CORRADO BALDUCCI

Sóc aficionat a repassar el periòdic pràcticament tots els dies. A repassar-lo, que no a llegir-lo. La secció internacional, les pàgines d'economia, la major part de les notícies nacionals, … etc, no les llig jo mai. En fan mal de cap.

La secció autonòmica ja m’agrada més, sobretot últimament, des de que ha aparegut l’assumpte de l’ Educació per a la Ciutadania (Education for Citizenship, perdó). És divertit; cada dia la gràcia inicial va fent-se més i més gran. Això i les declaracions de Ricardo Costa (l'heu sentit parlar?) o Vicente Rambla, és el que més m’agrada llegir a mi.

Però, els apartats del diari als que sempre li dedique temps són les esqueles mortuòries i l’obituari. I la setmana passada em vaig assabentar que havia mort Corrado Balducci. Als 85 anys d’edat i a la seua casa de Roma.

L’articulista diu que era “gran autoridad en Demonología de la Iglesia Católica”, li deien “el exorcista del Vaticano”, “asistía a la gente que creía estar poseída por el demonio”, li atribueix gran celebritat ja que “aparecía con frecuencia en televisiones y prensa como comentarista de asuntos de satanismo, astrología y otras ciencias ocultas”. “Creía firmemente en la vida extraterrestre” i escrigué llibres sobre “la vida marciana”.

Però, aquest home, dominador del tema, és clar, “creía que el demonio se manifiesta a través de la música rock” remata el periodista a la seua ressenya.

Me’n vaig recordar de seguida del Ier Beneixama Rock i d’Obrint Pas i de la fixació que l’oposició municipal té pel grup musical valencià. No entenia jo aquest malson que els desvetla. Ara ja ho veig més clar. No podia ser d’altra manera.

PROFECIES

Recopilant dades estadístiques de L’OPOSICON he donat un repàs a algunes de les coses que allí hi ha escrites. Podeu trobar frases per a la posteritat en pràcticament tots els escrits, però, un d’ells s’endú tots els premis. Es tracta del titolat “CUIDADO CON EL ESCALÓN!!!!! (el nombre d’exclamacions no les he contades).

Alguns exemples:

“No se ha pensado, ni en los árboles que se han de plantar, ni en la accesibilidad de todo el mundo, de todos, a la plaza. “Levanta la patita””.
“¿Como va a subir un carrito de niño para pasear o sentarse en la plaza? O peor aún, una persona mayor o un discapacitado, ¿que van a hacer? necesitarán poner algún vigilante para que cuando alguien quiera sentarse en un banco (cuando se pongan) pueda subir el ESCALÓN sin que se le disloque la cadera al levantar la pierna”.
Ahora, que si en vez de subir se quiere bajar,¡¡¡¡¡¡ JO, JO, JO!!!!!!!!!!! ¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡Ten cuidado, con el tropezón!!!!!!!!!!!!!!!!
“Y que decir del piso que se ha escogido, … Con esa clase de piso al primer petardo, por mucho hormigón que tenga de base, se va a quedar hecho un “rompecabezas”. La primera mascletá que es la de San Juan nos sacará de dudas”.
“Bueno y que decir tiene, que en la plaza se tenía que poner algún árbol, y ¿Dónde? ¿ Ni siquiera se ha previsto eso?”
“… se va a quedar en la peor plaza del pueblo. Por mucho que nos pese a todos los ciudadanos. Y encima en el centro del pueblo, donde más se ve”.

És clar que es tracta d’un text profètic. Jo no m’acabava de creure que els qui manen s’atreviren a inaugurar-la aquest estiu.

Com van a inaugurar el pitjor racó del poble i que necessita ja una nova remodelació?

Quan van fer el concert d’inauguració allí damunt mateix, i quasi sense llum, pensava que ho feien per tapar tots els desperfectes existents i la falta d’arbres, bancs i vigilants.

És necessari llegir a Nostradamus, igual ell també en diu alguna cosa sobre la Plaça de la Torre. He repassat algunes de les famoses profecies i, crec, que és aquesta que escric a continuació la que fa referència a la Plaça de la Torre:

“Por Nebro abrir de Brisanne paso,

Bien alejado la rabia dará muestra.

En Pelligouxe será cometido el ultraje.

De la gran dama sentada sobre la orquesta.”

I dic crec, ja que no m’atrevisc a assegurar-ho. La interpretació la deixe pels iniciats.