Hui, els diaris parlen de la vaga general del 29 de març, de l'aniversari de la catàstrofe nuclear japonesa, de Grècia, de les hipoteques. Alguns es centren en els ERES d'Andalucia (a la presó han enviat al responsable), en el tren de 11 M o en la manifestació sindical de demà ("una falta de respeto hacia las víctimas". No sé que opinaran de l'accident del Metro de València.)
Però, amagades a les pàgines interiors, sempre hi ha fotos i notícies curioses.
Com vostés saben bé, a la major part de les grans infraestructures, als ponts, se'ls sotmet a una prova d'esforç abans d'obrir-los al públic o al trànsit. Al nou Pont de la Fusta de València també. Això diu el diari, que pot soportar 40.000 persones, encara que siga només durant les Falles. 40.000 persones al mateix temps damunt del pont? No, passaran per ell 40.000 persones durant els quatre dies de Falles. 10.000 diàries. Bé, supose que hauran comprovat la resistència del pont. Ja vorem. De moment, jo, veient la fotografia em quede tranquil.
A la seua columna del diari El País, Adolf Beltran, li dedica uns comentaris a la dona de la foto: "Rita Barberà es el animal político más poderoso..."; "Su fiero populismo..."; "falta de talento y predisposición provinciana..."; "maniqueismo infantiloide de etílicas victorias..."; "una especia de bruja..."; "gesto autoritario..."; "Siempre ha creído que se puede condicionar la realidad negando lo evidente..."; "que la llevó a rugir en el mismo hemiciclo..."; "Era el suyo un zarpazo de animal herido...".
"Ahora sabe, se lo dicta el instinto, que han empezado a perderle el respeto, tanto los suyos como los otros" -diu el columnista. Estic d'acord, o almenys, això pareix.
A l'última pàgina de mateix periòdic, Manuel Rivas, recorda Al Capone i un cas de corrupció "parapolítica" molt famós entre nosaltres: primer s'han carregat al jutge que inicià les investigacions, després, han apartat els policies que dirigien les operacions i fa uns dies han liquidat la "Oficina de Investigación del Fraude de la Agencia Tributaria". 100.000 milions d'euros és el que buscaven, suficient per fer-nos oblidar retallades en escoles i hospitals. La lluita contra el frau s'ha quedat sense caps.
I acaba dient: "Y la pregunta es: ¿por qué?"
Això dic jo, per què serà?
José Ciscar, el portaveu del Consell, ix a donar explicacions a la premsa del que s'ha tractat a la reunió del Govern Valencià. I sembla que ho faça sota jurament, amb la mà sobre la Bíblia. O vol dir-nos, miren, les meues mans estan netes, o almenys una. Potser estiga dient, fins ací hem arribat, senyors. Nosaltres no som els anteriors i arreglarem el desficaci que han deixat.
I és que tot es pot arreglar. Fa poc, dos dels nostres líders, estaven asseguts davant el jutge, malgrat ser innocents, i uns dies després, un d'ells es convertia en doctor amb la qualificació "sobresaliente cum laudem" per la Universitat Miguel Hernández.
Nosaltres, els valencians, som persones de sort. Hem perdut una ment preclara com a líder indiscutible, però, tenim repost. I els tenim a parelles. Hem perdut a Paco, però, tenim a Alberto i també a l'home de la foto, que han arribat amb la intenció de salvar-nos, d'ací a poc ja ens oferiran el paradís, (si perdem a Rafael, la cosa ja és més dificil, com ell no hi ha).
Però, la foto, no m'ha cridat l'atenció tant per la persona com pel subtítul: "Som ocupació".
Crec que les dades de febrer diuen que hi ha 566.000 persones que no tenen treball a la Comunidad Valenciana, i són dades que venen creixent un més darrere l'altre, i un vicepresident del Govern Valencià es permet el luxe d'eixir a una roda de premsa amb un cartellet propagandístic que siu "Som ocupació".
No seria motiu, a una societat equilibrada, la dimissió inmediata d'aquest home, per burlar-se dels seus conciutadans?
