Crega's per un moment que vosté estudia a un institut públic de la Comunidad Valenciana. Durant els últims dies no té calefacció, estem a l'hivern i fa fresqueta, la copiadora i les impressores ja no funcionen, s'ha acabat el paper i el tonner, dos dels professors estan de baixa per malaltia i des de fa un mes ningú ha arribat a substiruir-los, la beca de llibres que li concediren fa uns mesos encara no s'ha pagat i, a més, l'aeroport s'ha quedat estret abans d'arribar els avions (encara gràcies).
Doncs bé, cal almenys manifestar el descontent eixint algun dia al carrer, a la porta de l'institut, per demanar que la situació es normalitze, tan sols un poquet. I quant ix es troba vosté amb les imatges que s'adjunten. Un individu, el cap de la policia, es refereix a vosté i les seues companyes com "el enemigo", mentre la delegada del govern, asseguda al seu costat, calla. Hi ha detinguts menors d'edat, "el enemigo" és menor d'edat, són alumnes d'institut. Aquestes persones segueixen en els seus càrrecs, ningú no els ha cessat d'immediat. Aquest país nostre, tan democràtic, sembla que ha perdut la vergonya. Serà la crisi?
