MEMÒRIA HISTÒRICA.

AL PP NO LI AGRADA LA POESIA.

Deia l'altre dia que havien clausurat el blog dels Populars locals. Cert, però, per obrir una nova web. Una web de color blau, producte PP. I la primera notícia que llig, un altre producte típic del PP opositor. Anem a per totes! El lliurament del premi Poeta Pastor en la seua XXXa edició no els va agradar. A mi, sí. Jo estava allí, en anys anteriors també, i a mi si que em va agradar.

Als Populars de Beneixama no els agrada la poesia.

És així, què voleu que us diga? No els agrada la poesia.

És precís que a tot el món, a totes les persones humanes, li agrade la poesia? Doncs, no. I a les persones humanes que formen part del PP de Beneixama no les agrada la poesia. Ells, "hacen cosas", però, poesia no.

Poeta es Pastor y Aicart

qu'escriu bònes poesíes,

més com n'escriu tots los dies

d'elles está el públic fart:

que mes inspiració qu'art

té este chic, no es cosa nòva;

y eixe motiu es la pròba

perque escriu molt; pues es sèrt

qu'Aicart com el cholivèrt

en tot sertámen se tròva.

I els cantautors valencians? Els agraden els cantautors valencians? Doncs, tampoc. Almenys algun d'ells. I, mira per on, apareix Alabajos damunt l'escenari. I comença la retafila: Juan Cotino, i el PP, i l'accident del metro de València, i els estudians de l'Institut Lluis Vives, i Miquel Grau, i Ovidi Montllor, ..., i com a remat final L'Estaca de Lluis Llach. A més a més, Pau Alabajos és regidor de l'Ajuntament de Torrent, i regidor de Compromís. Sí, de Compromís. Els membres del PP local que hi havia a l'Auditori,bocabadats amb una "sorpresa mayúscula", els pobres.

Com no se li va ocórrer ningú dir-li a Pau que no cantara L'Estaca, que no volíem saber res de les víctimes del Metro, ni de les retallades en educació, ni d'assassinats durant la "Transición", ni de desapareguts del franquisme, ...? Això no es fa a un lliurament de premis de poesia. I damunt, un regidor de Compromís. Una "manipulació política" en un premi de poesia. I mira que Pau Alabajos el coneix, ell ja coneixia el Premi, va estar guanyador d'aquest mateix Premi el 2003 en la seua XVIIIa edició (també vaig estar allí). Va estar al mateix escenari recollint-lo. Aquell any, el 2003 li van donar el Primer Premi pel seu poema "Quadern de la inèrcia" -us ho assegure, jo també ho vaig vore. No recorde qui era la Regidora ni qui era l'Alcalde, però, eixe any li van donar el Primer Premi. 

X

Mai ha dit ningú que la llibertat

fóra un dret

però és més bé

una comdemna

indefugible

una mordassa

espontània

que ens renta

les paraules 

subversives

de la boca

un jou

persistent

que ens obliga

a caminar 

sempre.

I als membres del PP local, segons conten a la web, tampoc els va agradar la poca presència de l'Alcalde en l'acte. Volien més participació de la primera autoritat local; menys "speech" per part de la regidora i més Alcalde. 

I això què és? Speech?-diran vostés.

Un exemple: "Free speech is a necessity in a democracy". És l'exemple que hi ha a la primera accepció del "WordReference.English-Spanish Dictionary": "La libertad de expresión es una necesidad dentro de una democracia".

"Libertad de expresión", llibertat, comdemna, mordassa, paraules subversives, jou persistent, ...; açò era una premonició.

Ah! M'oblidava! "Fosses del silenci" també la va cantar. 
Vinga, tampoc cal prendre les coses tan a pit. L'any que ve unes cançonetes de Machín.