LA CORBATA

El passat 12 d’abril del 2009, Juan José Millàs comentava a “El País Semanal”, (un comentari impagable), aquesta foto. I encapçalava l’escrit amb el títol “Muñecos de escaparate”.
Mireu-los bé. Mireu-los de dalt a baix. Les sabates, els trages, els dits índex de la mà dreta, els colls de les camises i les corbates, …
Però, els temps han canviat. Mireu ara aquesta altra foto:
Es tracta d'una reunió amb un grup als que Camps sol referir-se com a “todos los valencianos”, “representantes del sector económico y empresarial” diu el peu de foto.
Se'ls va convocar el dia anterior, per telèfon, urgentment i demanant vestimenta informal. Algun despistat va acudir amb corbata, altre, seguint les instruccions al peu de la lletra, amb la camisa de ratlles de colors directament des del xiringuito de la platja. Mireu als tres engominats de la primera fila i podreu veure el “malestar patronal” en les seues cares, les dificultats econòmiques per les que passen, en una paraula, la crisi. Mireu al qui, mentre conversa animadament amb Maritina, es lleva la corbata (o se la posa?), seguint les ordres rebudes d'informalitat de la reunió. (Observeu que Ricardo no apareix a la foto).
I mireu també a aquell que es troba al fons de la sala, apartat de tots, pensatiu, acaronant-se la barba amb la mà, sense participar del malestar general, de la preocupació que demostren tots els seus companys.
Després, durant la reunió de treball a porta tancada, diu el diari que algun d'ells van dir:
“Nosotros estamos a lo que haga falta, si se nos escucha”.
I, també el diari, encapçala la notícia: “Un balón de oxígeno para Camps”. “Los patronos exigen racionalidad en el gasto público pero obvian los impagos”. I conta que algun d'ells va defensar el “copago de los servicios sanitarios i educativos”.
Estaven realment cabrejats com podeu comprovar.
Però, un d'ells, precisament aquell home pensatiu del fons de la sala, fou l'únic que li va recordar al President “los compromisos de pago pendientes”, o siga, que s'ha de pagar el que es deu.
Sempre ha d'haver-hi algú qui estropeje la festa. Ah, i tampoc es va llevar la corbata!

NUESTRA COMUNIDAD

Amb motiu del 9 d'octubre, Paco, escriu als diferents diaris un article d'opinió memorable, com sempre. Llegiu una mostra:

Nuestra Comunitat es el producto del trabajo compartido por gentes muy diversas a lo largo de los tiempos. Cuando vemos los bancales de nuestras montañas, las acequias y azudes de nuestra huerta, las chimeneas de ladrillo rojo, tenemos ante nosotros el sueño de futuro de aquellos que pensaron que las montañas eran un lugar donde se podría plantar olivos o almendros, que la huerta sería un gran vergel con un buen sistema de riegos, o que en nuestras ciudades las primeras fábricas industriales podrían ofrecer nuevas oportunidades de riqueza y progreso.

També ha quedat constància gràfica d'aquest enorme esforç: observeu el ditet menudet de la mà dreta o com acaba la construcció de l'AVE, donant-li corda a la maquineta.