Supose que vostés també hauran vist el programa Salvados del diumenge, o algunes de les imatges que hi ha als diaris o al youtube. Supose que hauran vist l'entrevista a Cotino i al seu "germà" per part de Jordi Évole.
Aquest home és el President de les Corts Valencianes. Ja ho he dit en alguna ocasió, amb el vot majoritari dels valencians. Estem tolerant massa coses. I açò ens fa també responsables. El tema que tractava el programa, l'accident del metro de València, té al darrera 43 morts. També crec que he escrit ací algun comentari sobre l'assumpte: a mi en venen ganes de plorar cada vegada que ho pense.
Enguany és el primer, des de fa molts, que no he assistit a la manifestació del 25 d'abril. "Per un finançament just per al País Valencià" és una reivindicació que no em mobilitza. Jo no vull un finançament just per al País Valencià si es refereix a "açò" on vivim. A aquests governants que tenim jo no vull donar-los ni un cèntim. És millor tancar la paradeta.
Me'n vaig recordar molt el dissabte de l'Ovidi Montllor, (me'n recorde d'ell, aquell any, a La talaeta, per la festa de Sant Isidre, com se'n recordaran alguns de vostés): "... fins ací ens heu fet arribar, ..."
