Ja he dit en alguna ocasió que sempre m'han interessat les interpretacions que en fan de les diferents dades numèriques els polítics. I després d'unes eleccions, d'eixes on tot el món guanya, es dóna la situació idònia per pegar una ullada al nombre de vots, als percentatges i als diputats elegits. Aquestes eleccions són, crec, les primeres on he sentit afirmar a alguns polítics que són perdedors i a d'altres que no són els guanyadors. Però, no m'atrevisc jo amb els grans resultats electorals estatals, només repasse els nombres de Beneixama i veig algunes coses aclaridores.
· El PP ha tret més vots que el PSOE, però, ... només quinze (i per l'esquerra se n'han quedat encara 50 més). Guanya vots respecte de les anteriors eleccions generals encara que es queda lluny del seu màxim, 697 vots a unes eleccions locals, i comprova també que amb aquestos 607 vots tampoc haguera aconseguit la majoria a les passades eleccions municipals. Rajoy perd les eleccions generals. No estaran molt contents. (I tot això amb un líder local de candidat a diputat i havent-hi arrasat al País Valencià).
· El PSOE aconsegueix el major nombre de vots de totes les eleccions de l'actual etapa democràtica. Recupera els vots cedits a JPB en les eleccions de maig i aprofitant el vot útil li'n pren també a EU. L’Alcaldessa deu saber que el seu suport electoral continua vigent; dels seus i dels companys d’Ajuntament. A més, guanya les eleccions Zapatero. Deuen estar contents.
· I els altres? Han vist els bous des de la barrera, no s'han presentat a les eleccions en aquesta ocasió. I el PSOE és el seu aliat al govern municipal. Tenen motius també per estar contents. Jo conec alguna gent que formava part de la candidatura i d'altra en tinc referències, i no crec que es troben preocupats pels vots que ja sabien que eren seus però també saben que ho són del PSOE. Al contrari, han comprovat que van pactar amb la força política adequada. El pacte amb el PP haguera estat una gran errada.
El gran clamor existent al poble contra els qui manen, que ens ve anunciant el PP local un dia si i l'altre també, sembla que no es real. És una tàctica coneguda entre els venedors de fum (dic de fum com podria dir de palaus artístics, de circuits de vergonya, de copes americanes, de Camps de golf o de transvasaments ficticis).
I d'aquestos, nosaltres, els valencians, en coneixem uns quants.
· El PP ha tret més vots que el PSOE, però, ... només quinze (i per l'esquerra se n'han quedat encara 50 més). Guanya vots respecte de les anteriors eleccions generals encara que es queda lluny del seu màxim, 697 vots a unes eleccions locals, i comprova també que amb aquestos 607 vots tampoc haguera aconseguit la majoria a les passades eleccions municipals. Rajoy perd les eleccions generals. No estaran molt contents. (I tot això amb un líder local de candidat a diputat i havent-hi arrasat al País Valencià).
· El PSOE aconsegueix el major nombre de vots de totes les eleccions de l'actual etapa democràtica. Recupera els vots cedits a JPB en les eleccions de maig i aprofitant el vot útil li'n pren també a EU. L’Alcaldessa deu saber que el seu suport electoral continua vigent; dels seus i dels companys d’Ajuntament. A més, guanya les eleccions Zapatero. Deuen estar contents.
· I els altres? Han vist els bous des de la barrera, no s'han presentat a les eleccions en aquesta ocasió. I el PSOE és el seu aliat al govern municipal. Tenen motius també per estar contents. Jo conec alguna gent que formava part de la candidatura i d'altra en tinc referències, i no crec que es troben preocupats pels vots que ja sabien que eren seus però també saben que ho són del PSOE. Al contrari, han comprovat que van pactar amb la força política adequada. El pacte amb el PP haguera estat una gran errada.
El gran clamor existent al poble contra els qui manen, que ens ve anunciant el PP local un dia si i l'altre també, sembla que no es real. És una tàctica coneguda entre els venedors de fum (dic de fum com podria dir de palaus artístics, de circuits de vergonya, de copes americanes, de Camps de golf o de transvasaments ficticis).
I d'aquestos, nosaltres, els valencians, en coneixem uns quants.
(Aprofitant allò de « Nosaltres, els valencians » que li prenc a Fuster, i de la situació política espanyola i francesa actual, en ve a la memòria allò que ell escrivia després del frustrat Aplec de Bocairent: “Vicentin, carinyo: Te n'has anat a França i no saps el que t'has perdut..... Veus com has fet el burro anant-te'n a França?... Besitos”.)
