L'actual cojuntura econòmica indica moments de crisi. Quasi sempre, si parlem de crisi, pensem en qüestions crematístiques, laborals o convivencials. Doncs no, la crisi afecta també la literatura (sic) i bàsicament a la literatura opositora.
Com que ja us deia jo que ara dispose de temps, em dedique al comentari estadístic i a l'anàlisi de la força literària del bloc de L'OPOSICON, des d'un punt de vista merament numèric. Més complicat seria analitzar l'estil, la gramàtica o fins i tot l'ortografia.
Ahir, despertant-me de la “siesta”, mentre els bàrbars televisius insulten a uns i a d'altres i un microfonista comarcal entrevista a personalitats polítiques acostades al poder, al peu mateix de tribunes festives, em vingué al cap el poc moviment literari que hi ha al bloc opositor del poder municipal (veges tu a saber perquè he relacionat unes coses amb l'altra).
Dit i fet. Vaig al bloc de L'OPOSICON i m'elabore un gràfic sobre l'evolució del nombre d'escrits gestats al bloc des del 30 d'octubre del 2.007, quan la sorpresa electoral deixà lloc al cabreig monumental. I l'evolució del gràfic és preocupant.
L'activitat del bloc es troba en nivells mínims. Amb un començament explosiu ha derivat en una inactivitat corprenedora. Ha seguit el ritme dels preus de la gasolina però a la inversa; és molt semblant a l'evolució de l'índex de la borsa de New York o de la venda de cotxes nous a la província d'Alacant. Més o menys com la mascletada de festes, si només encendre-la, hagués explotada tota excepte quatre trons, que hagueren quedat pel final, per rebentar mitja hora després.
Resumint, i a la manera de la terra, “arrancada de cavall, …”.
Com que ja us deia jo que ara dispose de temps, em dedique al comentari estadístic i a l'anàlisi de la força literària del bloc de L'OPOSICON, des d'un punt de vista merament numèric. Més complicat seria analitzar l'estil, la gramàtica o fins i tot l'ortografia.
Ahir, despertant-me de la “siesta”, mentre els bàrbars televisius insulten a uns i a d'altres i un microfonista comarcal entrevista a personalitats polítiques acostades al poder, al peu mateix de tribunes festives, em vingué al cap el poc moviment literari que hi ha al bloc opositor del poder municipal (veges tu a saber perquè he relacionat unes coses amb l'altra).
Dit i fet. Vaig al bloc de L'OPOSICON i m'elabore un gràfic sobre l'evolució del nombre d'escrits gestats al bloc des del 30 d'octubre del 2.007, quan la sorpresa electoral deixà lloc al cabreig monumental. I l'evolució del gràfic és preocupant.
L'activitat del bloc es troba en nivells mínims. Amb un començament explosiu ha derivat en una inactivitat corprenedora. Ha seguit el ritme dels preus de la gasolina però a la inversa; és molt semblant a l'evolució de l'índex de la borsa de New York o de la venda de cotxes nous a la província d'Alacant. Més o menys com la mascletada de festes, si només encendre-la, hagués explotada tota excepte quatre trons, que hagueren quedat pel final, per rebentar mitja hora després.
Resumint, i a la manera de la terra, “arrancada de cavall, …”.
