Conta Martí Domínguez en El Temps les característiques molt especials de l'òrgan reproductor masculí de la papallona monarca i em ve a la memòria el coll de la camisa de Ricardo Costa.
Si no heu llegit mai Martí Domínguez ho devíeu fer, escriu coses sempre curioses i interessants. Si no heu vist mai els colls de les camises de Ricardo també caldria que les véreu. No sabria dir-vos con són, s'han de veure per poder fer-se una idea.
Jo, amb unes tisores, vaig intentar una vegada transformar el coll d'una de les meues camises en un com el que tenen les de Ricardo, però, no ho vaig aconseguir. Em vaig quedar sense coll en la camisa i vaig haver de tirar-la al fem.
Llegir el que puga escriure Ricardo no ho us recomane. Us recomane millor que l'escolteu quan parla, és divertit, escoltar-lo. No pel que diu, no diu res mai, res de trellat, és pel to de veu, per com sona. Em fa la impressió que darrere hi té algú que estira de les puntes del coll de la camisa, li les amaga vora el bescoll i fa que la veu sone com sona.
Us he de confessar que un dia ho vaig provar. Vaig nugar les puntes del coll de la meua camisa amb fil palomar a un clau estacat a la paret que tenia darrera i, fent força cap avant, vaig llegir les seues últimes declaracions al conegut canal televisiu.
Quasi m'ofegue. Gràcies que les seues declaracions són sempre breus, m'haguera ofegat si duraren igual que l'últim reportatge sobre aquella persona decapitada a la perruqueria, les noves tendències en la moda fallera, la quantitat de cartells publicitaris que el mes passat va tombar el vent o aquell altre sobre la nevada, històrica, a l'Himalaia aquest hivern (i al Racó d'Ademús també, ho reconec).
Per comprovar el paregut amb l'original, jo les grave. La gravació que més s'assembla a la veu d'aquest home, és la que vaig fer amb una pinça d'estendre la roba al nas, sobre els diversos plans que tenim per acabar amb la crisi i, sobretot, qui ha de pagar els nostres plans.
Que si no es duen a terme els plans, la culpa de tot la tindrà ell, ZP. Ja ho sabem, veritat?
Acaba Martí Domínguez el seu article a les Històries Naturals amb un aforisme dels Pensaments de Joubert que diu:
Si no heu llegit mai Martí Domínguez ho devíeu fer, escriu coses sempre curioses i interessants. Si no heu vist mai els colls de les camises de Ricardo també caldria que les véreu. No sabria dir-vos con són, s'han de veure per poder fer-se una idea.
Jo, amb unes tisores, vaig intentar una vegada transformar el coll d'una de les meues camises en un com el que tenen les de Ricardo, però, no ho vaig aconseguir. Em vaig quedar sense coll en la camisa i vaig haver de tirar-la al fem.
Llegir el que puga escriure Ricardo no ho us recomane. Us recomane millor que l'escolteu quan parla, és divertit, escoltar-lo. No pel que diu, no diu res mai, res de trellat, és pel to de veu, per com sona. Em fa la impressió que darrere hi té algú que estira de les puntes del coll de la camisa, li les amaga vora el bescoll i fa que la veu sone com sona.
Us he de confessar que un dia ho vaig provar. Vaig nugar les puntes del coll de la meua camisa amb fil palomar a un clau estacat a la paret que tenia darrera i, fent força cap avant, vaig llegir les seues últimes declaracions al conegut canal televisiu.
Quasi m'ofegue. Gràcies que les seues declaracions són sempre breus, m'haguera ofegat si duraren igual que l'últim reportatge sobre aquella persona decapitada a la perruqueria, les noves tendències en la moda fallera, la quantitat de cartells publicitaris que el mes passat va tombar el vent o aquell altre sobre la nevada, històrica, a l'Himalaia aquest hivern (i al Racó d'Ademús també, ho reconec).
Per comprovar el paregut amb l'original, jo les grave. La gravació que més s'assembla a la veu d'aquest home, és la que vaig fer amb una pinça d'estendre la roba al nas, sobre els diversos plans que tenim per acabar amb la crisi i, sobretot, qui ha de pagar els nostres plans.
Que si no es duen a terme els plans, la culpa de tot la tindrà ell, ZP. Ja ho sabem, veritat?
Acaba Martí Domínguez el seu article a les Històries Naturals amb un aforisme dels Pensaments de Joubert que diu:
“Qui no s'ha observat a si mateix porta a dins una experiència que ignora”.
Observeu-lo i escolteu-lo bé la propera vegada que isca a la televisió, demà mateix ho podeu fer vuit o deu vegades al Canal 9. És també tota una experiència. No us quedeu en la ignorància.
