M’arriben un parell de notícies noves via web, aquest cap de setmana passat, referents a Beneixama. Una d’elles sobre el ja famós “huerto solar más grande del mundo” a la web televisiva comarcal, i l’altra, del Peón blanco, al bloc de L’OPOSICON i dedicada, en exclusiva, al meu últim comentari ací mateix.
La primera, malgrat ser ja ben coneguda, no deixa de ser sorprenent. Sorprenent la nota de premsa, sorprenents algunes de les dades que l’acompanyen i corprenedors els comentaris adjunts. Recorda la notícia “Ese sol cegador” i em recorda a mi “Estos días azules y este sol de la infancia”, l’últim dels versos que escrigué Machado a Cotlliure, poc abans de morir de tristesa i enyorança, ara, quan van a complir-se setanta anys del fet.
I em permet un xicotet exercici dels que més m’agraden, mirar algunes de les xifres que allí s’escriuen i passar-les pel sedàs de la normativa legal i les matemàtiques: 120 milions d’euros d’inversió; uns 120.000 € d’impostos; 77.400 € de canon i 300.000 € de promeses. 500.000 m2 de superfície i de 160.000 m2 de mòduls fotovoltàics per a l’hort solar construït, diuen a diferents webs.
· Supose certa la inversió, els 200.000 € dels diferents impostos i les dades de la superfície ocupada i em pregunte: què ha rebut Beneixama del “mayor huerto solar del mundo”? Una simple regla de tres diu que és el 0,17% de la inversió.
· I el canon? 77.400 € per una inversió tan gran? És cert això? Com es calcula el canon?
Cerque al DOCV la norma que el regula: (https://www.docv.gva.es/portal/portal/2007/05/22/pdf/2007_6383.pdf )
- 3 €/m2 de plaques solars.
- 7 €/m2 de viaris.
- 20 €/m2 d’edificacions.
Coneixem la superfície de plaques: 160.000 m2 a 3€/m2 = 480.000 €
Aproxime a 700 m de vials: 700 x 7 = 4.900 €
Aproxime també (desconec estes xifres exactes) les construccions: 800 m2 X 20 = 16.000 €.
· Total: 500.000 € aproximadament s’hagueren cobrat aplicant el canon actual.
· A tot això, la mateixa norma diu que aquest és el canon mínim. També és cert que aquesta normativa es publicà el 22 de maig de 2007 quan, segurament, ja estava signat el contracte d’aquest hort. En eixe moment no existia una normativa tan concreta i per tant, podien aplicar un canon per baix d’eixa quantitat, però, també per damunt; no hi havia límit, ni mínim, ni màxim. Pots quedarte curt, però, de 500.000 € a 74.400 € sembla massa diferència. No?
· I 300.000 € en promeses? Estaven les promeses escrites i signades? Només eren paraules?
Si les promeses no es converteixen en compromisos, després qui les ha promés pot fer el que vol, i més si es tracta de diners. És un dels avantatges dels sistemes liberals i capitalistes.
Crec, que el millor que podríem fer respecte d’aquest tema, seria oblidar-se d’ell. Pot resultar perillós donar-li massa voltes, per a la nostra salut, dic. I si n’arriben més, d’horts solars, intentar aconseguir més per a Beneixama, o millor, pels ciutadans de Beneixama. O potser ja en tenim prou, d’horts solars. Nosaltres igual ja hem aportat la nostra part a la reducció de CO2 de l’atmosfera. Potser creguen que som uns militants convençuts de la reducció del CO2 i després de l’energia solar arriba també l’eòlica. Amb l’avantatge, això sí, d’acabar sent tots milionaris. O no?
I la segona notícia?
Ai! La del bloc de L’OPOSICON va per a mi: “estereotipos y tergiversaciones”, “vigía de occidente ideológico”, “el primo de zumosol”, “primopositor” ( I per què no “primaopositora”? O “fornida mujerona”? No escriu el sexe femení als blocs?), ...
Allò del “ínclito pepino” no ho entenc jo. De vegades m’he menjat un “pepino” amarg, o dessaborit, insípid, insuls, (massa abundants des que els hivernacles començaren a tapar el cel blau de Machado), però, un “ínclito pepino” no el coneixia jo, encara.
La frase “la izquierda, desde el fracaso del socialismo real, se ha quedado sin ideas” no m’atrevisc jo a destripar-la ara. No em veig llegint el “Llibre Roig” de Mao, ni subratllant les memòries d’Stalin, ni “analitzant els esquemes de l’economia iugoslava” dels anys 60 (aquesta última frase la prenc també de Fuster).
Ara, el qualificatiu que jo li aplicaria no seria, precissament, “esquemática”.
Desconec jo el pensament d’Arnaud Imatz, i amb l’exemple que m’ha posat el Peón continuaré abraçat a la meua ignorància, però, per curiositat he teclejat el nom al Google i, atenció, no sols podeu moure’s sobre la cadira que diu l’altre, podeu caure de tos.
Pàgines 1 i 2 del cercador de la web: Fundación José Antonio Primo de Rivera, Pío Moa, Falange Auténtica, Falange Española, Patria falange-castilla, libertaddigital, prensa-falangista, la-falange, la tercera vía joseantoniana, Hermandad del Valle de los Caídos, Falange Española de las J.O.N.S.... Tots aquests noms van units al “politólogo francés”. (Tindria feina Lázaro Carreter amb l’escrit de L’OPOSICON. A mi les paraules llargues tampoc m’agraden, em dóna la impressió que volen amagar alguna cosa.)
No vulguera acabar negant-ho tot.
Compartisc amb el Peón blanco el plaer d’opinar en el bloc i que els que lligen aquest, pensen diferent.
I amb Arnaud coincidisc en no tenir cap tipus de connexió amb el PP de Beneixama.
Sobre la “famosa” cita final no puc dir altra cosa que, el que m’ha vingut al cap quan l’he llegida ha sigut una altra frase més ingènua, d’un pensador més modest, encara que, ara sí, més famós, Woody Allen:
“Quant escolte música de Wagner, m’entren ganes d’envair Polònia”.
Bona nit i bona sort. I també salutacions i fins la pròxima
