Acabe de llegir al blog d'un dels grups municipals opositors a l'Ajuntament de Beneixama, l'enorme interés de l'Alcalde pels temes judicials. De veritat que alguns procediments judicials són interessants. Alguns, cada vegada més. Si algun d'ells acaba amb els culpables a la presó i amb tots els seus bens requisats, aplaudirem.
I ara què fem? Què fem amb les antenes? I amb els diners de la multa? Hem de tornar-los? Ara que Canal 9 s'acaba, només tindrem TV3 al País Valencià? En sap greu per l'oratge. Les retransmissions en directe de les nevades del Canal 9 sempre han estat magnífiques. Amb eixes caçadores hivernals de color roig tan boniques. Què veurem, manifestacions independentistes pel carrer Colón? Em preocupa fonamentalment perquè, açò de la TV3, pot posar en perill l'autèntica recepta de la paella.
Dos cèntims per valencià. Aproximadament un per cada valencià i un altre per cada valenciana. Ara bé, quants en contem? Els 4 milions de ZP o el 5 milions de Paco? D'una manera o d'altra, es tracta d'una quantitat important: 8 o 10 millions, encara que siga de cèntims.
Si agafem 10 milions de cèntims d'euro i els posem en fila, tocant-se els cantons, per no dir altra cosa, el diàmetre del centimet és de 1,5 cm, faríem un rastre de 15 milions de centímetres, o siga 150.000 metres, o el que és el mateix 150 quilòmetres de cultura. No arribem a una distància bicenterària, però, prou més llarga que el tram local del Camino de Santiago, ho és.
Ara, em quede amb el dubte del pes total dels quinze milions de cèntims, no sé que pesa un centimet. Pesarien més que un dels postes d'alta tensió que ja he vist plantats vora Beneixama?
La majoria dels membres de l'associació de contractistes valencians d'obra pública hauran votat a Alberto Fabra o el partit que ell representa, com la majoria dels valencians. Alberto Fabra s'haurà votat ell i haurà votat a Montoro, o al partit de Montoro. Cristobal també s'haurà votat ell i haurà votat a Alberto, o al partit d'Alberto.
Alberto vol 400 milions d'euros que té Cristobal, i Cristobal no li'ls dóna. Alberto no pot pagar els deutes amb els constructors valencians d'obra pública i els constructorts d'obra pública valencians li exigeixen que pague. És tracta d'un problema entre votants d'un mateix partit que haurien d'arreglar com a bons germans, pensant en l'interés general, ja sabeu, "el de todos los españoles". Però, no. El problema resulta que ara és nostre, nosaltres que no hem votat ni Cristobal ni Alberto, ni coneixem a cap constructor valencià d'obra pública, ni li devem diners a cap dels tres.
La notícia diu, almenys, que els constructors valencians d'obra pública li "exigeixen" a Alberto que pague el que deu. Com deurien fer tots aquells a qui li deuen un euro els nostres governants, inclosos els Ajuntaments als que la Generalitat li deu diners que no li paga. Però, no tots ho fan, alguns quasi els donen per amortitzats. Si no li demanes que et pague els deutes, almenys, no el votes.
I per rematar la crònica, Santiago. Ara va i se'n va a Suïssa. Ja m'ho imagine: "La ville des banques et les caisses d'épargne", "Le pont des horloges et minuteries", "La gare du chocolat au lait", "Le musée du couteau polyvalent", "Les gratte-ciel sous-marins", ... etc, etc.
Alberto, hi ha dies que és millor quedar-se al llit, no eixir de casa per res del món.
