TWITTER

Es tracta d'una imatge trobada per internet del twitter d'un tal Alberto Fabra, sí, l'autèntic.

El dia 13 de març destina 100 milions d'euros (que no té), per a "empleo juvenil": 15.000 joves tindran treball.

El dia 22 de març torna a invertir 100 milions d'euros, els mateixos que abans, (que tampoc té), per a crear encara més "empleo juvenil": 50.000 joves tindran ara feina.

És clar que no va invertir cap euro, ni el dia 13 ni el dia 22, en cap "Plan d'empleo juvenil" i que no es va crear cap lloc de treball per a cap jove.

Mentre, ell, Alberto Fabra, continua de president de la Generalitat Valenciana. Cosa que nosaltres tolerem no sé ben bé perquè.

ÉS TOT MENTIDA.

Em referia ahir a l'article de Millàs "Un sindiós". La seua tesi: tot és mentira. Hui, diferents diaris, la confirmen. Alguns dels governs autonòmics han amagat part del seu deute. Factures amagades al calaix, de fa anys, sense pagar. La major part a Madrid i a València. 

Aquelles autonomies governades ara pel PP i abans pel PSOE, van traure totes les factures amagades, calia adjudicar el deute al PSOE. Les autonomies governades pel PP on continua governant el PP, les van amagar, per amagar el seu deute. Ara, volen que les paguem nosaltres, amb l'educació dels nostres fills i filles i amb la sanitat de tots.

El famós deute heretat, 8,5%, és ara del 8,9% gràcies a la Comunidad de Madrid i a la nostra, com no podia ser d'altra manera. Diu la premsa que eixe augment del 0,4% significa 4.000 milions d'euros més. 

És greu aquest augment del dèficit? No, no cal preocupar-se. Hi ha solucions:

* No tindran cap paga extraordinària els ensenyants i els sanitaris durant els pròxims cinc anys. (Millorarà la qualitat de l'ensenyament i de la sanitat).

* L'alumnat d'Educació Infantil i Batxillerat, etapes educatives no obligatòries, pagaran el 50% del cost. En centres públics només, per suposat. (Es reduirà el fracàs escolar).

* Els parts en hospitals públics pagaran el seu cost real. Els parts múltiples pagaran el que corresponga al part més l'euribor. (Una mesura de protecció a la família).

* Les defuncions pagaran un canon inversament proporcional a l'edat del mort. (Millorarà la qualitat educativa i la sanitària al mateix temps i també crearà ocupació).

* Banyar-se a la platja també tindrà el seu canon, en aquest cas directament proporcional a la temperatura ambient. Aquesta mesura serà temporal, només s'aplicarà durant l'estiu. (Disminuirà l'atur i el fracàs escolar).

*Les vivendes, a banda del valor catastral, pagaran també segons el valor moral dels seus inquilins. La valoració moral la faran el rector i el sagristà del municipi en qüestió, podent augmentar fins el 10% de l'impost, l'arquebisbe. (Aquesta taxa es destinarà el 50% a la reducció del dèficit i l'altre 50% al finançament de l'església catòlica, que no pagarà IBI, ni IVA, ni Impost de Circulació, ni la taxa de recollida de fem).

*Les manifestacions contra les retallades del govern pagaran un impost invérsament proporcional al nombre de participants, segons la policia, o directament proporcional al nombre d'assistents segons els organitzadors. Si cal protegir els manifestants amb policia antidisturbis s'incrementarà l'impost un 10%. (Allà on governe el PSOE, EU o similars, les concentracions per la visita del Papa i les processons, estaran exemptes).

Bé, hi ha moltes solucions per a la crisi. I alguna sense necessitat d'augmentar els impostos. Per exemple, que tots els responsables d'aquesta barrabassada, se'n vagen a casa o a la presó. Milloraria l'educació, la sanitat, baixarien l'atur, el fracàs escolar, el dèficit públic i la mala llet de la ciutadania. I augmentarien, considerablement, l'alegria, el bon humor i la felicitat.

SERAN CAPAÇOS DE MIRAR-SE EN ELS SEUS ULLS?

Hui és un dia nefast, desafortunat, infaust, malaurat.

El Congrés dels Diputats ha validat la major retallada de serveis socials de l'actual etapa democràtica:

         3.736.000.000 € en Educació.

         7.267.000.000 € en Sanitat.

1.826.498.000.000 pessetes (vora 2 bilions de les antigues pessetes).

Han tardat dues hores en el tràmit. Els ha validat únicament el PP amb la seua majoria absoluta, que també ha impedit que es pugueren tramitar com a projectes de llei: per evitar el debat, les esmenes, qualsevol idea que ajudara a millorar-los.

Els decrets, entre moltes altres coses, preveuen, per exemple, l'augment de les taxes universitàries dels nostres fills i filles; no cobrir les baixes de malaltia del professorat durant les dues primeres setmanes com a mínim, dels mestres i professors dels nostres fills i filles; o fer pagar els medicaments als jubilats, als nostres pares i mares. I no els dóna vergonya!

Els arguments són tots de nivell:

“no nos gusta hacerlo, pero no hay más remedio para salir de esta situación”.

El ministre d'Educació, José Ignacio Wert, recordeu el nom, ha dit que ho feia “con sufrimiento y pesar”; que “esta es la respuesta excepcional del Gobierno a unas circunstancias excepcionales, desafortunadas”.

La ministra de Sanitat, Ana Mato, recordeu el nom, ha parlat de “soluciones de emergencia para problemas urgentes” i que és “la única forma de asegurar la sostenibilidad del sistema”.

El President del Govern, Mariano Rajoy, recordeu també el nom, va estar allí un temps, callat, no va participar per donar cap explicació, va votar i se'n va anar a prendre un café al bar del costat.

Llig l'article que el passat abril escrivia Juan José Millas en El País: "Un sindiós" i, una vegada més, no puc estar més d'acord amb la seua tesi, "Todo este programa reformador de gran calado no puede ponerse en marcha sin mentir".

Aquesta enorme crisi, aquest grandíssim dèficit, el viatge pels núvols de la "prima de riesgo" i la baixada a l'infern de Bankia, l'han provocat els estudiants universitaris que passen els anys fent el gos, els mestres que sempre estan de baixa, de vacances o sense donar colp i els jubilats que consumeixen els medicaments a grapats.

El president i els seus ministres, matricularan els seus fills i filles a l'escola o l'universitat pública? Els seus pares, ells i elles, els seus fills, faran ús de la sanitat pública?

Quan, junts als voltant de la taula d'un dinar familiar tinguen enfront els seus fills, seran capaços de mirar-se en els seus ulls?

* És curiós que els 10.000 milions d'euros que no es troben per a sanitat i educació, seran fàcils de trobar per traure Bankia del pou sense fons on ens han clavat ha tots.

CRISIS