La nova propaganda política (institucional, això sí), diu que cal sentir orgull de ser valencià. Fa un any no, ara sí. Ja podem sentir-nos orgullosos de ser valencians. I oblidar que vam fer amb el nostre orgull els últims vint anys.
Jo no. Jo vaig a esperar tres anys més. Vaig a vore que passa amb els estudiants de les nostres universitats, i on treballen eixos estudiants quan acaben els seus estudis, i com tractem a les persones que necessiten ajuda, i com atenem els malalts als nostres hospitals, i que passa amb aquells que han perdut la seua casa, o el seu treball, i esperaré per vore si els qui tinguen treball el tenen amb un sou digne, i si les nostres escoles recuperen tots els recursos perduts, i si la flor del taronger del vídeo arriba a convertir-se en taronja i el llaurador que l'ha conreada també se sent orgullós de ser valencià.
Si d'ací tres anys el meu orgull m'ho permet, faré una paella i rascaré tot el socarrat. Per cert, al vídeo no es nomena ni la xufa, ni l'orxata. Una errada imperdonable!
Ja vorem!
