Mariano Rajoy serà de nou president del govern espanyol gràcies a l'abstenció del Partit(i tan partit)SOE. El partit que ens governarà d'ací uns dies, pot ser condemnat per un jutge, junt a un nombrós grup d'excàrrecs diversos, d'ací uns mesos. Està en el banquet dels acusats.
El PSOE s'equivoca. Permetrà que la dreta que ens ha gorvernat aquests últims quatre anys seguisca governant-nos. No ha contat bé tots els vots de què disposa, o millor, totes les opcions possibles.
S'han centrat en el no i l'abstenció. El no significa noves eleccions. L'abstenció, Mariano president.
Però, i el sí? Amb 11 abstencions Mariano president i amb 6 vots sí, també. Sense esperar a una segona votació. Sis diputats del PSOE voten sí a Mariano i el fan president a la primera. La resta de diputats podria votar no. No era necessari l'espectacle del "Comité Federal" i de la "Gestora".
I qui serien eixos sis diputats? Els trien per sorteig?
No, no és necessari cap sorteig. Ací estan:
- En edat de jubilació:
Ciprià Císcar Casabán Diputado por Valencia Nacido el 22 de diciembre de 1946
- Han superat els 63 anys, prejubilats:
Gregorio Cámara Villar Diputado por Granada Nacido
el 2 de marzo de 1953 (quota patriòtica de Susana Díaz).
José María Barreda Fontes Diputado por Ciudad
Real Nacido el 4 de febrero de 1953 (la quota patriòtica de Garcia Page).
- Per amor a Espanya:
Antonio Trevín Lombán Diputado por Asturias Nacido
el 27 de febrero de 1956 (pel patriotisme del president de la Gestora),
Soledad Pérez Domínguez Diputada por Badajoz Nacida
el 15 de octubre de 1958 (la part de patriotisme de Fernández Vara).
- Per mèrits propis (i en té, i molts):
Antonio Hernando Vera Diputado por Madrid Nacido
el 4 de noviembre de 1967.
Aquestes sis persones dimitirien inmediatament, només acabada la votació, i se n'anirien a casa, per patriotisme, per amor a Espanya i per amor al Partit.
Serien substituïts pels següents de les respectives llistes, a ser possible gent jove i que estiguera convençuda que Rajoy mai deuria ser president del govern espanyol.
En el Congrés no quedaria cap diputat del PSOE que haguera permés l'elecció de Rajoy, tots haurien votat no o bé no estaven en la votació. Podrien dir ben alt que són oposició a Rajoy, sense cap compromís ni responsabilitat per haver-lo fet president.
Antonio Hernando, com a portaveu, tindria la possibilitat de defensar el no a Rajoy mentre que, al mateix temps, ell votaria que sí. Un final impressionant per a una tan brillant carrera política.
