Acabe d’incloure un nou comentari en aquest bloc i done un repàs a altres que se’n publiquen per ahí. I en venen a la memòria, quan veig “Limpiar,....”, un parell de bones novel.les que vaig llegir ja fa anys: “El ruido y la furia” de William Faulkner i “La lluvia amarilla” de Julio Llamazares.
En la gran novel.la que escrigué Faulkner, sobre la famosa frase de Shakespeare, ens conta la història de la decadència d’aquells poderosos que han perdut tot el seu poder degut a noves circumstàncies polítiques. En “La lluvia amarilla”, Llamazares parla de decadència, de soledat i també de fulles seques.
Fa uns mesos escrivia Llamazares un article en el diari titulat “El ruido y la furia”, oferint-nos frases com les que segueixen:
- “¿De dónde viene esa furia? ¿De dónde nace esa agresividad....?”
- “...si la agresividad no surge de la realidad, ¿de dónde viene y por qué es tan acusada?”
- “Se trataría ... del malestar derivado de haber vendido la piel del oso antes de cazarlo y que perduraría en el tiempo por la propia resistencia del partido perdedor a aceptar esa circunstancia.”
- “La rabia anula los pensamientos; las palabras -dice Faulkner- ya no responden a la conciencia, sino al ruido, al caos que se establece en el cerebro de unos personajes desbordados por el descubrimiento de que las viejas estructuras tradicionales que conocieron y disfrutaron se desmoronan.”
Possiblement faça falta “limpiar” els carrers del poble de fulles seques, estem a la tardor.
El que sí que és segur, és que cal netejar-lo de “ruido” i de “furia”.
Recordeu la frase de Shakespeare en Macbeth: "La vida es una sombra... Una historia contada por un necio, llena de ruido y furia, que nada significa"
dimarts, 4 de desembre del 2007
FAL.LÀCIES
La “OPOSICON CRITICA DE BENEIXAMA” (http://oposicionbeneixama.blogspot.com/) m’ha detectat, ja sap de la meua existència, ha descobert que n’hi ha un bloc que es diu “L’OPOSICIÓ DE L’OPOSICIÓ” (http://loposiciodeloposicio.blogspot.com/).
I aprofita el descobriment per plantejar-nos una de les seues preguntes que creu enginyoses: “A la vista del panorama uno no puede sino hacerse la siguiente pregunta: Si en el Ayuntamiento unos son la oposición, y los otros la oposición de la oposición, ¿quién gobierna?”
I, una vegada més, erra. La pregunta, el comentari complet, és una fal.làcia. I dic fal.làcia no tant en el sentit actual de la paraula (“Engaño, mentira” Diccionario del Español Actual. Manuel Seco. Ed. Aguilar. http://www.indexnet.santillana.es/rcs2/diccionario/index.htm ), sinó en el sentit aristotèlic del terme. El redactor es va perdre l’explicació que, en l’assignatura de filosofia, ens feren de la lògica d’Aristòtil. Aquell dia no va assistir a classe o no va estar prou atent. I m’explique.
L’autor del comentari, i de la pregunteta, basa tot el seu raonament en una premissa falsa: l’autor del bloc oposició de l’oposició és el mateix equip de govern de l’Ajuntament i això no és cert, ja que, l’autor sóc jo. I jo no forme part de l’equip de govern, ni del grup de l’oposició, ni del propi Ajuntament. Bé, és cert que estic plantejant-me presentar-me a les properes eleccions de març, però, encara no he trobat un grup polític que m’admeta com a candidat a les seues llistes.
Si bases tot el teu raonament i deduccions sobre un plantejament inicial fals, tot el que digues a continuació no és vàlid. Pot servir-te com a teràpia per combatre alguna que altra frustració, però res més.
Més preocupant per a mi és l’inici de la notícia. Alguns sempre recorren a les grans paraules, “DEMOCRACIA”...... per justificar-se, per legitimar els seus interessos. I en aquest cas ens limita a uns anys l’existència de la democràcia a Espanya, oblidant-se d’anteriors períodes democràtics i dels motius que van impedir la seua continuïtat i existència, durant quaranta anys. Tant que la volen i tan poc que van fer per ella durant eixos anys obscurs.
I aprofita el descobriment per plantejar-nos una de les seues preguntes que creu enginyoses: “A la vista del panorama uno no puede sino hacerse la siguiente pregunta: Si en el Ayuntamiento unos son la oposición, y los otros la oposición de la oposición, ¿quién gobierna?”
I, una vegada més, erra. La pregunta, el comentari complet, és una fal.làcia. I dic fal.làcia no tant en el sentit actual de la paraula (“Engaño, mentira” Diccionario del Español Actual. Manuel Seco. Ed. Aguilar. http://www.indexnet.santillana.es/rcs2/diccionario/index.htm ), sinó en el sentit aristotèlic del terme. El redactor es va perdre l’explicació que, en l’assignatura de filosofia, ens feren de la lògica d’Aristòtil. Aquell dia no va assistir a classe o no va estar prou atent. I m’explique.
L’autor del comentari, i de la pregunteta, basa tot el seu raonament en una premissa falsa: l’autor del bloc oposició de l’oposició és el mateix equip de govern de l’Ajuntament i això no és cert, ja que, l’autor sóc jo. I jo no forme part de l’equip de govern, ni del grup de l’oposició, ni del propi Ajuntament. Bé, és cert que estic plantejant-me presentar-me a les properes eleccions de març, però, encara no he trobat un grup polític que m’admeta com a candidat a les seues llistes.
Si bases tot el teu raonament i deduccions sobre un plantejament inicial fals, tot el que digues a continuació no és vàlid. Pot servir-te com a teràpia per combatre alguna que altra frustració, però res més.
Més preocupant per a mi és l’inici de la notícia. Alguns sempre recorren a les grans paraules, “DEMOCRACIA”...... per justificar-se, per legitimar els seus interessos. I en aquest cas ens limita a uns anys l’existència de la democràcia a Espanya, oblidant-se d’anteriors períodes democràtics i dels motius que van impedir la seua continuïtat i existència, durant quaranta anys. Tant que la volen i tan poc que van fer per ella durant eixos anys obscurs.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)