NEXT NOTHING SAYS THE NEWSPAPER.

Next nothing says the newspaper.
Casi res porta el diari.

Quant isc de viatge, algunes vegades, i bàsicament a una gran ciutat, tinc una sensació que em resulta difícil explicar: al passejar per un carrer ple de gent em dona la impressió que a molta d’eixa gent la conec. És com un dejavú, centrat en les persones.

Passa un home caminant ràpidament amb una camisa a quadres i crec que el conec. M’adelanta una dona per l’esquerra amb jaqueta i pantalons blancs i també la identifique com a persona coneguda. Com si els hagués tractat com amics durant tota la vida. I així una darrera d’una altra.

Quan passege per una ciutat o poble de la nostra terra, o territori conegut, la sensació és diferent: algunes persones les identifique com a representants genuïnes de la població on estem. Jo vaig per Gandia, veig algú que em crida l'atenció i pense: aquesta persona representa físicament i també emocionalment l’habitant característic de la població. Passege per Alcoi i dic: aquest home és l’arquetip d’alcoià, l’alcoià ideal. O alacantí, o valencià o murcià.

Doncs bé, aquests últims mesos, he identificat al representant global del poble valencià.

M’imagine el camperol que està collint taronges als camps de l’horta de València i és Ric. Veig l’obrer que remata la façana d’una de les 3000 casetes del PAI que hi ha a voramar i és Ric; el camioner que duu la verdura del mercat de Xàtiva a la tenda del meu poble i és Ric; el mestre que ensenya Valencià a aquella escoleta perduda a un poble de muntanya i és Ric; el taxiste que replega gent a l’estació del Nord per visitar la Ciutat de les Ciències i és Ric (per cert, caldria presentar la candidatura de Valènca a les olimpiades del 2020), el conductor del tramvia a la Malva-rosa i també és Ric, el dependent d'aquell reconegut gran magatzem i és Ric.

Zapatero, enemic declarat de tots el valencians, va derogar el transvassament de l’Ebre. I ara, que ja teníem identificat el rostre de tots els valencians, l’ànima valenciana, el representant de la raça, l’esperit de tots nosaltres, va Mariano i el deroga també.

Han estat derogats Ric i el Pla Hidrològic Nacional.

De José Luis ens esperàvem qualsevol cosa, però, de Mariano…? Com ens ha pogut fer açò Mariano? A nosaltres, que havíem promés ofrenar noves glòries a Espanya.

Ja no es pot arribar a més. O sí?