VISCA LA REPÚBLICA.

Proclamació de la Segona República Espanyola a la Puerta del Sol de Madrid 1931.

Puerta del Sol de Madrid, 2 de juny de 2014.

BLOGS POLÍTICS.

Tinc per costum llegir alguns "blogs polítics" i he notat aquests últims dies que comencen a moure's. S'acosten eleccions i cal anar preparant la campanya que permeta guanyar-les.

Entre ells, entre els "blogs polítics", es troba "popularsdebeneixama".

És un blog on els membres i simpatitzants d'aquesta formació, tots ells "apassionats per Beneixama", expressen les seues inquietuts. Són gent "lliberal" i "amant de la democràcia", però, "inquiets" sembla que no ho són tant.

L'últim comentari del blog dels populars, titulat "Sobre comentarios", és de l'11 de febrer de 2012. Els comentaris dels blogs dels grups polítics de l'oposició local des d'aquell febrer en són 500.

Com si al despenjar-se del coll aquelles etiquetes identificatives, que lluïen els "lliberals", tan boniques, a la porta del col·legi electoral el dia de les passades eleccions municipals, semblants a un "detente bala" postmodern, la passió hagués anat minvant fins desaparèixer o bé, el blog "popularsdebeneixama", és la imatge de la realitat local, un "forat negre" en l'espai i en el temps que està engolint-se, no sols el present, també el futur del nostre poble.

Animeu-vos. La "passió" és altra cosa. Conteu-nos tantes coses bones que heu fet pel nostre poble, i tan ben fetes, que els qui no estem plantats damunt de la columna del poder no arribem a vore-les. I si no voleu parlar del passat, digueu-nos la quantitat de felicitat que aportareu a les nostres vides si us donem el vot les properes eleccions.

PAELLA I SANGRIA.

Acabe de llegir la notícia a un dels diaris d'Internet. La foto és aquesta:

Està posant la primera pedra d'una caserna de la Guàrdia Civil a un poble de Navarra. És el Ministre de l'Interior. L'acompanyen la presidenta de la Comunitat Autònoma, l'alcalde, la delegada o subdelegada de torn, un guàrdia civil i un bisbe.

Busque la imatge al Google i trobe aquesta altra:

Van a inaugurar unes vivendes. És una foto dels anys cinquanta. Alguns càrrecs polítics, el guàrdia civil i el bisbe, o el rector, desconec la graduació. Sí, han passat més de 50 anys, encara que algunes coses no han canviat tant.

L'home de la pala ha destituït, hui mateix, al tinent coronel Tejero, fill, que el passat 18 de febrer va celebrar l'aniversari del 23-F junt al seu pare, l'ex-tinent coronel Tejero, i uns amiguets relacionats també amb el 23-F. Es van menjar una paella al quarter que dirigia el guàrdia civil Tejero, fill de l'altre Tejero, segurament amb sangria. Sembla que els assistents no estan identificats encara, però, hi ha un altre Tejero, fill de Tejero i germà de Tejero, que no estava a la paella però és cura, no bisbe, cura.

El ministre se n'ha assabentat de la celebració un més després i per la premsa. Aquest home es va assabentar de l'assumpte de les pilotes de goma de Ceuta un parell de setmanes després del llançament. Havien mort 15 persones ofegades.

Ahir mateix vaig poder veure a una de les televisions "La vaquilla", una pel·lícula de Berlanga, autor també de "Bienvenido Mister Marshall" o "La escopeta nacional", entre d'altres. Si vegeu les tres pel·lícules podreu identificar fàcilment ministres, alcaldes, cures, guàrdies civils, ...

Semblen gracioses totes aquestes cosetes, però, no són gracioses, ben al contrari, donen pena.

L'home de la pala, hauria d'anar pensant en més destitucions, fins i tot en destituir-se ell mateix.  

LA FOTO.

Què fan aquestes tres persones agafadetes de la mà? No és difícil d'encertar. Fan exactament el mateix que quan no estan agafadets de la mà. O siga, res. Com a molt, fer-se la foto.

El titular del diari que l'acompanya diu: "Fabra, Bauzá y Valcárcel se unen frente a Montoro". Podria haver dit perfectament "tres al sac i el sac en terra", però, no, diu que "C. Valenciana, Baleares y Murcia exigen mejor financiación ...". "Exigen", diu. Se'ls nota en la cara. Són persones exigents. Dediquen les 24 hores del dia a solucionar els problemes de "todos los murcianos", "todos los valencianos" i "todos los ciudadanos de la Islas Baleares".

I no sols això. Valcárcel, la setmana passada o l'altra, estava a Ucraïna com a membre de no sé quina comissió europea per resoldre el greu conflicte que tenen allí plantejat. Escoltar-lo en la ràdio parlar sobre el tema fa por, si superes la vergonya inicial quan escoltes les primeres respostes que li solta a l'entrevistadora. Aquest home no sap absolutament res del que diu. Li han escrit quatre frases i va repetint-les una darrera l'altra. La por és pels ciutadans d'aquell país llunyà si Ramón Luis continúa uns dies més per Kíev.

Però, per a entrevistes radiofòniques modèliques, la de Fabra en la SER aquesta mateixa setmana. L'entrevistadora comença la conversa amb el "Bon dia, Buenos días", una fòrmula de cortesia i de bona educació, creu, per dirigir-se al President. Alberto, evidentment, contesta "Buenos dias" i prou. Supose que no enten "bon dia", ni sap dir "bon dia", però, un o dos dies després es permetrà donar-nos lliçons sobre filologia, lingüística, valencià, català, diccionaris normatius i redacció estatutària.

L'entrevista, com l'anterior, quatre frases que sap de memòria i prou. Res més. I quan les diu semblen falses, sonen falses. Com si ell mateix no es creguera el que diu. Més encara, com si no sapiera el que està  dient. Li pregunten per corrupció, imputats i diferents barbaritats de les èpoques anteriors dels seus companys Zaplana i Camps i diu que "no le gusta mirar al pasado, que le gusta mirar al futuro".

En les circumstàncies actuals, una resposta com aquesta hauria de ser motiu per cessar d'immediat a aquest home, o a qualsevol altre, del seu càrrec i enviar-lo a sa casa.

- Mire, el que necessitem és altra cosa. Ens fa falta una persona mínimament capacitada. Vosté és una bellíssima persona, meravellós, segur, però, el que necessitem és una altra cosa. Per fer-se eixa foto i per a dir eixes coses en tenim 25 o 30. Necessitem altra cosa.

I en la foto no està el que necessitem. Algú creu de veritat que estan capacitats per exigir res? Què son capaços de solucionar res? No seria més lògic preguntar-se, de què es riuen?

No vull ser pesimista, però, estic convençut, es riuen de nosaltres.