divendres, 8 de juny del 2012

IGNORANTS.

Estic llegint els comentaris que es fan al bloc de Junts per Beneixama sobre les sessions del Ple de l'Ajuntament. Em crida l'atenció la interpretació que fa el redactor sobre l'activitat organitzada per una de les regidories que vol marcar sobre el mapa local el traçat del Camino de Santiago. És un fet repetit entre nosaltres les ocurrències dels polítics: tenim un camí perfectament documentat, històric, nostre, el Camí de Xàtiva, però, de repent, preferim situar per damunt d'ell, pel motiu que siga, el Camino de Santiago, com fa uns anys fou el Camino del Cid.

Les valoracions: insult, menyspreu, desdeny, indiferència, rebuig i, per rematar, ignorància. Sembla cabrejat.

Com que he estat seguint aquests dies les notícies publicades sobre Bausset, he trobat, a La Vanguardia, la següent:


La Diputació de València i la Generalitat Valenciana han lliurat un parell de notes de condol a la família Bausset. Alfonso Rus, president de la Diputació ha enviat el telegrama en valencià. Alberto Fabra, president de la Generalitat Valenciana l'ha enviat en castellà.

"El darrer cas que he conegut de manca de respecte, sensibilitat, delicadesa i sentit comú d'uns governants en el tracte a un difunt i els seus familiars és el del condol oficial pel traspàs, als 101 anys, de Josep Lluís Bausset, històric referent valencianista i demòcrata, professor humanista i polifacètic militant de la causa de la llengua, la cultura i la llibertat al País Valencià." - escriu el periodista.

"Doncs resulta que el president de la Generalitat valenciana, Alberto Fabra, va escriure un telegrama de condol als familiars de Bausset només en castellà o espanyol..."

"La família de l'il·lustre ciutadà va fer l'única cosa que es podia fer: tornar el telegrama."

"Atenció: la família Bausset no té res -òbviament- contra el castellà o espanyol com no ho tenia tampoc l'eminent intel·lectual i polític traspassat. El problema no és que el telegrama de condol de Fabra estigui escrit en castellà o espanyol sinó que ningú de la presidència de la Generalitat valenciana hagi pensat que -en aquest cas més justificadament que mai- tocava fer servir la llengua d'Ausiàs March i no pas cap altra, per molt oficial que també sigui a la Comunitat Valenciana, per dir-ho amb l'ortodòxia constitucional més pura. Poseu-vos, si us plau, en el lloc dels parents de Bausset: si passa una cosa tan rara com aquesta, és que el president del teu país vol escarnir la memòria del difunt o que és un ignorant." -acaba dient l'articulista.

Es tracta del mateix cas? És igual el cas del condol del President que el del Camino de Santiago?

Deixem-ho, doncs, en ignorància.

dijous, 7 de juny del 2012

SOLIDARITAT.








dimarts, 5 de juny del 2012

ENS HA DEIXAT BAUSSET.



diumenge, 3 de juny del 2012

LA PRIMA DE RIESGO.

Llig el diari mentre esmorze tranquil·lament a casa. Acabe de tornar de comprar-lo i sembla que hui farà calor.
Apareixen notícies sense importància, per massa conegudes, repetides un dia rere un altre: Rato i Bankia, Angela Merkel, Montoro, "España demasiado grande para caer", el dèficit zero de les Comunitats Autònomes, i el suplement Comunidad Valenciana, amb una foto a tot l'ample de pàgina, d'un femer, potser la imatge real d'una realitat que intenten amagar.

A l'apartat esportiu apareixen les notícies curioses de la jornada. 
Primer, una fotografia de la selecció espanyola de futbol amb Mariano que subjecta una samarreta amb el número 10 que diu "M.RAJOY". El President demana a l'equip "un subidón de moral en tiempos tan difíciles".


A la pàgina del costat, una foto de l'equip alemany passejant junt als barracons del camp d'extermini nazi d'Auschwitz-Birkenau a Polonia. Allí, els nazis, van assassinar més d'un milió de jueus durant la Segona Guerra Mundial.
"No somos de la generación de los culpables, pero queremos demostrar que conocemos nuestra historia y que asumimos responsabilidades" - va declarar Philipp Lahm capità de la selecció alemanya de futbol.



Ahir "la prima de riesgo" d'Espanya era de 536 (el 5,36%). És la diferència entre el que paguen Alemanya i Espanya pels diners que demanen als inversos, "a los mercados".

A aquesta diferència li donem molta importància, però, hi ha altres diferències que també són tan importants o més. 

"Todo rostro es un mapa" -escrivia Manuel Rivas a la seua columna del diari El País. Mireu un parell de minuts aquestes fotos, les cares que en elles apareixen, i podreu vore que diferents són els mapes d'Alemanya i Espanya.


Arxiu del blog