La notícia és del diari Levante. Diu que l'etiqueta "#primavera valenciana" arrasa en Internet. I potser siga cert: al bloc de "Junts per Beneixama" i al bloc "El Blanquinal" ja apareixen entrades amb aquest mateix títol, encara que amb diferent contingut.
Al Partit Popular sembla que el nom no li agrada, conta el diari. Un dels seus dirigents, un tal David Serra, diu que Compromís ""tiene mucho que explicar" de por qué "registró el dominio de la web primaveravalenciana mucho antes de que las redes sociales comenzaran a hablar de este supuesto movimiento"".(És asombrós, vol que Compromís explique això de "primavera valenciana" quan ell podria explicar-nos perquè un aeroport sense avions, o perquè una maqueta de 15 milions de euros, o perquè, resumint, el desficaci tan gran de malbaratament de diners públics. I, sobretot, qui en són els responsables).
Jo, que estic a casa avorrit, millor, relaxat, una vesprada de diumenge, esperant que arribe una vesprada de divendres, vull fer la meua aportació al tema, però, no a la #primavera valenciana, sinó sobre el seu autor, o potser el que diuen és el seu autor.
Pau Alabajos és, hui, un jove músic valencià d'èxit. L'any 2003, era un més jove encara poeta, que va guanyar el primer premi del XVIIIé Concurs de Poesia Poeta Pastor Aicart. Segurament rebria el trofeu i el premi, o almenys la felicitació, de mans del que era en aquell moment l'alcalde de Beneixama, i ho és ara també, i ademés ha utilitzat al seu bloc, "El Blanquinal", l'expressió tuitera creada per Alabajos.
"Quadern de la inèrcia" era el títol del poemari guanyador:
"VIII
Tants projectes en peu
per a tan poques
forces
tantes promeses debades
per a tan profundes
clavegueres
massa minuts perduts
per tan utòpics
paradisos."
escrivia Pau a una de les seus estrofes.
Aquesta fou la cinquena edició del Sopar Literari que es feia amb motiu del lliurament del Premi, i la tercera vegada que es lliurava el magnífic trofeu creat per Leonor Sanchis i Hernàndez.
Uns anys abans, l'alcalde s'havia mostrat molt interessat en la creació de la "Fundació Pastor Aicart" i considerava el certàment com un acte cultural importantíssim. Uns anys després, a partir del 2007, aquesta importància ja no n'era tanta: ja no era alcalde, el Partit Popular ja no governava a l'Ajuntament i a l'acte de lliurament ni acodia.
Supose que a partir d'ara aquest premi tornarà a tindre la importància que havia deixat de tindre i la "Fundació Pastor Aicart" serà una idea bona, ara quan s'acabe la crisi.
I espere que la "#primaveravalenciana" arribe a bon port, que els reponsables del desgavell econòmic i moral valencià paguen les seues culpes i els seus pecats, que Pau Alabajos continue fent bona música i bones cançons i escrivint més i millor poesia, i que el senyor alcalde trobe de nou en la lírica, el contrapés a les seues moltes preocupacions pel benestar del nostre poble.
No sóc jo lector habitual de poesia, però, de tant en tant, mentre espere m'arriben les obres completes de Pérez Reverte que he demanat a Amazon, he repassat alguns dels incomprensibles poemes de Juan Ramón que tant m'agraden:
"Te veo infatigable variando
con maestría inmensamente hermosa
decoraciones infinitas
en el desierto oeste de la mar;
te veo abrir, mudar tesoros,
sin mirar que haya ojo que te mire,
¡rey del gozo en la obra sola y alta,
hado inventor, ente continuador
de la áureo y la insólito!
