LOS LUNES AL SOL.

La pel·lícula "Los lunes al sol" compleix hui 10 anys. Està de plena actualitat.

Fernando León de Aranoa té pel·lícules memorables: "Los lunes al sol", "Família", "Barrio", "Princesas", ...

Qualsevol d'elles mereix ser vista. Són mirades a dintre de les persones; als adolescents d'un barri marginal o a la soledat i la derrota de persones arrasades per l'atur.

El conflicte de la recorversió industrial al sector de la construcció naval que conta la pel·lícula, s'ha convertit hui en un conflicte general a tots els sectors. Ara aquestes persones són metges, mestres, treballadors industrials, immigrants, treballadors de la construcció, ... Per damunt de tots ells està passant "la crisi", "los mercados", "la prima de riesgo", "el dèficit", ..., mentre es rescaten bancs i "autonomies" enfonsades pels polítics i s'obliden les persones.

Una vergonya!

IMATGES DEL DIA.

Són d'ahir. Estan escampades per tot internet i per tots els diaris del món.

* Una dona ha introduït el cap, sense voler, entre el cos i el braç d'un policia que passejava pacíficament pel carrer, i ara no el pot treure. Altres tres policies, molt atents, intenten ajudar-la a eixir del forat.

* Mariano, passeja per Nova York fumant-se un puro. Ve de l'ONU on acaba de dir que vol que li tornen Gibraltar o va a l'ONU a dir que li tornen Gibraltar. En realitat açò últim té igual que siga d'una manera o altra. No duu casc al cap, no podria fumar, i la porra és ací un puro. Mariano és un home pacífic. Aquest home és, a més, el President del Govern Espanyol.

* Un jove violent intenta agredir a un grup de motoristes que anaven a participar en una carrera. Segurament els haurà furtat alguna moto i els altres li han furtat el casc i intenten arrencar-li el nas.

Es tracta de tres imatges de la "marca España". Dues d'elles preocupants, la del mig, concloent: mentre milers de manifestants envolten el Congrés dels Diputats, on estan reunits en sessió plenària 50 dels seus 350 membres, (els altres 300 estan, ja sabeu, treballant als seus despatxos), i diuen que no, que la cosa no va bé, Mariano, President del Govern d'Espanya, passeja relaxat pels carrers de NY fumant-se un puro.

Encara hem de vore coses més grans. Crec que demà torna.

COSPEDAL.

Mª Dolores de Cospedal, Secretària General del PP, Presidenta de Castilla la Mancha, política de nivell mundial, responsable de les majors retallades en serveis públics, ... representant modèlica de la casta política espanyola que retalla els sous i serveis bàsics a la ciutadania i no pot dissimular ni en l'aigua que beu.

Açò és el PP, açò és el que han aconseguit els vots de bona part dels espanyols, molts d'ells treballadors que no arribaran a fi de mes.

Potser tanquen l'escola o el menjador escolar del teu fill o filla, però, tots ells continuaran bevent aigua de 5€ la botella.

"!Mª Dolores, agua para todos!"

LA SERP.

Una serp, afectada per una ordre de desnonament al no pagar la hipoteca de la gabia on vivia al zoo, (altra versió diu que fou per la recalificació de terrenys de l'Eurovegas on ella reptava tranquil·lament), va decidir traslladar-se a la ciutat i, no se li va ocórrer triar altre balcó que el de la casa d'Esteban.

Mira per on, torna Esteban a casa després d'una duríssima jornada de treball, quatre reunions d'unes 15 hores cadascuna d'elles, una dotzena de Decrets ajustant diferents pressupostos i haver redactat huit o deu programes electorals del PP, i es troba al balcó l'animalet.

Esteban, home intrèpit que ho és, agafa la serp per la cua, se la penja al coll i, amb un ràpid moviment li subjecta el cap, mentre telefona amb el mans lliures a la policia que, després de prendre-li declaració, a la serp, se l'endú no sabem on.

Mala sort per a la bestiola. Va anar a triar el balcó equivocat.

Esteban dimiteix ja! Deixa'ns tranquils a nosaltres i als rèptils.

(Segurament les coses no foren exactament així, però, és la versió que algú m'ha contat).