FAL.LÀCIES

La “OPOSICON CRITICA DE BENEIXAMA” (http://oposicionbeneixama.blogspot.com/) m’ha detectat, ja sap de la meua existència, ha descobert que n’hi ha un bloc que es diu “L’OPOSICIÓ DE L’OPOSICIÓ” (http://loposiciodeloposicio.blogspot.com/).
I aprofita el descobriment per plantejar-nos una de les seues preguntes que creu enginyoses: “A la vista del panorama uno no puede sino hacerse la siguiente pregunta: Si en el Ayuntamiento unos son la oposición, y los otros la oposición de la oposición, ¿quién gobierna?”
I, una vegada més, erra. La pregunta, el comentari complet, és una fal.làcia. I dic fal.làcia no tant en el sentit actual de la paraula (“Engaño, mentira” Diccionario del Español Actual. Manuel Seco. Ed. Aguilar. http://www.indexnet.santillana.es/rcs2/diccionario/index.htm ), sinó en el sentit aristotèlic del terme. El redactor es va perdre l’explicació que, en l’assignatura de filosofia, ens feren de la lògica d’Aristòtil. Aquell dia no va assistir a classe o no va estar prou atent. I m’explique.
L’autor del comentari, i de la pregunteta, basa tot el seu raonament en una premissa falsa: l’autor del bloc oposició de l’oposició és el mateix equip de govern de l’Ajuntament i això no és cert, ja que, l’autor sóc jo. I jo no forme part de l’equip de govern, ni del grup de l’oposició, ni del propi Ajuntament. Bé, és cert que estic plantejant-me presentar-me a les properes eleccions de març, però, encara no he trobat un grup polític que m’admeta com a candidat a les seues llistes.
Si bases tot el teu raonament i deduccions sobre un plantejament inicial fals, tot el que digues a continuació no és vàlid. Pot servir-te com a teràpia per combatre alguna que altra frustració, però res més.

Més preocupant per a mi és l’inici de la notícia. Alguns sempre recorren a les grans paraules, “DEMOCRACIA”...... per justificar-se, per legitimar els seus interessos. I en aquest cas ens limita a uns anys l’existència de la democràcia a Espanya, oblidant-se d’anteriors períodes democràtics i dels motius que van impedir la seua continuïtat i existència, durant quaranta anys. Tant que la volen i tan poc que van fer per ella durant eixos anys obscurs.