BURNS

He llegit fa un dies al diari El País i al setmanari El Temps una notícia que segurament ha passat desapercebuda per a la major part dels valencians. I és una notícia molt roïna per a tots nosaltres: ha mort Robert Ignatius Burns.

Me n’he recordat del primer llibre que vaig comprar de Burns, “Jaume I i els valencians del segle XIII”, i de la sorpresa que en va causar la seua lectura, molt grata sorpresa. Després crec que he llegit pràcticament tota la seua obra, em referisc a la publicada per “3 i 4” fa uns anys, quan l’orientació política de la societat valenciana era una altra.

Ara, al món feliç valencià de Francisco Camps, Ricardo Costa (si ja l’heu sentit parlar, mireu el coll de les camises que duu aquest home) i Alejandro Font de Mora, no caben aquestes històries de catalans, aragonesos i musulmans allà pel segle XIII. El que necesitem és aigua, “agua para todos”, alguna carrera que altra per terra o per mar i el pont més gran del món sobre un riu Túria sec.
Què ja som els millors! I encara no acabarà ahí la cosa!

Burns tenia ja 87 anys i encara continuava treballant en la seua última obra sobre el segle XIII valencià: el Diplomatarium.
El Diplomatarium arreplega 1.500 documents del registre de Jaume I que Burns va transcriure dels documents originals a l’escritura actual, la major part en llatí, amb un breu comentari en català per a cadascun d’ells. S’han publicat el Diplomatarium I, un llibre a mena d’introducció, i el Diplomatarium II, on replegava el 500 primers documents de Jaume I (Editorial 3 i 4). El III i el IV no han estat publicats ací, sols els podeu llegir en la seua edició anglesa, editats als Estats Units d’Àmèrica (500 documents més cadascun del volums).

Alejandro encabotat en formar ciutadans en anglés i segur que no sap qui era aquest ciutadà de parla anglesa tan important per a la història i la cultura del nostre País.

O potser que ho sàpia bé i el que no vol és que el conegam tots els altres valencians, ni a Robert Ignatius Burns ni la nostra història.