Estem en campanya electoral. Ja han començat els debats, a dos, a tres, ... en vindran a quatre. Els periòdics omplen les seues pàgines amb entrevistes, fotografies, actes electorals, ... dels principals "liders" polítics. Pablo, Pedro, Albert, Mariano, Soraya, Isabel Bonig, ... un rastre.
A les emissores de ràdio també. El passat dissabte el diari El País dedicà dues pàgines senseres a contar-nos la vida i miracles d'Albert Rivera, potser el futur president del govern espanyol. El dilluns, també el mateix diari, per Internet i per la seua emissora de ràdio, la Ser, transmet un debat a tres, Albert, Pedro i Pablo; Mariano està al futbol, fent coses o jugant al dòmino i no ha pogut anar a debatir amb els seus companys "líders", el pobre.
El 20 de desembre de 2015 es celebraran eleccions generals al parlament espanyol. Les anteriors foren en novembre del 2011.
Mariano i el seu partit, el PP, van aconseguir quasi 11 milions de vots; el partit de Pedro Sanchez, el PSOE, va aconseguir-ne quasi 7 milions; Pablo i el seu partit, Podemos, encara no havien nascut, no es van presentar i no van obtenir cap vot i, Albert Rivera i el seu partit, Ciudadanos, no es van presentar perquè no van voler (les anteriors generals, el 2008, van obtenir 46.000 vots a tota Espanya).
Eixes mateixes eleccions va haver un partit, Izquierda Unida, que va obtenir 1,6 milions de vots, i també es presenta a aquestes eleccions del 2015 encapçalat per Alberto Garzón. Però, Alberto Garzón sembla que no existeix. No està en els debats, no està als diaris, no està a les ràdios, no compta per a res, com si no es presentara a les eleccions.
Al cap de llista d'un partit amb 1,6 milions de vots les eleccions anteriors, no se li dóna cap importància; a un tal Albert Rivera o Pablo Iglesias, caps de llista de partits sense representació parlamentària ens els mostren matí, vesprada i nit a tots els mitjans de comunicació.
Les eleccions anteriors, el PP, amb 11 milions de vots va aconseguir 186 diputats; el PSOE, amb 7 milions, tingué 110 diputats; Izquierda Unida amb 1,6 milions, 11 diputats. Si donem per bona la relació de vots i diputats del partit d'Alberto Garzón, el partit de Pedro Sánchez n'hauria de tindre 48 i, el partit de Mariano, en tindria 69. Hi hauria 179 diputats menys al parlament espanyol amb el corresponent estalvi en sous, dietes, tauletes tàctils, telèfons mòbils, viatges, ...
Vivim a un "estado de derecho", tenim un "sistema parlamentario representativo", som una "democracia occidental", un dels 12 o 15 països més rics del món, la "Constitución" és intocable, del sistema electoral ni parlar-ne, ... i "los pajaritos cantan y las nubes se levantan".
Hi ha alguna cosa que no entenc.
