Ellos, los vencedores
Caínes sempiternos, ...
Luis Cernuda.
Ja pensava jo que no podria tornar a oposar-me a L'OPOSICON. Des de l'1 de febrer que no hi havia cap crítica que llegir. Però, després d'un assossegat període de reflexió, canvia el bloc de gestor, abandona les excessives exclamacions, les repetides interrogacions i el “je, je, je ... ja, ja, ja ...” i confecciona, ben assessorat, un comentari pausat, tranquil, asèptic, equànime i distant, sense deixar de costat el partidisme que ells un dia s'adjudicaren en exclusiva. He dit que confecciona, quan he volgut dir que ho intenta, encara que no arriba a aconseguir-ho. Prompte la reflexió dóna pas al cop damunt la taula.
Es tracta d'un escrit repassat i pensat. És una lectura política dels resultats electorals, interessadament política, quasi m'atreviria a dir pròpia d'un polític experimentat: hi té felicitacions a l'adversari per començar, i de seguit, desqualificacions per a tots els qui no són dels d'ell, per a tot el qui no pensa com ell. Hi ha moderació buscant el centre polític, allí creu que pot trobar els vots que li falten per manar, vots i res més, i frases contundents que ens indiquen realment qui parla.
Però, com ja he dit en altres ocasions, denota l'exposició un cert grau de confusió. Enmig de les paraules, s’escapen expressions que no són el que ara es diu políticament correctes. Vol expressar la idea de centre polític com a pròpia i exclusiva del PP, (possiblement el camí a seguir marcat des de l'actual direcció del partit); però, se li colen conceptes que aquests últims dies venen repetint comentaristes de l'emissora amiga. I una cosa i l'altra són ben diferents, quasi antitètiques. Els del micròfon no sembla que dirigisquen els seus passos cap al centre polític i l’actual direcció del PP no és precisament la que ells vulgueren.
El redactor el vol, però, tampoc acaba de trobar-lo; el centre, dic. Llegiu algunes de les expressions moderades i centrades que, el “Peón blanco” inclou a l’escrit:
- Bona part dels qui han donat el seu vot al PSOE són tots de “extrema izquierda” o “sectores antisistema”.
- El partits nacionalistes amb més vots, els converteix en “grupos de presión a costa del resto de los españoles”.
- Els catalans de CiU els han furtat el “sector sociológico” que en realitat hauria de votar al PP. Si l'electorat català reflexionara un poc no votaria el que vota. Gent fàcil de convencer repetint-li quatre mentides, quant no “auténticas barbaridades ».
- Els andalusos viuen en “un sistema clientelar basado en prebendas de distinta naturaleza”. Són, en realitat, uns venuts. Personatges que voten segons “intereses particulares a corto plazo”.
- I de la “provincia de Alicante” no cal ni parlar. Com se'ls va ocórrer enfrontar a un home que du uns mesos com a ministre, dintre d'un partit “sin ideas ni proyecto”, amb un polític de pes, de categoria, com era el candidat del Partit Popular al Congrés dels Diputats, amb una trajectòria llarga, eficaç i coneguda per tots els espanyols des de fa ja molts anys? (També el coneixen bé a Hondures).
I a Beneixama, què? Doncs que han tornat a guanyar, igual que van guanyar les eleccions municipals. Tan gran va ser la victòria aquella que són l’oposició al poder local.
Com no van a guanyar ells a Beneixama? I això que una part dels seus habitants no s’han assabentat encara del perill en que es troben en mans dels radicals del “No a todo ...”.
Luis Cernuda.
Ja pensava jo que no podria tornar a oposar-me a L'OPOSICON. Des de l'1 de febrer que no hi havia cap crítica que llegir. Però, després d'un assossegat període de reflexió, canvia el bloc de gestor, abandona les excessives exclamacions, les repetides interrogacions i el “je, je, je ... ja, ja, ja ...” i confecciona, ben assessorat, un comentari pausat, tranquil, asèptic, equànime i distant, sense deixar de costat el partidisme que ells un dia s'adjudicaren en exclusiva. He dit que confecciona, quan he volgut dir que ho intenta, encara que no arriba a aconseguir-ho. Prompte la reflexió dóna pas al cop damunt la taula.
Es tracta d'un escrit repassat i pensat. És una lectura política dels resultats electorals, interessadament política, quasi m'atreviria a dir pròpia d'un polític experimentat: hi té felicitacions a l'adversari per començar, i de seguit, desqualificacions per a tots els qui no són dels d'ell, per a tot el qui no pensa com ell. Hi ha moderació buscant el centre polític, allí creu que pot trobar els vots que li falten per manar, vots i res més, i frases contundents que ens indiquen realment qui parla.
Però, com ja he dit en altres ocasions, denota l'exposició un cert grau de confusió. Enmig de les paraules, s’escapen expressions que no són el que ara es diu políticament correctes. Vol expressar la idea de centre polític com a pròpia i exclusiva del PP, (possiblement el camí a seguir marcat des de l'actual direcció del partit); però, se li colen conceptes que aquests últims dies venen repetint comentaristes de l'emissora amiga. I una cosa i l'altra són ben diferents, quasi antitètiques. Els del micròfon no sembla que dirigisquen els seus passos cap al centre polític i l’actual direcció del PP no és precisament la que ells vulgueren.
El redactor el vol, però, tampoc acaba de trobar-lo; el centre, dic. Llegiu algunes de les expressions moderades i centrades que, el “Peón blanco” inclou a l’escrit:
- Bona part dels qui han donat el seu vot al PSOE són tots de “extrema izquierda” o “sectores antisistema”.
- El partits nacionalistes amb més vots, els converteix en “grupos de presión a costa del resto de los españoles”.
- Els catalans de CiU els han furtat el “sector sociológico” que en realitat hauria de votar al PP. Si l'electorat català reflexionara un poc no votaria el que vota. Gent fàcil de convencer repetint-li quatre mentides, quant no “auténticas barbaridades ».
- Els andalusos viuen en “un sistema clientelar basado en prebendas de distinta naturaleza”. Són, en realitat, uns venuts. Personatges que voten segons “intereses particulares a corto plazo”.
- I de la “provincia de Alicante” no cal ni parlar. Com se'ls va ocórrer enfrontar a un home que du uns mesos com a ministre, dintre d'un partit “sin ideas ni proyecto”, amb un polític de pes, de categoria, com era el candidat del Partit Popular al Congrés dels Diputats, amb una trajectòria llarga, eficaç i coneguda per tots els espanyols des de fa ja molts anys? (També el coneixen bé a Hondures).
I a Beneixama, què? Doncs que han tornat a guanyar, igual que van guanyar les eleccions municipals. Tan gran va ser la victòria aquella que són l’oposició al poder local.
Com no van a guanyar ells a Beneixama? I això que una part dels seus habitants no s’han assabentat encara del perill en que es troben en mans dels radicals del “No a todo ...”.
El PSOE, amb una “falta total de proyectos e ideas”, amb una “errática gestión”, sense “ilusión en el futuro”, puntualitza el comentarista, ... s'ha dedicat a furtar-li els vots a IU, després de maltractar-los històricament. I els votants d'Esquerra Unida es troben apenats, molt dolguts: s'han vist obligats a donar el vot als seus maltractadors quan en realitat devien, podien i calia haver-li'ls donat al PP, tenint en compte el tracte exquisit que la dreta espanyola ha tingut amb els comunistes des del començament del passat segle XX.
Però, el Peón blanco, deixa per a l'acabament del discurs la traca final: ací, al nostre poble, els qui ho dominen tot són “un pequeño grupo de extrema izquierda” que té com a objectiu principal “romper España”.
Molt ben dit! Ja hem arribat al centre! Fins i tot acaba d'aconseguir la quadratura del cercle! I el “sector moderado de los votantes socialistas” pensant en la mona de Pasqua.
Quan acabe de llegir l'opositor recorde aquella frase de José Agustín Goytisolo en el seu Bolero para Gil de Biedma :
A ti te ocurre algo,
yo entiendo de estas cosas.
Parla l'escrit de polítics moderats, de centre (evidentment ells; els del PP), de nacionalistes, de socialistes, de comunistes, d'andalusos, d'extremistes esquerrans, ...
I els de dreta? I els d'extrema dreta? On estan? Qué ha passat amb ells?
Haurem de canviar l’última paraula de la famosa frase d'Azaña i dir que “España ha dejado de ser de derechas”? Ara que el Partit Popular vol ser de centre, a qui votarà la dreta espanyola?
Ja fa anys que preguntava Alfonso Guerra sobre els origens i el destí dels populars:
-“Llevan veinte años caminando hacia el centro y no han llegado. ¿De dónde viene esta gente?”-
Però, el Peón blanco, deixa per a l'acabament del discurs la traca final: ací, al nostre poble, els qui ho dominen tot són “un pequeño grupo de extrema izquierda” que té com a objectiu principal “romper España”.
Molt ben dit! Ja hem arribat al centre! Fins i tot acaba d'aconseguir la quadratura del cercle! I el “sector moderado de los votantes socialistas” pensant en la mona de Pasqua.
Quan acabe de llegir l'opositor recorde aquella frase de José Agustín Goytisolo en el seu Bolero para Gil de Biedma :
A ti te ocurre algo,
yo entiendo de estas cosas.
Parla l'escrit de polítics moderats, de centre (evidentment ells; els del PP), de nacionalistes, de socialistes, de comunistes, d'andalusos, d'extremistes esquerrans, ...
I els de dreta? I els d'extrema dreta? On estan? Qué ha passat amb ells?
Haurem de canviar l’última paraula de la famosa frase d'Azaña i dir que “España ha dejado de ser de derechas”? Ara que el Partit Popular vol ser de centre, a qui votarà la dreta espanyola?
Ja fa anys que preguntava Alfonso Guerra sobre els origens i el destí dels populars:
-“Llevan veinte años caminando hacia el centro y no han llegado. ¿De dónde viene esta gente?”-
