CORRADO BALDUCCI

Sóc aficionat a repassar el periòdic pràcticament tots els dies. A repassar-lo, que no a llegir-lo. La secció internacional, les pàgines d'economia, la major part de les notícies nacionals, … etc, no les llig jo mai. En fan mal de cap.

La secció autonòmica ja m’agrada més, sobretot últimament, des de que ha aparegut l’assumpte de l’ Educació per a la Ciutadania (Education for Citizenship, perdó). És divertit; cada dia la gràcia inicial va fent-se més i més gran. Això i les declaracions de Ricardo Costa (l'heu sentit parlar?) o Vicente Rambla, és el que més m’agrada llegir a mi.

Però, els apartats del diari als que sempre li dedique temps són les esqueles mortuòries i l’obituari. I la setmana passada em vaig assabentar que havia mort Corrado Balducci. Als 85 anys d’edat i a la seua casa de Roma.

L’articulista diu que era “gran autoridad en Demonología de la Iglesia Católica”, li deien “el exorcista del Vaticano”, “asistía a la gente que creía estar poseída por el demonio”, li atribueix gran celebritat ja que “aparecía con frecuencia en televisiones y prensa como comentarista de asuntos de satanismo, astrología y otras ciencias ocultas”. “Creía firmemente en la vida extraterrestre” i escrigué llibres sobre “la vida marciana”.

Però, aquest home, dominador del tema, és clar, “creía que el demonio se manifiesta a través de la música rock” remata el periodista a la seua ressenya.

Me’n vaig recordar de seguida del Ier Beneixama Rock i d’Obrint Pas i de la fixació que l’oposició municipal té pel grup musical valencià. No entenia jo aquest malson que els desvetla. Ara ja ho veig més clar. No podia ser d’altra manera.