Ho he escoltat també a la ràdio. Diu que ha estat una prova que han superat amb èxit. Apareix a algun diari amb un bolígraf a la mà damunt d'un mapa i amb un monitor al fons que mostra una imatge del foc. Serafín passetja junt als ministres amb camisa blanca. El president de la Diputació de València dóna les seues explicacions sobre el servei de bombers i, a una tertúlia de la ràdio, un dirigent del PP, també del temps dels dinosàures, un tal Agramunt, solta xifres que li han apuntat a un paper i diu que "la culpa es de Zapatero".
El Conseller de Sanitat ha aconseguit que els farmacèutics se'n vagen a Madrid a parlar amb la ministra del ram perquè ací no en trauen trellat. (No ho han pensat bé o és que no han escoltat parlar a aquesta dona).
Aquesta setmana, la Consellera d'Educació, ha fet l'última destrossa a les escoles valencianes, (llig al bloc de JpB que també li ha tocat a Beneixama), i fonamentalment a aquelles de pobles més menuts, quan fa no res acaba d'enviar 8.000 professors interins a l'atur.
Explicar tot açò sembla complicat, però, no ho és. És ben ximple: aquestes persones no estan capacitades per traure endavant el que tenen entre mans.
Algun bloc de notícies diu que vora el 20% dels diputats del Parlament Valencià del PP són imputats i aporta una nova paraula al diccionari valencià: Dimputat = Diputat + Imputat.
Resoldre el problema també és fàcil en el cas valencià: disoldre l'autonomia valenciana. No això que li diuen "intervenir-la", no, disoldre-la, per exemple amb àcid sulfúric.
Què queda d'autonomia? Res o res de res. Què queda d'identitat? Falles i un poc de folklore. Què queda de llengua? Arraconada a les escoles i poc més.
Cal disoldre-la. És preferible que ens convertisquen en un "land", almenys les normes, les retallades, amnisties fiscals... les aplicaria directament Ángela Merkel, sense intermediaris.
El personal té molta paciència. De moment ho escriu als blocs o a alguns diaris minoritaris. Alguns ho diuen de manera clara. Mireu el que escriu Cucarella al seu bloc sobre una notícia del diari on el dirigent empresarial Rosell demana "mesures doloroses":
Alguna revista internacional també se'n recorda d'Espanya, a banda del futbol:
El rescat és un rescat, encara que digues que és una tomata. La burla és general.
