Estic de vacances i, segons pareix, l’OPOSICON CRÍTICA i EL PEÓN BLANCO també. Ara que en tinc jo de temps per dedicar-me a la meua tasca d’OPOSICIÓ DE L’OPOSICIÓ va i no diuen res. Des del mes de maig que no diuen res a la web.
Estic pensant en clausurar el bloc o, almenys, canviar-li el nom. Com vaig a oposar-me a res?
Quina oposició he de fer de l’oposició si, segurament, el que ha fet l’oposició és anar-se’n a la platja?
El Peón i Arnaud deuen estar a la voreta del mar gaudint de la sangria, unes sardines torrades i una bona paella. Què he de fer jo, dir que són millors la cervesa, les clotxines al vapor i l’arròs a banda?
Estic pensant en tancar el bloc o en canviar-li el nom.
Però, abans de decidir res, done una respassada a les webs que normalment em serveixen de fonts informatives: la municipal, la televisiva, la del psoe local, la de junts per beneixama, … on no trobe novetats a destacar, llevat del bloc de Junts per Beneixama (http://www.juntsperbeneixama.blogspot.com/) que informa de l’aprovació de dues mocions del grup aprovades per unanimitat al Ple Municipal. Sempre hi ha arguments per posar-se d'acord, no?
Des del passat escrit del mes de maig he assistit jo a diferents actes organitzats pels qui manen que m’han agradat. I no sols a mi, a la molta gent que hi havia participant d’ells també. No a tota, és clar.
Va haver gent que no li va agradar l’acte de presentació de capitants, malgrat el canvi en la presentació que va fer el grup de teatre. I ho va fer bé, però,…!
L’actuació d’Obrint Pas (i dels grups que l’acompanyaven) al camp de futbol, a mi em va agradar molt; als d’Obrint Pas ja els havia vist en altres ocasions i el directe sona bé; al grup de Beneixama, the cheese factory, no l’havia vist actuar i ja us dic que també em va agradar. Altra gent, que no hi estava allí, tirava foc i flames.
I el concert que titolaven “Quan la música es fa poble” fou un espectacle de nivell: de nivell artístic, de posada en escena, de presentació, d’interpretació, de coordinació,… i de participació; i també es vegueren algunes cares que no manifestaven simptomes d’alegria entre la gentada que omplia la plaça.
I un parell de coses em cridaren l’atenció del concert. Una, les peces musicals triades (per fi cap banda sonora de Disnei!), i l’altra, el discurs d’inauguració de la Plaça de la Torre, que vaig escoltar allí i he llegit una part a la web de JPB. Me’n vaig recordar de seguida del famós discurs “al alimón” de Neruda i Lorca (salvant les distàncies, és clar) a Buenos Aires, allà pels anys trenta del passat segle, que conta el propi Pablo Neruda en les seues memòries “Confieso que he vivido”. Si teniu ocasió llegiu-lo, el discurs i l’explicació que Lorca li fa a Neruda sobre el significat de “alimón”.
A la presentació del programa de festes al claustre del convent de les monges, també de gom a gom, vaig veure algunes cadires buides a les primeres files, les que se solen reservar pels representants municipals.
El que us deia, aquest mes d’agost hi ha molta gent a les platges, més que mai. L’afluència a les nostres platges ha sigut, aquest estiu, històrica. Què també ho he sentit jo al Canal 9!
