He buscat aquestes portades i l'argumentari del PP després de llegir un parell de comentaris en el bloc "El Blanquinal", que últimament es decanta clarament cap a posicions anarquistes.
Còpie ací algunes de les paraules que allí apareixen i constate que el que es diu a "l'argumentari", no sols serveix per a ús en el debat polític, no, sembla que a partir del segon o tercer esglaó del partit que mana, els alcaldes per exemple, a més a més, se'l creuen. La cúpula del poder, del partit, dóna quatre instruccions bàsiques per anar escampant-les per tot arreu, (per cert, es nota a faltar Esteban), i els seus militants, simpatitzants, presidents locals, ...etc, se les prenen al peu de la lletra i ademés de les creuen.
-“los típicos agitadores”.
- "calentar la calle cuando gobierna la
derecha”.
- “las revueltas estudiantiles”.
- “los enfrentamientos con la policía”.
- “envuelto por un grupo de estudiantes”.
- “se trataba de una manifestación ilegal”.
- “una formación política muy de izquierdas
había empezado a instrumentalizar”.
- “la revuelta callejera”.
- “un autoproclamado líder estudiantil”.
- “amenazas de sangre y fuego”.
- "Por otra parte, aún estamos a la espera de que
alguien nos diga exactamente de que recortes en el sector educativo estamos
hablando".
També he replegat unes fotos per la web, de l'enemic: són fotografies de "típicos agitadores", de "revueltas estudiantiles", de "enfrentamientos con la policía", de "revueltas callejeras", de "amenazas a sangre y fuego". (Ahir a Barcelona i València).
Però, a mi el que em senta més malament de tot, és el comentari que fa aquesta persona sobre les retallades en educació, sempre pessimista, sempre negatiu, sempre amb el color negre davant els ulls, igual té que mire el passat, el present o el futur.
Què les retallades sempre han de ser negatives?
No home, no.
Les retallades també tenen la seua part positiva.
