Fa uns dies vaig escoltar a la ràdio, i després vaig poder llegir a la premsa, que el President Alberto Fabra se n'havia anat de viatge Algèria. Deia el titular que "el presidente inicia una visita oficial al país magrebí para impulsar las exportaciones y las inversiones valencianas".
Anava acompanyat per José Vicente, l'altre José Vicente i un tal Rafael. Com se sol dir, "tres al sac i el sac en terra". Només havia faltat Esteban per acabar-ho d'arreglar.
Conten que ha dit que "Argelia es una prioridad para el Gobierno valenciano" i "queremos ser un aliado estratégico, porque estamos convencidos de que tenemos mucho que ofrecer". Diu que li ha dit al ministre de recursos hídrics que "las empresas valencianas podrían afrontar cualquier proyecto de abastecimiento, saneamiento y depuración de aguas". (Per exemple Emarsa). I també que vol recuperar la línia aèria Alger-València, encara que seria molt millor Alger-Castelló.
Estic segur que a partir d'ara es multiplicaran les inversions milionàries valencianes, si queda algun milió, a Algèria, les empreses constructores valencianes, si en queda alguna, construiran milions de xalets a la costa d'aquell país, les empreses energètiques, cas que hi haja alguna, ompliran el desert de plaques solars i de molins de vent, els turistes magrebins acodiran per milions a l'aeroport de Castelló i d'allí a Marina d'Or on compraran apartaments a cabaços, el "corredor mediterráneo" enllaçarà València amb Alger mitjançant el pont que li encarregarem a Santiago i el ferri d'Alacant, que ja serà un creuer de luxe, encetarà un viatge cada mitja hora per traslladar ministres, executius, consellers, empresaris i diversos tipus de llumbreres que ens faran a tots nosaltres rics.
A Alberto, les pròximes eleccions, el votarem per milions per agrair-li tot el que està fent per nosaltres. Açò és el que hi ha, notícies esperançadores.
A Alberto, les pròximes eleccions, el votarem per milions per agrair-li tot el que està fent per nosaltres. Açò és el que hi ha, notícies esperançadores.
