Estic llegint els comentaris que es fan al bloc de Junts per Beneixama sobre les sessions del Ple de l'Ajuntament. Em crida l'atenció la interpretació que fa el redactor sobre l'activitat organitzada per una de les regidories que vol marcar sobre el mapa local el traçat del Camino de Santiago. És un fet repetit entre nosaltres les ocurrències dels polítics: tenim un camí perfectament documentat, històric, nostre, el Camí de Xàtiva, però, de repent, preferim situar per damunt d'ell, pel motiu que siga, el Camino de Santiago, com fa uns anys fou el Camino del Cid.
Les valoracions: insult, menyspreu, desdeny, indiferència, rebuig i, per rematar, ignorància. Sembla cabrejat.
Com que he estat seguint aquests dies les notícies publicades sobre Bausset, he trobat, a La Vanguardia, la següent:
La Diputació de València i la Generalitat Valenciana han lliurat un parell de notes de condol a la família Bausset. Alfonso Rus, president de la Diputació ha enviat el telegrama en valencià. Alberto Fabra, president de la Generalitat Valenciana l'ha enviat en castellà.
"El darrer cas que he conegut de manca de respecte, sensibilitat, delicadesa i sentit comú d'uns governants en el tracte a un difunt i els seus familiars és el del condol oficial pel traspàs, als 101 anys, de Josep Lluís Bausset, històric referent valencianista i demòcrata, professor humanista i polifacètic militant de la causa de la llengua, la cultura i la llibertat al País Valencià." - escriu el periodista.
"Doncs resulta que el president de la Generalitat valenciana, Alberto Fabra, va escriure un telegrama de condol als familiars de Bausset només en castellà o espanyol..."
"La família de l'il·lustre ciutadà va fer l'única cosa que es podia fer: tornar el telegrama."
"Atenció: la família Bausset no té res -òbviament- contra el castellà o espanyol com no ho tenia tampoc l'eminent intel·lectual i polític traspassat. El problema no és que el telegrama de condol de Fabra estigui escrit en castellà o espanyol sinó que ningú de la presidència de la Generalitat valenciana hagi pensat que -en aquest cas més justificadament que mai- tocava fer servir la llengua d'Ausiàs March i no pas cap altra, per molt oficial que també sigui a la Comunitat Valenciana, per dir-ho amb l'ortodòxia constitucional més pura. Poseu-vos, si us plau, en el lloc dels parents de Bausset: si passa una cosa tan rara com aquesta, és que el president del teu país vol escarnir la memòria del difunt o que és un ignorant." -acaba dient l'articulista.
Es tracta del mateix cas? És igual el cas del condol del President que el del Camino de Santiago?
Deixem-ho, doncs, en ignorància.
