SOMOS TONTOS, SEÑOR RAJOY?

  

SOM TOTS IGUALS DAVANT LA LLEI?

Mireu-los. Tres homes d'esglèsia: Reig Pla, Manuel Monteiro de Castro i Rouco Varela. Es plantifiquen la mitra, agafen el bàcul i a passejar pel carrer. I, a més a més, quan ells ixen a passejar es posen totes les campanes a voltejar. I pot estar un tranquil·lament fent la "siesta" i les campanes tocant, fins i tot la campana grossa.

I aquest altre, un de tants, que es posa un trage i vol  anar a visitar els anteriors a l'església, i de seguida se l'endú la policia. Segurament el dimoni haurà pagat l'IBI de sa casa, cosa que els altres ni ho han fet, ni pensament que en tenen.

Som o no som tots iguals davant la llei? Mentre, totes les campanes, i la campana grossa també, voltejant sense parar.

FRACÀS DE QUI?

"Balance de un fracaso" titulava el diari El País el diumenge passat l'article d'on he copiat les fotografies de tots aquests personatges. "Algunas retribuciones de consejeros de BFA, Bankia y Cajamadrid en 2011" diu el diari. Sí, és el jornal que han cobrat de l'any passat, quan Bankia guanyava diners, deien que guanyava diners. Poc després necessitava 20.000 milions d'euros, després ha vingut el regal dels 100.000 milions d'euros i després, no us preocupeu, en vindran més de regals.

On estan? Qué fan? Han tornat ja els diners? El jutge ja els ha cridat? L'últim del rastre, a més, ha sigut President de la Generalitat Valenciana. No sols ens han endeutat a tots nosaltres, han endeutat els nostres fills i filles i, potser també els nostres nets. L'altre ix tan content a dir-nos que ha aconseguit el "regalet" de 100.000 milions d'euros i se'n va al futbol. Creu de veritat que són debades? Mentre, el PP valencià, ha dut al Parlament español una proposició per convertir en delicte tocar el pito quan sona l'himne d'España. Els propis diputats del PP diuen que es retirarà la proposta. I Rafael telefonant de cabina en cabina. Les pròximes eleccions tornen a guanyar per majoria absoluta. La Unió Europea ja pot anar preparant-ne 100.000 més.

ALCALDES.

PADRÓ MUNICIPAL 2011: Habitants dels pobles dels quals són alcaldes els homes i dones que a dalt apareixen fotografiats. Són pobles menudets, de tots els signes polítics.

POTRIES: 1.026

VILLALONGA: 4.327

ALGIMIA DE ALFARA: 1.049

SENYERA: 1.188

BENIGÀNIM:  6.512

BENAVITES: 653

QUARTELL: 1.473

Aquestes persones poden parlar d'austeritat, de no gastar més del que tenim, de reformes, fins i tot de retallades, de pujades d'impostos si són necessàries, de solidaritat, poden demanar que paguen els qui li deuen diners al seu ajuntament, poden, fins i tot, exigir que els concedisquen un préstec de 100.000 milions d'euros.

Altres, defensors de la iniciativa privada, totalment contraris a l'empresa pública i el funcionariat, culpable d'aquesta crisi segons ells, són els primers en posar-se sou de "funcionari" quan entren a l'ajuntament a manar, i continuen treballant i cobrant de la seua feina habitual. Tan prompte tinguen oportunitat, aquestes persones, ens donaran lliçons sobre la creació de llocs de treball, sobre economia submergida, sobre abusos en el subsidi de paro, ..etc, etc.

EL FUTUR ESTÀ EN L'AGRICULTURA.

Aquests dies està fent-se públic algun exemple de "Plan de Pago a Proveedores" i el corresponent "Plan de Ajuste" dels Ajuntaments. N'he trobat un a la premsa, si més no, curiós.

Rasquera és un municipi de menys de 1.000 habitants de la Ribera d'Ebre (Tarragona) que ha tingut un cert renom els últims mesos, per voler potenciar la seua agricultura mitjançant un "al·lucinant" projecte de futur que va ser mereixedor d'una consulta entre tota la seua població. És, diu la premsa, "un dels més endeutats de Catalunya".

Aquesta població va presentar el 30 de març certificacions de factures pendents de pagament per import de 755.162€. 

El 30 d'abril va rebre informe favorable del Ministeri d'Hisenda pel seu "Plan de Ajuste". El Ministeri d'Hisenda li aprovava un crèdit de 740.626€.

Sí, heu llegit bé: a un municipi de 962 habitants li aproven un crèdit de 740.000€. (El deute total diu el diari que és de 1.600.000€).

I com és pot fer un Pla que justifique aquest crèdit tenint aquest deute? Quin Premi Nobel d'economia tenen al poble que els ha ajudat a redactar el Pla? Quin "economiste" del Ministeri d'Hisenda ha donat el vist-i-plau al Pla?

És ben simple. El Pla presentat diu:  “Para conseguir el equilibrio financiero también se prevé destinar a estas medidas de saneamiento un porcentaje de unos 600.000 euros que aportaría la empresa pública RRICA durante 2012, 2013 y 2014...".

L'empresa pública RRICA és "Rasquerana de Recerca i Interpretació de la Varietat Vegetal Cannabis Sativa L". El Pla Anticrisi també inclou la "promoció de la cabra blanca", típica de Rasquera, i un producte local com són els "pastissets", (no s'especifica al diari de què són els pastissets).

Diu l'Alcalde que ja han començat a rebre els diners per liquidar les factures.

M'arriben notícies d'algun altre poble, amb el doble d'habitants i que demanava 230.000€, al que no li han aprovat el Pla. Cal que el repassen. Hauran posat un zero de més o de menys. O és que no tenen un bon "Pla de Foment de l'Agricultura Local" (abreujadament PFAL).

CONTRA LA SIDA.

Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.
- Miquel Martí i Pol -