GHOSTBUSTER

L’any 2011 es compleixen 100 anys del naixement d’Enric Valor. Serà un bon moment per rellegir part de la seua obra i participar de les diferents activitats que al llarg del País s’organitzaran per recordar l’efemèride. Ara, a una de les seues rondalles, “Les animetes”, arreplegada a Biar escriu Valor, puc llegir:

“Continuà la música; s’encetaren tortells, massapans, pastissos i padous, dolços i llepolies de tota mena; es menjà de valent; es feren brindis amb exquisits clarets de la terra; es begué vi arropat de Beneixama; donaren compte de les fruites més oloroses dels pomerars i perellonars del Campet i de les gustoses avellanes de la Fenossosa…” , referint-se al casament de Marieta i Albert de Muntalt, mentre rep notícia a casa meua, i una mostra, d’un nou vi presentat a Beneixama, Mesura·09 li diuen.

Ara bé, repasse el bloc del Junts per Beneixama i ho intuïsc, i la notícia del diari d’ahir m’ho confirma, (http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2010/12/30/cruz-caidos-beneixama/769744.html).

Continua “presente” l’altra Beneixama: franquisme disfressat de vot democràtic, l’església, amb el seu rector encapçalant la marxa, el PP, el 18 de juliol i les seues corones de llorer, la simbologia religiosa que mai ha servit per a cap acte religiós, l’apologia de la dictadura. (Sembla la descripció que Trapiello escriu a “Las armas y las letras” de la Salamanca de 1936: "… y el Estado, al que quieren llamar nuevo, es el Estado más viejo de la tierra: curas, condes y militares").

Res de pomes ni avellanes, ni vi arropat, i de mesura, ben poca.

Hi ha qui vol exiliar-se, a mi em queda el consol de la màquina GhostbusterP[1] per només 99 € (vaig rebre l’oferta el passat dia 28 de desembre, dia dels Sants Innocents, per correu electrònic).

LA NEUTRALITAT

He llegit el comentari que al blog de Junts per Beneixama es fa del lliurament del premi de poesia Pastor Aicart i he escoltat la cançó de Paco Ibáñez que allí mateix s’inclou. En alguna ocasió he penjat jo a aquest bloc alguna cançó de Paco Ibáñez, crec, no recorde si aquesta mateixa, però, hi ha un parell de fragments que en criden l’atenció relacionats amb l’argumentació (sic) “desde el punto de vista histórico” del mantenidor de El Blanquinal: “estamos tocando el fondo, seguimos tocando el fondo” diu Paco Ibáñez i és cert.
Només cal llegir el monumental embolic de “valores”, “ideales”, “honor”, “honra”, “justicia”, “generosidad”, “venganza” i “resentimiento” que té aquest home enlairat al cim del Blanquinal. No n’estic jo d’acord amb eixa visió neutral del fets.

La versió de la cançó inserida al bloc de Junts per Beneixama, no és la versió inicial de Paco Ibáñez sobre la poesia de Celaya:

“Maldigo la poesía concebida como un lujo
cultural por estos lares
que, llenándose las manos, se desentienden y evaden.
Maldigo la poesía de los que toman partido, partido hasta forrarse”.

I encara que de fa uns anys, està plenament d’actualitat.
En una primera versió cantava Paco Ibáñez, el mateix que escrivia Celaya:

“Maldigo la poesía concebida como un lujo
cultural por los neutrales
que, lavándose las manos, se desentienden y evaden.
Maldigo la poesía de quien no toma partido hasta mancharse”.

I aquesta és la que a mi m’agrada. És necessari prendre partit. És necessari prendre partit en moltes situacions de la vida quotidiana, de la nostra personal i de la de la societat on vivim. I és necessari prendre partit davant una “Cruz de los Caídos”, de nefasta memòria, representant d’una imperdonable infàmia, amb inscripció o sense inscripció. És necessari corregir les errades, les cessions i els oblits de la “modélica transición española”.

"Éste es el templo de la inteligencia, y yo soy su sumo sacerdote. Estáis profanando su sagrado recinto. Venceréis, porque tenéis sobrada fuerza bruta. Pero no convenceréis. Para convencer hay que persuadir, y para persuadir necesitaréis algo que os falta: razón y derecho en la lucha." Miguel de Unamuno.

UNA ESMENA A LA TOTALITAT

El passat 12 de setembre escrivia al bloc l’última entrada relacionada directament amb Beneixama (llevat del curt). No tenia jo notícies que considerara importants per comentar del meu poble, i m’havia centrat en les tribulacions de Paco i els seus.

Hui me n’arriben tres de colp: una per correu electrònic amb un parell d’escrits per signar (no se si es podran signar els dos al mateix temps, però, jo, en proposaria un tercer a banda dels temes constructius, decantant-me per la vessant ecologista: què farem amb les palmeres que rodegen la Creu dels Vencedors? Amb aquestes i les tres de la Plaça de l’Ajuntament podríem fer un hort de palmeres, com el d’Elx, un projecte de palmerar. Quí fou l’autor de la idea genial de posar les tres palmeres de la Plaça de l’Ajuntament? Què li passava aquell dia?); l’altra la prenc del bloc de Junts per Beneixama: algú a encés l’interruptor de la mística i trau al rogle San Juan de la Cruz, (a l’acabament de la legislatura com estem, pot ocórrer qualsevol cosa); la tercera la llig al bloc EL BLANQUINAL: “No derribemos cruces” diu l’autor. (Açò és una esmena a la totalitat: a la creu, a la glorieta, als pressupostos municipals, als programes electorals, … “Un fonamentalista del Vinalopó” escrivia Enric Valor; un dels imprescindibles, dels qui no entenen que el món done voltes si no són ells els qui l’empenten).

No conec jo tantes dades econòmiques municipals, de Beneixama, però, com que m’agrada això dels quadres estadístics, n’he buscat algunes de les que són d’accés públic:
EL ENDEUDAMIENTO MUNICIPAL
Porcentaje de la deuda de 2009 sobre la liquidación de ingresos.
BENEIXAMA (PSOE) 4,61%
BIAR (PP) 30,02%
CAMP DE MIRRA (PSOE) 4,47%
BANYERES (PP) 24,40%
ONIL (PP) 12,89
CASTALLA (PP) 15,86
ALACANT (PP) 42,04%
CASTELLÓ (PP) 49,78%
VALÈNCIA (PP) 85,85%

LA DEUDA DE LOS AYUNTAMIENTOS
Evolución de los préstamos 2008/2009
Euros/habitante.
BENEIXAMA (PSOE) 53,01
BIAR (PP) 412,57
CAMP DE MIRRA (PSOE) 51,89
BANYERES (PP) 309,25
VILLENA (PP) 364,83
ONIL (PP) 143,48
CASTALLA (PP) 143,12
ALACANT (PP) 456,97
CASTELLÓ (PP) 572,86
VALÈNCIA (PP) 1.024,64

Los 174 millones que ayuntamientos y diputaciones deben pagar al estado por la liquidación de 2008.
BENEIXAMA (PSOE) 3.184,91(A ingressar)
BIAR (PP) 44.859,92
CAMP DE MIRRA (PSOE) 4.443,16
LA CANYADA (PP) 17.605,74
BANYERES (PP) 2.342,08
VILLENA (PP) 801.821,19
ONIL (PP) 158.865,00
CASTALLA (PP) 170.999,36
ALACANT (PP) 7.068.401,23
CASTELLÓ (PP) 3.402.433,90
VALÈNCIA (PP) 30.047.617,32
http://www.meh.es/es-ES/Administracion%20Electronica/OVEELL/Paginas/Liquidacion2008.aspx (totes han estat publicades també als diaris).

Que en l’any 2010, 35 anys després de la mort del dictador, encara hi ha algú que creu que una Cruz de los Caídos és un símbol religiós, em sorprén. Però, el més sorprenent de tot és que, possiblement, entre els defensors d’aquesta creu, hi haja alguna gent que també parodiava pels carrers el “tantum ergo sacramentum”.
Jo insistisc, tenim el “SALVEM LA GLORIETA”; tenim el “SALVEM ELS PRESSUPOSTOS MUNICIPALS”; també el “SALVEM LA CREU”; és necessari, urgent, el “SALVEM EL TANTUM ERGO SACRAMENTUM”.

Per cert, també he llegit jo el discurs de Vargas Llosa a la Fundació Nobel. Una mostra: “Detesto toda forma de nacionalismo, ideología –o, más bien, religión– provinciana, de corto vuelo, excluyente, que recorta el horizonte intelectual y disimula en su seno prejuicios étnicos y racistas, pues convierte en valor supremo, en privilegio moral y ontológico, la circunstancia fortuita del lugar de nacimiento. Junto con la religión, el nacionalismo ha sido la causa de las peores carnicerías de la historia,…”
* Les idees de Vargas Llosa no són dogmes, són opinions, i per tant, discutibles. O no?

QUÈ BONICA ESTÀ VALÈNCIA!

CINEMA I LITERATURA

He llegit al bloc de Junts per Beneixama diferents notícies literàries. Doncs bé, també es fa cine a Beneixama (L'he trobat al notofilmfest).

LA COSA VA BÉ.

Aquest cap de setmana la premsa ha publicat tot tipus de notícies sobre converses telefòniques divertidíssimes, reunions de negocis, empresaris creant llocs de treball i riquesa sense parar, festetes en barquets de passeig, paelles i mariscades diverses a ritme de musiqueta flamenca, ...
També, notícies econòmiques serioses, que demostren que estem acabant amb la crisi econòmica mundial. Ací hi ha alguna mostra:

CATEGORIA MORAL

LA CORBATA

El passat 12 d’abril del 2009, Juan José Millàs comentava a “El País Semanal”, (un comentari impagable), aquesta foto. I encapçalava l’escrit amb el títol “Muñecos de escaparate”.
Mireu-los bé. Mireu-los de dalt a baix. Les sabates, els trages, els dits índex de la mà dreta, els colls de les camises i les corbates, …
Però, els temps han canviat. Mireu ara aquesta altra foto:
Es tracta d'una reunió amb un grup als que Camps sol referir-se com a “todos los valencianos”, “representantes del sector económico y empresarial” diu el peu de foto.
Se'ls va convocar el dia anterior, per telèfon, urgentment i demanant vestimenta informal. Algun despistat va acudir amb corbata, altre, seguint les instruccions al peu de la lletra, amb la camisa de ratlles de colors directament des del xiringuito de la platja. Mireu als tres engominats de la primera fila i podreu veure el “malestar patronal” en les seues cares, les dificultats econòmiques per les que passen, en una paraula, la crisi. Mireu al qui, mentre conversa animadament amb Maritina, es lleva la corbata (o se la posa?), seguint les ordres rebudes d'informalitat de la reunió. (Observeu que Ricardo no apareix a la foto).
I mireu també a aquell que es troba al fons de la sala, apartat de tots, pensatiu, acaronant-se la barba amb la mà, sense participar del malestar general, de la preocupació que demostren tots els seus companys.
Després, durant la reunió de treball a porta tancada, diu el diari que algun d'ells van dir:
“Nosotros estamos a lo que haga falta, si se nos escucha”.
I, també el diari, encapçala la notícia: “Un balón de oxígeno para Camps”. “Los patronos exigen racionalidad en el gasto público pero obvian los impagos”. I conta que algun d'ells va defensar el “copago de los servicios sanitarios i educativos”.
Estaven realment cabrejats com podeu comprovar.
Però, un d'ells, precisament aquell home pensatiu del fons de la sala, fou l'únic que li va recordar al President “los compromisos de pago pendientes”, o siga, que s'ha de pagar el que es deu.
Sempre ha d'haver-hi algú qui estropeje la festa. Ah, i tampoc es va llevar la corbata!

NUESTRA COMUNIDAD

Amb motiu del 9 d'octubre, Paco, escriu als diferents diaris un article d'opinió memorable, com sempre. Llegiu una mostra:

Nuestra Comunitat es el producto del trabajo compartido por gentes muy diversas a lo largo de los tiempos. Cuando vemos los bancales de nuestras montañas, las acequias y azudes de nuestra huerta, las chimeneas de ladrillo rojo, tenemos ante nosotros el sueño de futuro de aquellos que pensaron que las montañas eran un lugar donde se podría plantar olivos o almendros, que la huerta sería un gran vergel con un buen sistema de riegos, o que en nuestras ciudades las primeras fábricas industriales podrían ofrecer nuevas oportunidades de riqueza y progreso.

També ha quedat constància gràfica d'aquest enorme esforç: observeu el ditet menudet de la mà dreta o com acaba la construcció de l'AVE, donant-li corda a la maquineta.

VIVA EL AFILIADO

¡Hoy he venido a Benidorm a inyectarme PP en vena!

¡Me encantaaa...!

¡Lo paso bien!

¡Me gustaaa...!

¡Disfruto!

Francisco Camps

(Ahir, 30 de setembre a Benidorm).

A banda del discurs, van nomenar afiliado de honor, o similar, a Federico Trillo.

TANTUM ERGO SACRAMENTUM

Tantum ergo

Tan sublime Sacramento adoremos en verdad,

que los ritos ya pasados den al nuevo su lugar.

Que la fe preste a los ojos la visión con que mirar.

Bendición y gloria eterna a Dios Padre creador,

a su Hijo Jesucristo, y al Espíritu de Amor,

demos siempre igual gloria, alabanza y honor. Amen.


Tantum ergo Sacramentum
Veneremur cernui:
Et antiquam documentum
Novo cedat ritui:
Praestet fides supplementum
Sensuum defectui.

Genitori, Genitoque
Laus et iubilatio,
Salus, honor, virtus quoque
Sit et benedictio:
Procedenti ab utroque
Compar sit laudatio.
Amen.

Continuant amb el tema dels pecats que publicava a l'entrada anterior, quan ja estic a casa després d'una setmana de festes, recorde un dels càntics, molts càntics i molts frares han hagut aquestes festes, que han sonat aquests dies.

L'ocurrència és lamentable i, que el Tantum ergo forme part d'una paròdia ridícula de la retreta, més lamentable encara. Mentre els actors ho representen sense saber que és ni quin és el seu significat, els principals defensors de la fe, de la religió catòlica i dels seus símbols en altres ocasions, (defensors locals, dic), riuen i fan palmes sense parar.

Si els actors en foren altres, ja estaria en marxa la campanya "SALVEM EL TANTUM ERGO SACRAMENTUM".

Hem de pensar que la falta de respecte és deguda a la ignorància. Com està passant al nostre poble en tant altres temes. L'autor hauria d'anar a confessar-se els seus pecats!

EL PERDÓN DE LOS PECADOS

No es tracta d'un fotomuntatge, és ell. És Paco, el nostre president, peregrinant a Santiago de Compostela. Darrera, Núñez Feijoo, mira l'escena entre asombrat i preocupat, sense acabar de creure el que passa. I la cosa no va acabar ahí. Després va soltar el corresponent discurs:


"Venerado apóstol, patrón de España, te pido por todos los españoles, especialmente por los que sufren, por los que no encuentran trabajo. Te pido por las intenciones del Papa, su trabajo y esfuerzo diario, y porque sea un éxito su visita a nuestro país y en especial aquí, a esta catedral en el año jubilar. Por el Rey y el Príncipe de Asturias y toda la familia real, por la Comunidad Valenciana, por su prosperidad y bienestar y por todas las personas que buscan consuelo invocando a la Virgen de los Desamparados, a la Mare de Déu dels Desamparats, a la Santa Faz, a la Mare de Déu del Lledó y a todas la evocaciones marianas y santos que protegen nuestra tierra, entre otros, Sant Vicent Ferrer. Y en especial te pido, venerado apóstol, que los hijos de mis nietos sigan abrazando la fe cristiana, igual que yo abracé la fe de mis mayores. Gracias señor".

ESCENES DE CINE MUT

"Cuando uno viaja en coche por una carretera, no ve pasar en dirección contraria coches idénticos al suyo, sino manchas de colores tan hermosas y veloces como efímeras. Como tampoco ve, como vería si fuera caminando, casas y árboles estáticos, sino fugaces formas geométricas o abstractas que se pierden a ambos lados de su vista a la misma velocidad con la que él pasa. ... la mirada del viajero se transforma ... el paisaje pasa como si fuera la cinta de una película.

Lo mismo ocurre, seguramente, cuando uno va viajando sin pararse por la vida, ... Pero un día nos paramos, ..., y entonces nos damos cuenta del trayecto que hemos hecho y de las cosas que hemos perdido y nos invade de golpe todo ese vértigo ... : el vértigo del tiempo y del paisaje, que huyen."

Es tracta d'un fragment del capítol "Puente sobre el abismo" de la novel·la de Julio Llamazares "Escenas de cine mudo". Ja havia escrit jo alguna cosa sobre Llamazares, sobre un article de periòdic que es deia "El ruido y la furia", però, em ve al cap ara aquesta història quan he vist, els últims dies al diari, algunes escenes que, encara que acompanyades de comentaris i peus de foto, em recorden escenes pròpies d'una pel·lícula de cine mut, sense comentaris i sense música de fons.

Tot està inclòs a les imatges.

“EL FORTALECIMIENTO DE LA DEMOCRACIA”

Acabe de repassar algun capítol de “El Buscón” de Quevedo al mateix temps que he llegit el comunicat sobre el punt de la i del Partit Popular local i, no sabria dir quin dels dos textos és més antic. El domini del castellà actual per part de l’escriptor popular, (o escriptora), no és el seu fort o, potser, es tracte d’un nou model experimental de la literatura universal, per al segle actual o el pròxim, qui ho sap (els efectes del canvi climàtic en el comportament humà encara no han estat suficientment estudiats).
Ara bé, les lectures que fa sobre algunes dades, i les opinions que manifesta en alguna frase amagada dintre del rebombori general, són plenament actuals, totes estan escrites al manual popular, a qualsevol dels documents de la FAES.
Un exemple: a la taula de dades de sol.licituds de subvencions, l’escriptor llig l’última fila, que diu que no s’han aprovat 28 sol.licituds del PP i 3 del PSOE per presentar-nos als populars com els grans perjudicats, és el victimisme que solen aplicar, (quan ni a uns ni als altres les han donat un cèntim en aquest cas). Com si el més important fora “no rebre subvenció”. No interessarà més, a tots, “rebre” l’ajuda?
El politòleg, podia haver llegit les dades de les subvencions aprovades, que són on han anat a parar els diners, i que diuen que el PP ha rebut 30 subvencions i el PSOE 15.(Plan de Obras y Servicios de l’any 2010).
Però, aquest és el tercer Plan de Obras de la legislatura, què ha passat els dos anteriors?
El 2009, els ajuntaments governats pel PP van rebre 31 subvencions i el governats pel PSOE 7.
El 2008, els ajuntaments del PP en reberen 45 i els socialistes 13.
Fem una simple suma: Ajuntaments del PP subvencionats 106; ajuntaments PSOE subvencionats 35.
(Valorar la població o els diners adjudicats ja és massa complicat).
Un càlcul simple sobre aquestes dades, passant-les a percentatge seria:
PP: 67% - PSOE: 33%
Sabeu quins foren els resultats, en percentatge de vots, a les municipals de la província d’Alacant el 2007? PP: 44% - PSOE: 41%
A la Diputació d’Alacant mana el PP i és clar que ha fet un bon repartiment dels diners, proporcional als resultats electorals, com es pot comprovar. Qui mana, mana!
El que té més dificil explicació, és que aquesta distribució de les subvencions dels Plans d’Obres s’ha aprovat per unanimitat, els tres anys.

LA DIÈRESI SOBRE LA Ü.

Ja fa temps que no veig cap programa de la televisió on aparega Chiquito de la Calzada. He vist a Belén Esteban, a un tal Kiko, a María Patiño, a Jorge Javier, … però, a Chiquito fa temps que no el veig.
El que si que he llegit aquestos dies és un “presente comunicado” del Partido Popular de Beneixama que du per títol “Los puntos sobre la íes”, concretament la “versión 2”. (Potser quan escric açò ja n’hi ha “versión 3”).
El que ve a dir el comunicat popular és que “el partido popular está dispuesto a colaborar en la medida de sus posibilidades”, que “el partido popular siempre ha trabajado por los intereses de Beneixama…”, … ; el discurs és conegut, com és conegut l’escriptor.

Per confirmar aquest esperit de concòrdia del PP local, només cal llegir algunes de les expressions que hi ha repartides pel text:
“… con la típica torpeza de quienes nos dirigen, …”
“… cuanta torpeza y cuanto obstáculo a la libertad de expresión! …”
“ Ante estos despropósitos no se sabe si es que no entienden lo que dice el Boletín Oficial o es que les encanta meterse en líos.”
“ La manipulación que el equipo de gobierno hace de cosas que son completamente distintas solo puede deberse a su ignorancia o lo que es peor, a su mala fe.”
“ … intentar ocultar lo que ha sido una mala gestión con tintes despóticos.”
“ … hay quien por buscar argumentos a su favor no repara en la posibilidad de caer en el ridículo.”
“ El actual equipo de gobierno ha propiciado de manera absurda, un clima de crispación como nunca antes se había vivido en nuestro pueblo.”

Sembla que els qui manen creguen que si trauen un nou comunicat de resposta, serà l’últim, que escriuran l’última versió. Sembla que no sàpiguen que els populars són més alts, més guapos, més llestos, els únics que saben governar l’ajuntament i els qui sempre han tingut i tindran l’última paraula.
Que tot el que no siga així és crispació, eh!

MIRANDO HACIA EL VACÍO

Creia jo que Beneixama ja s'havia calmat. Creia que els qui tenen majoria governaven l'Ajuntament i que els qui van perdre les eleccions es dedicaven a l'oposició. Però, no. Quasi han passat tres anys i encara no han assimilat la derrota.
Fa uns dies em va arribar per correu electrònic l'últim número del Popular i ahir mateix l'edició del Progresista, i alguna coseta que he llegit al bloc de Junts per Beneixama.
També, diferents notícies als diaris i diversos programes de la televisió que he vist, (a la web, que no veig jo massa la televisió. El que més m'interessa són les notícies del C9, però, només quan neva).
El pitjor de tot és al treball. Alguns treballem i vivim en el 2010, altres, sembla que estan vivim cinquanta anys enrere, i si aquests són del teu poble, sap greu. Els comentaris dels companys de la feina referents a les notícies del "Salvem la Creu", irònics, deixen el cos malament. Et rius, però, seguint el tòpic, per no plorar.
Hi ha diferents formes de pujar al pòdium del ridícul i aquesta és una d'elles. Ara, quan a poc a poc han anat retirant-se els símbols del franquisme, (a Beneixama també), quan està aprovada la Llei de la Memòria Històrica, quan estan llevant-se escuts i bustos dels casernes militars i capitanies, la dreta de Beneixama vol la "Cruz de los Caídos".
De moment, que jo sàpia, només han sigut comentaris, signatures i pancartes, però, aconseguiran que li neguen l'ajuda econòmica, a l'Ajuntament i al poble de Beneixama, per reformar una part d'ell que, objectivament, necessita un retoc. Què no serà a gust de tots? Clar que no. Què és possible pensar-ho bé i contrastar opinions? Per descomptat que sí. Però, d'ahí a fiar-ho tot a la creu, hi ha molt de camí. Tan mirats que són ells amb les subvencions. Tantes presses que han tingut en altres ocasions.
No cap en el meu enteniment aquest comportament. No puc entendre açò ja ben començat el segle XXI. No dic res més, tan sols faig una xicoteta aportació a la concòrdia, i propose dues possibles solucions:
- Llevar la Glorieta sencera i deixar la "Cruz de los Caídos". Per afegir més pau encara, permetre'ls que tornen a col.locar la inscripció que vullguen: "Caídos por Dios y por España", això si que seria recuperar una tradició "de tota la vida" que diuen ells.
- Com que he llegit la portada del Popular, propose tombar la creu i posar al seu lloc un busto de l'home del qui parlen, que tan ha fet pel nostre poble.

Aquesta historieta distrau la meua atenció del Popular. Les respostes a les preguntes que fa jo les desconec, la majoria, però, les recomanacions literàries són interessantíssimes: Umbral estaria content, el que fa el Popular és "hablar de mi libro"; i Agustín de Foxá, que va morir el 1959, no va poder completar el seu objectiu de superar a Galdós escrivint de nou els "Episodios Nacionales", encara que si que va poder fer la seua aportació a la lletra del Cara al Sol. Ara, per acompanyar el tema de la Cruz de los Caídos, no està mal triat.
L'exposició de Sorolla a València no l'he vista jo, ni ara, ni la primera vegada. El redactor del Popular aniria a vore-la i es quedaria bocabadat davant els quadres de la Hispanic Society, no per Sorolla, ni per l'especial qualitat artística de les obres, pel tamany, que encara que alguns diuen que no importa, de vegades sí que importa.
Vaig vore jo l'exposició de Sorolla que va fer El Prado l'any passat, amb aquestes obres enormes i algunes més. No m'atrauen a mi especialment els quadres de la Visión de España, però, em van agradar molt, moltíssim, alguns dels que completaven la magnífica exposició que hi havia a Madrid, especialment "La bata rosa".(Per cert, hi havia un magnífic retrat de Benito Pérez Galdós; no hi havia cap de Foxá).

L'article Ética y Política és delirant. L'autor no sap el que diu. L'únic que demostra és que del llibre d'Aranguren ha llegit el títol, ha agafat el volum amb les dues mans, l'ha sospesat i, utilitzant el dit polze de la mà dreta, ha assimilat el contingut passant les pàgines en un parell de segons. Relacionar Aranguren i Gürtel! Quin nivell! Ara entenc jo aquella xixoteta confusió que va haver-hi amb "las armas de destrucción masiva", quan ací parlàvem encara mexicà de Texas.
"M'aclame a tu", cantava l'Ovidi interpretant Estellés, i jo m'aclame ara a Luis García Montero, m'agrada de tant en tant la poesia, i copie un breu fragment de la seua "Canción desalojada" dedicat a qui corresponga. Un fragment un tant hermètic, ocult a les moltes pàgines del llibre, com la creu darrera les palmeres, tan gris i tan lletja, com tan lleig és allò que representa.

Por eso estás de espaldas,
mirando hacia el vacío como todos,
desventurado, anónimo,
en medio de la espera que conduce
tus pasos a la noche:
y ya no sabes
si será la noche
una forma difícil de la luz,
una interrogación desalojada
o simplemente soledad y frío.

AS SHIT BY IRRIGATION DITCH

As shit by irrigation ditch.
Com cagalló per sequia.

Com si s'acostaren eleccions. Pareix que hem començat ja la campanya (un poc prompte no?). Els grans líders ixen del cau per saludar el respectable, es deixen vore, es reuneixem amb els seguidors, dicten estratègies.

Tots els plans del món estan ja damunt la taula.

El Plan Millora, des del 2006, i la meitat per pagar. El Plan Confiança, un any du en marxa, però encara no han pagat un euro. Diu que l'any que ve es visualitzarà: que tremolen els afectats amb la parauleta. Imagineu-vos quan els pagarà!

I què em dieu de la gestió de Carlos? I de les solucions a la crisi que ens oferta Mariano? I a aquest home, el Síndic de Comptes, que no li agraden les carreres de cotxes? Com pot dubtar de res? Ara, el Centre de Convencions, serà el millor del món. O quasi. Amb tot el Plan Confianza no pagaran aquestes bones persones el Centre de Convencions: abans de començar a obrar ja s'ha encarit 40 milions (d'euros?).

El problema de l'aigua podeu donar-lo per liquidat si és Rita qui s'ocupa del tema. Mira que ha plogut i ha nevat i tenim els pantants a mitja càrrega! És que la culpa és tota de José Luis! I de Castilla La Mancha també!

L'assumpte dels aeroports també podeu considerar-lo finiquitat. Fixeu-vos com Mario li ho explica a Paco: nosaltres com els catalans; la gestió dels aeroports com la de Catalunya. L'aeroport d'Alacant guanya diners, però l'altre en perd. Imagineu-vos que els deixen en mans de les persones aquestes; amb un parell de Plans Confiança no paguem el dèficit dels tres aeroports (el de Castelló encara no està fet, però el farem, és el de la foto: bonic eh!).

Parlant de temes importants: diu el Canal Nou, en els seus informatius, que ha nevat, que ha nevat molt.

Diu més coses, però, totes orientades en la mateixa direcció: parlen d'un que tot ho fa bé i d'un altre que tot ho fa malament, per a fotre'ns, si, a nosaltres, a "todos los valencianos".

Aquestes vacances de Nadal he vist el Canal Nou i, sempre acabe preguntant-me, després d'una sessió de notícies, si de veritat els qui ens content aquesta realitat virtual a la que vivim, són, de debò, titulats superiors universitaris.