EL FUTURO DE ALICANTE.

Les properes eleccions generals, les del 20 de desembre, he de votar a Beneixama. O siga que he de votar les candidatures que es presenten per la província d'Alacant. I qui es presenta? Quins són els candidats a solucionar-me la vida, a mi i a tots el alacantins, durant els propers 4 anys almenys?

Aquest home és el cap de llista del PP. La imatge és de la web del PP. És un jovençol amb una llarga carrera política, el que es diu "un emprendedor". S'ha presentat per la província de València en altres ocasions, ara ho farà per Alacant. La propera vegada ho pot fer per Castelló i així haurà aconseguit representar a tots els habitants de la "Comunidad Valenciana". Un repte.

A la mateixa llista hi ha altres també coneguts. Per exemple Gerardo. També un exemple de dedicació al nostre benestar. Profundament preocupat pel nostre futur.

I si busqueu més a prop, ahí està Magdalena. Era alcaldessa de Biar, però, ha deixat de ser-ho i volen reconèixer-li els serveis prestats. És la número 12 de la llista. Si tota la província d'Alacant els vota, ella serà diputada, se'n trien 12 diputats per Alacant. (Hi altres ex-alcaldes, també amb un bon full de serveis, que haurien d'estar a la llista).

Vaja candidata que no ha posat ni la foto. La biografia és impecable. Ni una taca. Això no ho podem dir tots.

Altre candidat il·lustre és Antonio Luis. No sé qui és, però, Martínez Pujalte López em sona. No sé de què, però em sona.

I també he trobat una senadora interessant, Mª del Mar. És presidenta del PP d'Alfarnate. No sabeu on està Alfarnate, veritat? És un poble de la província de Málaga. El "Senado" és una "cámara de representación territorial", per tant, qui millor que Mª del Mar per representar la província d'Alacant a la "cámara de representación territorial"?

La presenten com a segona suplent de la cap de llista al "Senado" per Alacant. Quins motius tindran per col·locar de suplent a la llista del Senado per Alacant a la presidenta del PP d'Alfarnate? Per a mi, és un misteri.

Bé, ja he repassat la primera llista. És una bona llista, no? Jo, segurament no la votaré, però, reconec, que deu ser representativa de l'opinió que el PP alacantí té dels propis alacantins.

DEBATS ELECTORALS.

Estem en campanya electoral. Ja han començat els debats, a dos, a tres, ... en vindran a quatre. Els periòdics omplen les seues pàgines amb entrevistes, fotografies, actes electorals, ... dels principals "liders" polítics. Pablo, Pedro, Albert, Mariano, Soraya, Isabel Bonig, ... un rastre. 

A les emissores de ràdio també. El passat dissabte el diari El País dedicà dues pàgines senseres a contar-nos la vida i miracles d'Albert Rivera, potser el futur president del govern espanyol. El dilluns, també el mateix diari, per Internet i per la seua emissora de ràdio, la Ser, transmet un debat a tres, Albert, Pedro i Pablo; Mariano està al futbol, fent coses o jugant al dòmino i no ha pogut anar a debatir amb els seus companys "líders", el pobre.

El 20 de desembre de 2015 es celebraran eleccions generals al parlament espanyol. Les anteriors foren en novembre del 2011.

Mariano i el seu partit, el PP, van aconseguir quasi 11 milions de vots; el partit de Pedro Sanchez, el PSOE, va aconseguir-ne quasi 7 milions; Pablo i el seu partit, Podemos, encara no havien nascut, no es van presentar i no van obtenir cap vot i, Albert Rivera i el seu partit, Ciudadanos, no es van presentar perquè no van voler (les anteriors generals, el 2008, van obtenir 46.000 vots a tota Espanya). 

Eixes mateixes eleccions va haver un partit, Izquierda Unida, que va obtenir 1,6 milions de vots, i també es presenta a aquestes eleccions del 2015 encapçalat per Alberto Garzón. Però, Alberto Garzón sembla que no existeix. No està en els debats, no està als diaris, no està a les ràdios, no compta per a res, com si no es presentara a les eleccions.

Al cap de llista d'un partit amb 1,6 milions de vots les eleccions anteriors, no se li dóna cap importància; a un tal Albert Rivera o Pablo Iglesias, caps de llista de partits sense representació parlamentària ens els mostren matí, vesprada i nit a tots els mitjans de comunicació.

Les eleccions anteriors, el PP, amb 11 milions de vots va aconseguir 186 diputats; el PSOE, amb 7 milions, tingué 110 diputats; Izquierda Unida amb 1,6 milions, 11 diputats. Si donem per bona la relació de vots i diputats del partit d'Alberto Garzón, el partit de Pedro Sánchez n'hauria de tindre 48 i, el partit de Mariano, en tindria 69. Hi hauria 179 diputats menys al parlament espanyol amb el corresponent estalvi en sous, dietes, tauletes tàctils, telèfons mòbils, viatges, ...

Vivim a un "estado de derecho", tenim un "sistema parlamentario representativo", som una "democracia occidental", un dels 12 o 15 països més rics del món, la "Constitución" és intocable, del sistema electoral ni parlar-ne, ... i "los pajaritos cantan y las nubes se levantan".

Hi ha alguna cosa que no entenc.