’inclou a mi, i fins i tot, també als qui manen.

I mira que són bàrbars (els qui manen): segons conta “CUIDADO CON EL ESCALÓN” han construït una plaça sense bancs, sense arbres; on per pujar cal demanar ajuda, i per baixar sol.licitar el torn al centre de salut. La plaça serà un desgavell el proper juny, un munt de runes; per Sant Joan tot el paviment quedarà triturat pels masclets, i hauran de refer-la i pagar-la de nou tots els ciutadants del poble. I ja no tindran més subvencions, i pujaran els impostos, i tots es rascaran la butxaca, i “las arcas municipales” quedaran buides. I la major part de la gent es trencarà la cama, o la “cadera”. I caminaran amb gaiato i entropessaran amb la descomunal vorera i amb l’esglaó altíssim.

És una barbaritat de plaça, ve a concloure l’OPOSICON. Ho comprovaré aquests dies de cap d’any, això sí, intentant eixir il.lés de l’aconteixement. I damunt encara volen que:

EN 2008 HAGAMOS REALIDAD TODOS NUESTROS SUEÑOS.

Com alguns dels somnis d’aquesta gent opositora siguen els referits a la plaça, pobra gent, la gent de Beneixama.
Més que un somni, és un malson. Açò, més que una plaça, és una de les deu plagues bíbliques d’Egipte.

Torne a la realitat, guarde al calaix escrits amb gust de còlera i recorde a Martí i Pol:

TORNA NADAL

L'arbre desvella sons i el vent escriu
ratlles de llum damunt la pell de l'aigua.
Tot és misteri i claredat extrema.

Torna Nadal i torna la pregunta.

¿Proclamarem la pau amb les paraules
mentre amb el gest afavorim la guerra?

Miquel Martí i Pol.

Arxiu del blog