He llegit el comentari que al blog de Junts per Beneixama es fa del lliurament del premi de poesia Pastor Aicart i he escoltat la cançó de Paco Ibáñez que allí mateix s’inclou. En alguna ocasió he penjat jo a aquest bloc alguna cançó de Paco Ibáñez, crec, no recorde si aquesta mateixa, però, hi ha un parell de fragments que en criden l’atenció relacionats amb l’argumentació (sic) “desde el punto de vista histórico” del mantenidor de El Blanquinal: “estamos tocando el fondo, seguimos tocando el fondo” diu Paco Ibáñez i és cert.
Només cal llegir el monumental embolic de “valores”, “ideales”, “honor”, “honra”, “justicia”, “generosidad”, “venganza” i “resentimiento” que té aquest home enlairat al cim del Blanquinal. No n’estic jo d’acord amb eixa visió neutral del fets.
Només cal llegir el monumental embolic de “valores”, “ideales”, “honor”, “honra”, “justicia”, “generosidad”, “venganza” i “resentimiento” que té aquest home enlairat al cim del Blanquinal. No n’estic jo d’acord amb eixa visió neutral del fets.
La versió de la cançó inserida al bloc de Junts per Beneixama, no és la versió inicial de Paco Ibáñez sobre la poesia de Celaya:
“Maldigo la poesía concebida como un lujo
cultural por estos lares
que, llenándose las manos, se desentienden y evaden.
Maldigo la poesía de los que toman partido, partido hasta forrarse”.
cultural por estos lares
que, llenándose las manos, se desentienden y evaden.
Maldigo la poesía de los que toman partido, partido hasta forrarse”.
I encara que de fa uns anys, està plenament d’actualitat.
En una primera versió cantava Paco Ibáñez, el mateix que escrivia Celaya:
En una primera versió cantava Paco Ibáñez, el mateix que escrivia Celaya:
“Maldigo la poesía concebida como un lujo
cultural por los neutrales
que, lavándose las manos, se desentienden y evaden.
Maldigo la poesía de quien no toma partido hasta mancharse”.
cultural por los neutrales
que, lavándose las manos, se desentienden y evaden.
Maldigo la poesía de quien no toma partido hasta mancharse”.
I aquesta és la que a mi m’agrada. És necessari prendre partit. És necessari prendre partit en moltes situacions de la vida quotidiana, de la nostra personal i de la de la societat on vivim. I és necessari prendre partit davant una “Cruz de los Caídos”, de nefasta memòria, representant d’una imperdonable infàmia, amb inscripció o sense inscripció. És necessari corregir les errades, les cessions i els oblits de la “modélica transición española”.
"Éste es el templo de la inteligencia, y yo soy su sumo sacerdote. Estáis profanando su sagrado recinto. Venceréis, porque tenéis sobrada fuerza bruta. Pero no convenceréis. Para convencer hay que persuadir, y para persuadir necesitaréis algo que os falta: razón y derecho en la lucha." Miguel de Unamuno.
